L'investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona Eneko de l'amo ha analitzat les varietats de llavors d'Oiartzun i la seva relació amb la gastronomia de la zona.L'estudi s'ha realitzat en el postgrau de Dinamització Agroecològica. “Aquest treball té dues potes: una és una recerca ja realitzada i l'altra és una acció que ara volem posar en marxa amb la cooperativa Elika d'Oiartzun”. Es tracta d'un treball teoricopràctic amb una metodologia d'acció investigadora que pretén actuar sobre la realitat en lloc de mantenir l'objecte analitzat en el calaix.

Xarxa d'intercanvi de llavors, envellint gradualment

En deu entrevistes realitzades en els caserius d'Oiartzun, De l'amo ha trobat tres blat de moro d'uns 200 anys d'antiguitat, diverses varietats de mongetes i llavors de nap autòctones. Ens ha explicat que entre les persones majors existeix un gran intercanvi de llavors, i la majoria no comparteixen una sola llavor, sinó que comparteixen gairebé sempre diferents varietats de llavors. Les de blat de moro i mongetes són les que més ha trobat aquí i allà.

L'autor de l'estudi explica que les xarxes de llavors van afeblint-se amb el temps. “Entre els menors de 50 anys, aquests circuits van disminuint. Hi ha intercanvis, però sobretot entre joves més vinculats al medi rural o a la vida rural”, afirma. Per exemple, els que mantenen el bestiar tenen un major costum de conservar i intercanviar les varietats de llavors.

L'horta com a fortalesa del “mode de vida anterior”

Conscients que dins de l'agroecologia podien tocar-se molts temes, De l'Amo ens explica per què ha prevalgut els relacionats amb l'horta: “Entre tots els canvis paisatgístics que ha sofert el nostre territori, les hortes són ‘petites illes’ que s'han mantingut vives d'alguna manera. Els animals van desapareixent, els boscos han canviat radicalment a causa de les polítiques forestals… és evident que les hortes també han anat transformant-se, però d'alguna manera s'han mantingut al costat de la gent fins avui”. Els canvis poden entendre's com a fortalesa de la vida anterior: “Són dipòsits bioculturales de varietats tradicionals i de coneixement sobre elles”. Als pobles petits de l'entorn rural també predominen les dinàmiques de la ciutat, són ponts que ens connecten amb la terra i amb la vida d'abans.