L'Associació 3 de Març critica a les institucions espanyoles i basques en el 44 aniversari de la massacre
- L'associació ha denunciat que el PSOE-UP està obstaculitzant la presa de declaració de Martín Villa per part del Govern espanyol i que les institucions basques no fan passos pràctics per a convertir l'església de San Francisco en Centre de Memòria. Ha cridat la ciutadania a mobilitzar-se el 3 de març per a “seguir” amb la lluita dels morts.
L'Associació 3 de Març de Vitòria-Gasteiz ha realitzat una roda de premsa aquest divendres al matí. El dimarts es compleixen 44 anys des que la Policia Nacional va assassinar a cinc vaguistes a Vitòria-Gasteiz i va ferir a centenars de persones. Ningú ha estat jutjat per aquests fets. La querella argentina contra els crims del franquisme va obrir una oportunitat. En el marc d'aquest procés –i després de moltes traves–, Rodolfo Martín Villa té cita per a declarar el 20 de març. Ho ha de fer davant la jutge María Servini, en l'Ambaixada de l'Argentina en el Congrés dels Diputats. Està imputat Martín Villa, que va ser ministre de Governació en l'època de les massacres. L'associació considera que la presa de declaració és una oportunitat històrica per a fer justícia, però ha donat l'alarma: “Les maniobres d'última hora poden desviar aquesta situació, i als pocs dies, encara hi ha una gran indefensió i incertesa” –al gener el Govern espanyol es va mostrar en contra de prendre declaració a Martín Villa, però el jutge Servini ha decidit seguir endavant–.
El PSOE i Unides Podem, que formen el Govern d'Espanya, han estat els responsables d'aquestes maniobres de l'Associació 3 de Març, denunciant que estan “en la mateixa línia” que els governs anteriors. “No sabem si volen [acabar amb la impunitat], no poden o no s'atreveixen a trencar. Una vegada més, hem de recordar que no hi ha democràcia per impunitat. Sense justícia per a totes les víctimes no hi ha democràcia”, ha advertit.
Crida a l'acció a les institucions de la CAPV
“No sabem si volen [acabar amb la impunitat], no poden o no s'atreveixen a trencar. Una vegada més, hem de recordar que no hi ha democràcia per impunitat. Sense justícia per a totes les víctimes no hi ha democràcia”, adverteix l'Associació 3 de Març
La plataforma Memòria Gara treballa des de 2018 per a convertir l'Església de San Francisco, escenari de la massacre, en el Centre de la Memòria i els Drets Humans. L'Associació 3 de Març és un dels membres de la plataforma. L'associació ha recordat que el projecte compta amb el vistiplau de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, la Diputació d'Àlaba, el Govern Basc i Gogora. Però denúncia que no han fet passos pràctics per a fer realitat l'Espai Memòria: “Encara no hi ha cap fet concret que confirmi que passaran de les paraules als fets”. Aquestes institucions han d'arribar a un acord amb el Bisbat de Vitòria-Gasteiz perquè el projecte es materialitzi. L'Església de San Francisco no s'utilitza per a fins religiosos des de 2014.
Crida a continuar lluitant
Finalment, l'associació fa una crida a la ciutadania a participar en les mobilitzacions que es convoquin amb motiu de l'aniversari de la massacre. A Vitòria-Gasteiz van ser assassinats el 3 de març de 1976 en memòria de Pedro María Martínez Ocio, Romualdo Barroso, Francisco Aznar, José Castillo i Benvingut Pereda; en les mobilitzacions solidàries van ser assassinats per la Policia a Basauri i Tarragona en memòria de Juan Gabriel Rodrigo i Vicente Antón Ferrero; i “sobretot per la necessitat de sortir al carrer avui en defensa dels nostres drets”. En definitiva, aquest és el millor homenatge que podem fer als que ja no estan, continuar amb la seva lluita”.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
