El sindicat LAB de Vitòria-Gasteiz va denunciar el passat 16 d'abril la situació de “caos ” en la qual es troba Correus. En concret, va informar que durant mesos els enviaments han estat "col·lapsats" i que només s'han acumulat 10.000 enviaments postals per als barris de Casc Vell, Salburua i Saint Lucia. El representant de LAB en Correus, Pedro Javier Márquez del Pou, ha explicat a ARGIA que en aquests moments la situació ha millorat alguna cosa, però que es pot repetir “en qualsevol moment” perquè els problemes són greus i estructurals.
A l'abril van denunciar la situació de “caos” en Correus de Vitòria-Gasteiz. Quina era la situació?
La política de contractació zero fa que el nombre de treballadors sigui massa petit per a poder dur a terme la càrrega de treball que hi ha, i a més les baixes no se substitueixen. Als treballadors no els és possible repartir tots els enviaments existents, i necessàriament han de prioritzar algunes coses i rebutjar unes altres. Els majors decideixen què és el que es prioritza: sobretot, els enviaments de les grans multinacionals de paqueteria que tots coneixem. Per contra, les cartes es rebutgen o es deixen per al final, encara que en moltes ocasions són molt importants per a la ciutadania.
En la carta que no arriben van esmentar les cites mèdiques, d'Hisenda, o les citacions dels jutjats. Això pot perjudicar seriosament els ciutadans.
Sabem, per exemple, que moltes dones han perdut una cita per a fer mamografia, ja que no han rebut la carta de la cita o l'han rebut tard. Això ha causat un mal a aquestes dones, per descomptat, però també a Osakidetza. Aquest pot ser el mal més greu que hem conegut, però hi ha més.
Què pot fer un ciutadà davant això?
En aquests casos és important que l'afectat present una reclamació per a pressionar a l'empresa, fer-se càrrec de la situació i contractar més personal. Les reclamacions es poden presentar en qualsevol oficina o a través d'Internet.
"El nombre de treballadors és massa petit per a poder realitzar la càrrega de treball que hi ha i a més les baixes no se substitueixen"
Ha passat un mes i mig des de la vostra denúncia. Ha millorat la situació des de llavors?
Alguna cosa sí, ja no tenim milers i milers de cartes acumulades, però no perquè l'adreça hagi pres mesures, sinó perquè alguns treballadors que estaven de baixa o de vacances han tornat als seus llocs de treball. Però en qualsevol moment tornarem a estar en la mateixa situació: si hi ha baixes que coincideixin, perquè en les vacances d'estiu hi haurà menys treballadors, o en la zona de Nadal, quan els enviaments es multipliquin molt.
Jo viu en el Casc Vell, durant dos mesos no m'ha arribat el setmanari ARGIA, i un dia vaig rebre set revistes al costat de la bústia. S'han tornat normals?
No haurien de ser normals, però és veritat que poden succeir. El carter del Casc Vell va estar mig any de baixa sense ningú que li substituís. Però es pot repetir en qualsevol dels barris de Vitòria-Gasteiz, i també està passant en algunes localitats alabeses: Laguardia, Salvatierra, Llodio, Amurrio. El nombre de treballadors és massa petit, imagina't que hi ha quatre treballadors i que dos es donen de baixa, la càrrega de treball és la mateixa. El que es fa en aquests casos és repartir un dia diverses localitats, un altre dia unes altres, i anar acumulant enviaments no preferents: cartes, cites mèdiques o d'Hisenda, factures, etc.
Des de quan això succeeix en Correus?
La situació ve des de lluny, però s'ha deteriorat molt des que Pedro Saura prengués possessió del càrrec de president de Correus a Madrid, al desembre de 2023. Des del primer dia que va ordenar la política de retallada de despeses, argumentant que l'empresa és deficitària, s'ha notat molt en la contractació. A nosaltres els dirigents d'aquí ens diuen que demanen noves contractacions, però que des de Madrid els diuen que no hi ha diners.
"És important que l'afectat present una reclamació que pressioni a l'empresa perquè es responsabilitzi de la situació i contracti més treballadors"
Vaig tenir un amic treballant en Correus i deia que gairebé tot el que distribuïa era una paqueteria d'Amazon.
S'està prioritzant la paqueteria d'algunes empreses concretes. La majoria pertany a l'Amazon o a altres grans multinacionals amb contracte amb Correus. Suposo que seran contractes molt substanciosos. Aquests paquets es prioritzen clarament, pot veure al cap en qualsevol centre de distribució en funció de les tasques.
No hi ha un conflicte entre el servei públic que Correus hauria d'oferir i aquesta visió empresarial?
Correus és un dret de la ciutadania i Correus és una empresa pública creada per a fer efectiu aquest dret: Correus és un servei públic, com la sanitat o l'educació són públiques, per la qual cosa no té per què ser rendible. Això és així legalment, i Correus es nega a realitzar aquesta funció. No dic que no hàgim de repartir aquests paquets, però no pot tenir prioritat. En el mercat del servei de correus hi ha molta competència, Correus s'ha ficat en això i està obviant completament el que hauria de ser la seva essència.
L'enfocament mercantilista afecta també a les condicions laborals dels treballadors?
La política de no contractació imposa als treballadors la sobrecàrrega de treball. Els seus líders pressionen als treballadors perquè facin el treball de dos o tres, i alhora els estrenyen molt des de Madrid. L'ambient és d'alta pressió.
I els salaris?
És escandalós. Portem catorze anys sense signar el conveni. En els últims quinze anys hem perdut més de 200 euros de mitjana, el salari base està en 1.200 euros nets més o menys. D'altra banda, realitzen molts contractes parcials, a mitja jornada, per a treballar només el cap de setmana...
"S'està prioritzant la paqueteria de determinades empreses. La majoria pertany a l'Amazon o a altres grans multinacionals amb contracte amb Correus"
La nova adreça va anunciar en un primer moment la intenció de renovar el conveni, el vam agafar amb esperança, però ja han començat a fer paranys. Fa uns mesos es va signar un acord marc entre la direcció i els principals sindicats, CCOO, UGT, CSIF i el Sindicat Lliure. Ho portaran a la taula de negociació, per la qual cosa no hi ha una negociació real amb altres sindicats. I el que s'ha acordat és, en resum, una paraula màgica, una flexibilitat: reduir les hores de treball en funció de l'estació i la càrrega de treball (per exemple, a l'estiu), o augmentar (per exemple, en Nit de Nadal); una mobilitat funcional, per a canviar de lloc de treball quan la direcció vulgui; una mobilitat física, perquè els distribuïdors puguin canviar de lloc. Volen imposar tot això amb incentius: si ho acceptes et complementaran una mica el salari, però en cas contrari seguiràs amb el salari basi de misèria.
Els treballadors han fet algunes mobilitzacions, hi haurà més?
Sí. Estem impulsant la major unitat sindical possible per a aprofundir en la lluita. Ens mobilitzarem a Euskal Herria, però també a Madrid al costat de sindicats d'àmbit estatal. LAB posarà totes les seves forces per a parar aquesta nova ofensiva contra la classe treballadora, la ciutadania i el servei públic.
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
Lantegia espazioa, Esperantza liburutegia, Arte Ederren Museoko eta Euskal Museoko lanak, Urdaibaiko Guggenheim proiektua... Ugari dira Bilbon eta Bizkaian kulturaren ikuspegi utilitarista eta pribatizazioa agerian uzten dituzten adibideak. Alde Zaharreko haur eta gazteentzako... [+]
Danimarkatik iritsi zaigu berria: 400 urtez estatuak eskainitako zerbitzua etengo du PostNord enpresa publikoak, eta eskutitzak banatzeari utziko dio 2025 urtea amaitzean. Gobernuak adierazi du enpresa publikoak negozioa paketeak banatzera bideratuko duela. Bi arrazoi eman ditu... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
“Posta publikoa eta kalitatezkoa. Eskubideen aldeko Hitzarmen eta Akordio baten alde” aldarrikapenarekin, LAB, ESK eta ELA sindikatuek lan-baldintzak eta posta-zerbitzu publikoaren kalitatea defendatzeko mobilizazioa egin zuten atzo, hilak 12, Bilboko Eliptika Plazan.
Bilboko Udalak zerbitzu publikoak pribatizatzen jarraitzen duela salatu du Bilboko Liburuzainen kolektiboak, besteak beste, kulturari loturiko zerbitzuak. Horren harira, mahai-ingurua antolatu dute martxoaren 3an Bidebarrieta liburutegian, Kulturaren pribatizazioa izenburupean.