Dijous passat, dia 24, es van complir 50 anys des que en 1975 el membre d'ETA PM Mikel Gardoki Azpiroz fos tirotejat per la Policia franquista en el barri d'Ergobia d'Astigarraga. Amb motiu de l'efemèride, organitzada per la Fundació Egiari Zor, s'ha celebrat un homenatge en el frontó d'Ategorrieta, en el seu barri. Un quart de segle després de l'assassinat, la versió franquista del succeït continua sent oficial, per la qual cosa les institucions públiques han cridat a continuar fent passos a favor de la convivència: “És hora de saber la veritat”.

Nascut a Andoain, Gardoki va arribar molt jove a Donostia-Sant Sebastià, amb els seus pares i la seva germana, a viure en Ategorrieta. El jove, de 25 anys, va ser assassinat i en 1979 es va batejar amb el seu nom el Passeig d'Ulía, al costat del frontó d'Ategorrieta, que avui és el Passeig de Bordatxipi. No obstant això, en 2011, una sentència va obligar l'Ajuntament de Sant Sebastià a canviar el nom del carrer, en contra de l'opinió majoritària del consistori donostiarra. No obstant això, tal com s'ha pogut comprovar en l'acte d'avui, no s'ha aconseguit esborrar la memòria de Gardoki.

Juan Miguel Goiburu Mendizabal Goiherri, que es trobava al costat de Gardoki en el moment del tiroteig, ha pres la paraula i ha relatat el succeït amb gran detall. Segons ha explicat, Gardoki i ell van portar propaganda política sobre el Primer de Maig d'ETApm el 24 d'abril de 1975 des d'Iparralde i, després de deixar propaganda en Hernani, van anar a prendre un cafè en un bar d'Ergobia. A la sortida, no obstant això, els esperaven "més de 20 policies"; els militants van començar a córrer, van ser disparats pels franquistes i Gardoki va ser assassinat en el lloc. Goiherri va sobreviure, però va ser detingut, torturat i empresonat en el context de l'estat d'excepció decretat amb motiu de la detenció a Guipúscoa i Bizkaia. Aquí trobareu tots els detalls del relat de Goiherri.

Mikel Gardoki Azpiroz va ser assassinat per la Policia franquista en 1975, tiroz.Euskal Fundació Memòria

“La veritat s'amaga darrere de la foscor”

Ane Muguruza, de la fundació Egiari Zor, ha denunciat el camí llarg i abrupte que encara han de recórrer les víctimes de la violència estatal per a aconseguir el seu reconeixement: “Hem conegut massa morts provocades per grups i forces armades al comandament de l'Estat, així com versions oficials construïdes per a justificar aquests assassinats. Portem anys reivindicant la necessitat d'obrir la caixa fosca de les versions oficials”.

En aquest sentit, ha destacat que la lluita per la veritat ha donat els seus fruits al llarg d'aquests anys: “Com ja s'ha demostrat oficialment en 66 casos de mort, les versions oficials es van construir per a ocultar crims reals. Pròximament superarem la xifra de 500 reconeixements oficials de dones i homes que han sofert vulneracions de drets humans en Hego Euskal Herria per part de la Policia Espanyola, l'Ertzaintza, la Guàrdia Civil, l'extrema dreta, la Triple A o el Batalló Basc Espanyol. De fet, ja són 487 les persones oficialment reconegudes i el procés segueix endavant”.

Per això, Muguruza ha reivindicat la veritat sobre la mort de Gardoki: "Sabem que el tiroteig va ser provocat per la Policia. Sabem, en concret, que va ser la policia la que va disparar en solitari. I coneixem el nom i cognoms de diversos policies que van organitzar i van dur a terme aquella vigilata. A Mikel Gardoki ho van metrallar per a matar-ho deliberadament, sense intenció ni possibilitat d'utilitzar les armes que portaven damunt. Des de llavors i fins a l'actualitat, tant l'informe policial com les diligències judicials practicades arran d'aquells fets s'han mantingut en secret. A base de mentides, la veritat s'amaga darrere de la foscor dels secrets oficials i dels tribunals”.

Així mateix, ha criticat que les institucions públiques continuïn tenint en compte les versions oficials franquistes: “Quins són els elements que sostenen la versió oficial? Cap. El relat d'aquells que li van causar la mort ha estat suficient perquè durant 50 anys la versió del règim militar que la Llei de Memòria Democràtica declara il·legal es converteixi en oficial”. “Amb mil repeticions d'aquesta mentida s'ha construït el relat que avui volen contar en les nostres ikastoles”, ha afegit.

Finalment, Muguruza ha subratllat que la societat basca és "plural i plural" i que en els últims anys ha tingut "una evolució positiva en la defensa i el respecte dels drets humans". No obstant això, ha recordat que encara queda molta feina per fer en aquest camí i, per a això, totes les víctimes de la violència política han de ser tractades de la mateixa manera per a “construir la convivència de manera democràtica” i “garantir que aquest tipus de fets no es repeteixin”. “Per a això, els nous gestors haurien d'assumir compromisos que són prepolítics: deixar d'agredir i humiliar a les víctimes de la violència de l'Estat, permetre el camí a milers de ciutadans sense reconeixement oficial i no promoure més la discriminació i l'exclusió que sofrim en les polítiques de memòria pública”.