L'investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona Eneko de l'amo ha analitzat les varietats de llavors d'Oiartzun i la seva relació amb la gastronomia de la zona.L'estudi s'ha realitzat en el postgrau de Dinamització Agroecològica. “Aquest treball té dues potes: una és una recerca ja realitzada i l'altra és una acció que ara volem posar en marxa amb la cooperativa Elika d'Oiartzun”. Es tracta d'un treball teoricopràctic amb una metodologia d'acció investigadora que pretén actuar sobre la realitat en lloc de mantenir l'objecte analitzat en el calaix.
En deu entrevistes realitzades en els caserius d'Oiartzun, De l'amo ha trobat tres blat de moro d'uns 200 anys d'antiguitat, diverses varietats de mongetes i llavors de nap autòctones. Ens ha explicat que entre les persones majors existeix un gran intercanvi de llavors, i la majoria no comparteixen una sola llavor, sinó que comparteixen gairebé sempre diferents varietats de llavors. Les de blat de moro i mongetes són les que més ha trobat aquí i allà.
L'autor de l'estudi explica que les xarxes de llavors van afeblint-se amb el temps. “Entre els menors de 50 anys, aquests circuits van disminuint. Hi ha intercanvis, però sobretot entre joves més vinculats al medi rural o a la vida rural”, afirma. Per exemple, els que mantenen el bestiar tenen un major costum de conservar i intercanviar les varietats de llavors.
Conscients que dins de l'agroecologia podien tocar-se molts temes, De l'Amo ens explica per què ha prevalgut els relacionats amb l'horta: “Entre tots els canvis paisatgístics que ha sofert el nostre territori, les hortes són ‘petites illes’ que s'han mantingut vives d'alguna manera. Els animals van desapareixent, els boscos han canviat radicalment a causa de les polítiques forestals… és evident que les hortes també han anat transformant-se, però d'alguna manera s'han mantingut al costat de la gent fins avui”. Els canvis poden entendre's com a fortalesa de la vida anterior: “Són dipòsits bioculturales de varietats tradicionals i de coneixement sobre elles”. Als pobles petits de l'entorn rural també predominen les dinàmiques de la ciutat, són ponts que ens connecten amb la terra i amb la vida d'abans.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.