Au País Basco la hèita mei grana au monde en favor d'ua lenga: la Korrika

  • Lo 30 de març au País Basco qu'a començat la hèita mei populara qu'un país e poisca har en favor de la soa lenga. Centenats de milèrs de personas que i preneràn part en se passar de man en man un barròt qui simboliza la lor lenga comuna. Pendent 11 dias e 10 nueits, dens ua hèsta qui durarà mei de 210 òras, la Korrika que correrà mei de 2.300 kms en traucar la màger part de las vilas e deus vilatges deu País basco en córrent. Lo País basco que's tròba au sud de França e au nòrd d'Espanha.


2015eko martxoaren 25ean - 10:59
Inoiz baino beharrezkoagoak dira eskuin muturraren gezurrei
aurre egingo dieten hedabide independenteak

Que's pòden trobar quauquas imatges de la Korrika darrèra dens la vidèo qui segueish:

Los organizators que hican un messatge secret dens lo barròt. Un còp qui ei passat dens las mans de milèrs de personas, qu'ei lejut pendent la hèsta a l'arribada. Qu'ei ua costuma de considerar com un onor lo portar de la barròt de husta qui contien lo simbèu basco e cada persona, associacion o organisme que « crompa » quilomètres en favor de la lenga basca. Que son las escòlas AEK qui ensenhan l'euskara e qui alfabetizan adultes qui organizan la hèita. La moneda reculhida dens aquera quèstassa qu'ei entad eras.

L'euskara que's manquè de desaparéisher e aquera lenga qui compta un milion de personas arron qu'ei, segon l'UNESCO, enqüèra a la risca de perir, sustot dens quauques endrets. Qu'ei oficiau dens quauques endrets, mes totun ne n'èi pas dens ua grana partida deu territòri. La Korrika qu'ac religa tot dens ua gaièra. Los ciutadans actius tà l'euskara, un còp las accions apitadas, que profieitan deu passatge de la Korrika dens las lors vilas, los villatges o los barris entà har enténer las lors reïvindicacions.

La hèita de la Korrika, apitada per AEK, qu'estó creada per la societat civiu. Que's debana cada dus ans. Augan qu'ei la 19au edicion. Au vist de la soa escaduda, d'autas comunautats dab lengas minoritàrias qu'an començat de l'organizar a lor : que s'i cort en favor de la lenga autoctòna en Catalonha, en Irlanda, en Bretanha, au País de Galas, en Galícia e dens la Vath d'Aran.

Perqué a besonh l’euskara de la Korrika ?

L’euskara qu'a hèra regressat dens un passat recent, sustot aquestes tres sègles passats. Los bascos qu'an patit hèra de trufadas, esmendas, molèstas e autes. Per çò qui ei lo secutament psicologic, au demiei d'autes factors politics, qu'estó de compte har tau cambiament de lenga deu monde. Las politicas linguisticas d'Espanha e de França qu'an avut un efèit dirècte contra l'Euskara, la màger part deus lingüistas que'n son convencuts.

L'« anèth » qu'estó lo simbèu mei dur de la repression que patí l'euskara. Qu'èra defenut de parlar basco a l'escòla e, quan l'ensenhant entenè un mainatge parlar dens aquera lenga, que'u balhava « l'anèth » entà que hasosse tot parièr dab los sons camarades. D'encoratjar los mainatges a's denonciar deus uns aus autes, lo qui l'avè a la fin de la setmana qu'èra punit, sovent fisicament. Que n'i avè hèras que n'èran arribats a n'aver hasti de la lor lenga. Au seguit, que decidín de la non pas transméter aus lors mainatges entà que non patissian pas çò qui avèn eths-medishs sofert. Los testimònis amassats pertot en País Basco qu'amuishan que la practica de « l'anèth » qu'estó generalizada au mensh pendent los dus sègles passats, e que son enqüèra hèras los qui n'an sofert.

Pendent la dictatura qui durè un quarantenat d'annadas, la lenga basca qu'estó completament defenuda. Que i avè quitament Guardas Urbans dens las carrèras entà escotar e punir lo monde qui la parlava. Que boishèn quasi l'euskara de la vita publica en la presentar com ua lenga qui hasè rampèu a la modernitat.

Començadas dens las annadas 50, puish ahortidas dens las annadas 60, escòlas clandestinas qu'estón creadas au País basco. Alavetz que vadó un movement inovator en favor de la lenga. Dens las annadas 70, quan l'ambient politic estó çò de sordeish, milierats de personas qu'aprenón a léger i escríver en Euskara, qu'ei per'mor d'aquò que lo movement Euskadi e creè las escòlas AEK. Un còp acabada la dictatura espanhòla en 1980, com avèn besonh de finançament, quauques idealistas qu'imaginèn la Korrika.

Ja sian passadas 35 annadas, n'ei pas oficiau l'euskara dens ua grana partida deu territòri on ei parlat. Com las escòlas publicas n'auhereishen pas la possibilitat d'apréner en basco, milierats de mainatges que deven har milierats de quilomètres cada an entà apréner en basco dens las iskatolas d'autes vilatges. Dens los territòris on l'Euskara ei oficiau, ja qu'agín obrat dab los organismes deu parçan dens la mira d'ua aviada de las bèras, que pòrta lo clam, lo governament espanhòu contra las mairetats qui foncionan en basco. Mei qu'aquò quan barrè lo sol jornau en lenga basca Egunkaria dab la polícia espanhòla en 2003, aqueth jornau qui èra finançat per la populacion los membres de la direccion qu'estón supliciats. Aqueth sovier qu'ei estampat dens la memòria deus bascos.  Dens l'estat francés, lo francés qu'ei la sola lenga oficiau e que i avó procès contra las ikastolas qui ensenhavan en basco mes tanben, com genèr passat, contra un vilatge qui reconeishè l'euskara en tant que lenga oficiau.

"Que sorteish l'euskara e que se n'anam tots entà la Korrika"

Los espèrts que disen que la mieitat de las 7000 lengas parladas peu monde que's van desparir au cors d'aqueste sègle. Mes totun, se çò tà har ei colossau entà normalizar la lenga, au País Basco que n'avem pas deishat pèrde's la lenga.

Que podem léger hens de nombrosas maisons comunas deu País Basco, comèrcis i estanguets, sus T-shirts, citacions tau que « l'euskara qu'ei lo noste parçan libre », « ua lenga ne's pèrd pas per'mor que los qui ne la saben pas ne l'aprenen pas, mes sonque per'mor que los qui la coneishen ne la parlan pas », o 'lavetz « b'ei beròi de t'enténer parlar basco ». Mercés a la grandor de har avançar l'eveniment gigant qui ei Korrika, tau quau e hè hrèita lo tribalh de centenats de volontaris, milierats d'anonimes que's van cargar d'energia entà contunhar de tribalhar tà la lenga basca, entà's emancipar e contunhar de víver dab la soa vision pròpia deu monde.

Itzulpena: Calandreta: Federacion Departamentau Calandreta Pirenèus Atlantics

 


Azkenak
“Gaza militarki okupatzeko plana berehala gelditu behar du Netanyahuk”, esan du nazioarteak

Ostiral goizeko albisteak erreakzio ugari piztu ditu Israelen zein nazioartean. Aurka agertu dira Israelgo bahituen familiak eta NBE. Alemaniak, Israelen aliatu tradizionalak, armak saltzeari utziko diola jakinarazi du.


Pazienteek 25 egun itxaron behar dituzte, batez beste, Osasun Mentaleko Zentruetan arta jasotzeko

25,6 eguneko batez besteko itxaron zerrendak daude Osakidetzako Osasun Mentaleko Zentruetan. Larrialdi kasuetan, aldiz, 24 eta 72 ordu arteko itxaronaldiak daude. 


Non dago Maider?

Lau hilabete daramatzagu greba mugagabean, hitzarmen propio baten eta lan-baldintza duinen alde. Lau hilabeteko greba honetan, udaltzainek piketeetan bortizkeriaz zapaldu gaituzte, hirian jarraitzen gaituzten eta mobilizazio bakoitzean zelatatzen gaituzten polizia... [+]


Oñatiko egoitza batera mugituko dituzte Donostian kale egoeran bizi ziren migratzaile maliarrak

Gipuzkoako Foru Aldundiak eta Donostiako Udalak Oñatiko Arantzazu egoitza eskaini dute maliar migratzaileentzat. Bertan geldituko dira Espainiako Gobernuak haien asilo eskariak ebazten dituen bitartean.


“Intentsitate altuko” bi sexu eraso salatu ditu Gasteizko Mugimendu Feministak ostegun gauean

Mugimendu Feministak azaldu duenez, Fermin Muguruzaren kontzertuaren aurretik gertatu ziren erasoak. Horiez gain, beste hiru eraso zenbatu dituzte: hiru gizonak atxilotu ditu poliziak. 


Gaza Hiria okupatzeko plana onartu du Israelgo Segurtasun Kontseiluak

Ostiral goizaldean eman du erabakiaren berri Israelgo Gobernuak, hamar orduz luzatu den bilera baten ondoren. Dena den, okupazioa gauzatzeko, gobernu osoaren baiezkoa behar du Netanyahuk: igandean izan daiteke bilera. Segurtasun Kontseiluak, halaber, mugak jarri dizkio... [+]


Oholtza denontzat?
Feminista izango da, edo ez da izango

Sorkuntzarako, gozamenerako eta aldarrikapenerako espazio moduan dute oholtza musikari askok, baina bere ingurumarietan katramilatzen dira sarri, eta espazio "bortitz" bihurtzen da hegemonikoak ez diren gorputz askorentzat. Presio estetikoa, egiteko modu deserosoak,... [+]


2025-08-08 | ARGIA
GOMENDIOAK | Sei liburu uda honetarako

Lautadako mamua
Xabier Montoia
Elkar, 2024
112 orrialde

Eleberri labur honetan egileak XIX. mendeko Euskal Herrira garamatza, sekulako sona hartu zuen Juan Diaz de Garaio hiltzailea duela protagonista. Arabako landa guneko jendarte tradizional eta giro hotzean barneratzen... [+]


Errusiak baieztatu du Putin eta Trump datozen egunetan bilduko direla

Joan den astean Trumpek ohartarazi zion Putini hamar eguneko epean Ukrainarekin su-eten akordio bat sinatu ezean, zigor ekonomikoak ezarriko dizkiola. Zelenskik sare sozialetan adierazi du ezinbestekoa dela Errusiako presidentearekin bildu aurretik lehenbizi su-etena... [+]


Boubacar Diouf: “‘Manteroa’ izatea ez da delitua; bakean bizi nahi dugu, diskriminaziorik gabe”

Manteroekin Bat plataformak eta Mbolo Moye Doole elkarteak elkarretaratzea egin zuten astelehenean Bilbon, azken asteetan poliziak manteroen aurka eginiko eraso "arrazistak" salatzeko. Izan ere, Boubacar Diouf kale saltzailearen arabera, poliziaren jazarpena... [+]


Nafarroako suteak nekazaritzako makina batek sortu zituela baieztatu du gobernuak

338 hektarea erre ditu astearteko suteak. Nekazarien sindikatuak haserre agertu dira Nafarroako Gobernuak suteak saihesteko ezarritako murrizketekin. Asteazkenean beste sute bat piztu da Artaxoa eta Añorbe artean, baina hura ere kontrolpean dute suhiltzaileek.


ChatGPT psikologo bezala erabiltzearen arriskuez mintzatu da Mireia Centeno Gutierrez psikologo eta psikopedagogoa

Ohartarazi du ChatGPT lanketa emozional “sakonak” egiteko erabiltzea “arriskutsua” izan daitekeela ez duelako erabiltzailearen testuingurua ezagutzen eta “gehiago biktimizatu” dezakeelako.


Heriotza txikiak

Urtebetetzeek eta urte aldaketek pilaketa bidezko eragina dute: alegia, banaka, gertatzen direnean, nik ez dut ezer sumatzen. Urtebetetzeetan, ondo xamar egin badut segundo batzuez olgatzen naiz (nire baitarako), nire garunaren zati batek ezin dio utzi zoriontzen dutenean... [+]


Miren Agur Meabe
“Zalantza askorekin idatzitako liburua da, baina zalantzek bultzatzen gaituzte aurrera”

Apirilean argitaratu zuen Amorante frantsesa (Susa) Miren Agur Meabek (Lekeitio, 1962). Thriller ukitua du poemen bidez idatzitako nobela deigarriak eta, istorioa fikziozkoa den arren, badu idazlearen aurreko lanak markatu dituen kutsu autobiografikoaren arrastorik. Hortaz,... [+]


‘Stabat mater’ borobila

Zer: Orquesta de la Comunitat Valenciana. 

Zuzendaria: Mark Elder. Donostiako Orfeoia. 

Zuzendaria: José Antonio Sáinz Alfaro.

Bakarlariak: Federica Lombardi (sopranoa), Paula Murrihy (mezzoa), Xabier Anduaga (tenorea), Will... [+]


Eguneraketa berriak daude