Dones etrusques en els ulls grecs
Grècia, a. C. Segle IV. Diversos pensadors grecs, com Aristòtil o Heraklides, van escriure sobre els etruscos, recollint una opinió negativa sobre el poble que vivia en el centre i nord de la península italiana. Les dones etrurianas van ser especialment criticades i l'historiador Teoponpo va ser el més cru.
“Entre els Tirrens [els etruscos] era costum gaudir de les dones entre tots, les dones cuidaven molt el cos i feien gimnàstica amb freqüència al costat dels homes, però també entre ells; per a ells no és un deshonor estar del tot. A més, acudeixen als banquets acompanyats dels seus marits o de qualsevol altre home, i es topen amb la salut de qui vulguin. Diuen molt i tenen bona aparença. Creixen a tots els nens que neixen sense saber qui és el pare de cadascun; els nens, després, reprendran la vida dels qui els han educat, sovint borratxos i fusionant-se amb totes les dones. Per als tirrens no és vergonyós tenir relacions públiques [sexe]”.
Des de la mirada actual, per a molts el text de Teoponpo podria ser lloat, però per a ell, i per als grecs en general, les etrusques eren exemple de maldat i immoralitat
Des de la mirada actual, per a molts el text de Teoponpo podria ser lloat, però per a ell, i per als grecs en general, les dones etrusques eren exemple de maldat i immoralitat. En els dos o tres segles anteriors els etruscos van ser enemics dels grecs en la península italiana, la qual cosa pot explicar la inquietud dels grecs. Però l'actitud cap a les dones tenia arrels més profundes.
L'estatus de les dones etrusques era similar al dels homes. Participaven en activitats públiques i les dones gregues mancaven de llibertat i condició social. Acompanyaven als homes a les festes i banquets i bevien alcohol. Podien ser amos d'esclaus i béns, gestionar activitats productives i les seves tombes eren tan riques (o pobres) com les dels homes. Els escrits rebien els seus noms, a diferència de Grècia. A Grècia, i també a Roma, les dones anònimes havien de prendre el nom del pare i del marit.
Els romans van adquirir moltes característiques de la cultura etrusca: lluites de gladiadors, símbols de poder, models urbanístics… Però quant a l'estatus de les dones, van apostar pel model grec.
Veneziako urmaela, 452. urtea. Hunoen inbasioak bultzatuta, Italiar penintsulako barrualdeko hainbat biztanlek eremu zingiratsuan hartu zuten behin behineko babesa. Baina lonbardiarren inbasioak iritsi ziren urte batzuetan, eta bizitoki iraunkorra bihurtuko zen etorkin... [+]
Na praza de San Giovanni in Laterano, en Roma, os arqueólogos levaban a cabo unha escavación rutineira do século IX ao XIII. atopáronse inesperadamente restos dun palacio de séculos. E cren que podería ser o fogar dos papas daquela época. Noutras palabras, é posible que... [+]
O val do Indo, fai uns 5.000 anos. A cidade de Mohenjo-Daro, cunha poboación aproximada de 35.000 habitantes, contaba, segundo recentemente publicado na revista PNAS, cun coeficiente moi baixo de Gini de 0,22, que mide a desigualdade económica das sociedades a través do grao... [+]
Geroz eta gehiago dira neandertalek uste baino gaitasun kognitibo aurreratuagoak zituztela adierazten duten ikerlanak. Azkena Journal of Archeological Science aldizkarian argitaratu da, eta 2003an Errusiako Mezmaiskaya kobazuloan aurkitutako hezurrezko lantza-punta du... [+]
Na provincia chinesa de Shanxi, nunha tumba da dinastía Tang, atopáronse pinturas que representan escenas da vida cotiá dos falecidos. Nunha desas escenas aparece un home louro. Os arqueólogos que estudaron a tumba, pola cor do pelo e a cara, aseguran que non é probable que... [+]
Kartago, K.a. 814 inguruan. Feniziarrek kolonia bat fundatu zuten, eta Mediterraneo ekialdean nagusi zen zibilizazioa mendebaldera hedatu zen. Bi mende eta erdi geroago, Tiro feniziar metropolia gainbehera etorri zenean, Kartago independizatu egin zen eta bere eragina... [+]
O lingüista surafricano Rudolf Botha acaba de lanzar unha hipótese sobre o Homo erectus: a especie desenvolveu algún modo de comunicación oral fai máis dun millón de anos. O Homo sapiens é, como se sabe, a única especie capaz de falar e, por tanto, de aí despréndese... [+]
Böblingen, Germaniako Erromatar Inperio Santua, 1525eko maiatzaren 12a. Georg Truchsess von Waldburgek Wurtembergeko nekazari matxinatuak mendean hartu zituen. Handik hiru egunera, maiatzaren 15ean Filipe Hessekoak eta Saxoniako dukeak bat egin zuten errebelde turingiarrak... [+]
Durante as obras de restauración dun campo deportivo no barrio vienés de Simmering, atopouse en outubro de 2024 unha fosa común cuns 150 cadáveres. Chegouse á conclusión de que se trataba de lexionarios romanos. Morreron ao redor dos 100 anos. Ou, mellor dito, que os... [+]
Washington (AEB), 1930eko ekainaren 17an. AEBetako Kongresuak Muga-Zergen Legea onartu zuen. Smoot-Hawley Legea ere esaten zaio Reed Smoot senatariak eta Willis Hawley diputatuak bultzatu zutelako.
Legeak 900 produktu ingururako inportazio zerga-mugak %40 eta %60 artean igo... [+]
Até agora cremos que na Idade Media e antes de que se estendese a imprenta, os encargados de copiar os libros eran homes, concretamente monxes dos mosteiros.
Pero un grupo de investigadores da Universidade de Bergen (Noruega) concluíu que as mulleres tamén traballaron como... [+]
Florencia, 1886. Carlo Collodi, autor da coñecida novela Le avventure de Pinocchio, escribiu sobre a pizza: “Masa de pan tostado ao forno con salsa de calquera cousa que estea ao alcance da man”. O escritor e xornalista engadiu que aquela pizza tiña “unha forma complexa... [+]
Lineal A é a escritura minoica utilizada fai 4.800-4.500 anos. Recentemente, no emblemático palacio de Knossos en Creta, descubriuse un obxecto de marfil, probablemente utilizado como cetro de cerimonia. O obxecto consta de dúas inscricións, unha no mango é máis curta e os... [+]
Londres 1944. Unha muller, de nome Dorothy, foi fotografada mentres realizaba labores de soldadura na ponte de Waterloo. Non temos máis datos sobre Dorothy que o seu nome, pero até hai dez anos tampouco o sabiamos. A serie de fotografías foi atopada en 2015 pola historiadora... [+]
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]