Adishatz! (Bon dia! ); Com vas?, Com està vostè? )… Des del seu compte d'Instagram, Bruno Muret intenta atreure l'atenció del món. Aquest jove labortano de 44 anys té entre els seus reptes la recuperació d'una llengua que es troba en greu perill. No és una tasca fàcil, i molt menys que molts no la coneguin. És el gascó la llengua del País Basc? En el nostre cas, difícilment podrien encertar.

A més del País Basc Nord, el gascó també es pot escoltar a les comarques de Landa i Biarno, així com a la vall d'Aran a Catalunya. A principis del segle XX estava viu en Donostia-Sant Sebastià i en diverses localitats de la costa guipuscoana, però aviat es va extingir.

“Els meus dos amatxis parlaven gascó, però no em van ensenyar. Vaig haver d'aprendre pel meu compte, i avui dia intent acostar-la”, diu Muret a la seva casa del barri de Zokoa (Ziburu-Urruña). Allí ens rep l'apassionat activista per l'idioma, sota la protecció de prestatgeries carregades de centenars de llibres. El recorregut fins aquí de Muret, no obstant això, és el relat d'una evolució en pendent. “De petit m'importava un rave tot això. En tota França tenim molt coneguda i interioritzada la paraula patois: fals idioma, llenguatge de mala qualitat… Ha estat gran el menyspreu per les llengües que no són molt franceses”, es lamenta Muret.

De jove va començar a aprendre basc, però després es va adonar que el gascó era l'idioma original de la seva família. “Només en matar a la meva mamà em vaig adonar que la nostra llengua també estava a punt de morir. Llavors em van entrar ganes d'aprendre”, ha recordat el zokoarra.

És professor de matemàtiques en professió i viu a escassos metres de la mar que tant mestressa. El surf és la seva eina de fusió, però la seva relació amb Kantauri va molt més allà. “A l'hora d'aprendre gascó volia triar el dialecte de la costa, de les Landes, però em faltava molta informació. Així, jo mateix vaig crear la guia gramatical de la variant ‘gascó negre’ o ‘gascó de mar’”, explica Muret, després d'obtenir un exemplar de les prestatgeries de la zona.

Pel que sembla, hi ha molts llibres i documents que donen a conèixer la variant de Baiona, però no el que ha investigat Bruno. El seu llibre es diu Memento Grammatical de Gascon Maritime i no és l'únic que ho ha escrit.

A més de que el camí per a aprendre la llengua és molt inclinat, el mer fet de parlar no ha estat fàcil per a aquest labortano: “No tinc possibilitats d'utilitzar-ho en el dia a dia, però hi ha una comunitat de parlants, encara que sigui a distància. Parlo principalment amb gent coneguda en les xarxes socials”, ens fa un gest per a mostrar-nos el mòbil que té a la mà.

Reis i mosqueters

A més de la llengua dels pescadors i pastors, el gascó ha estat també el dels reis, com Enric IV de França o Ricard I d'Anglaterra, conegut com Lehoibleihtza. Encara que aquest últim havia nascut a Oxford, va escriure poesia per a trobadors en aquesta llengua, ja que Leonor d'Aquitània era fill de la reina de França i Anglaterra, Ricard I.

Se sap que D’Artagnan d'Alexandre Dumas i els tres mosqueters també parlaven gascó. No obstant això, la imposició del francès es va convertir en un enemic gegant i insuperable per a totes les llengües del país. Així, la decadència del gascó ha estat imparable en els últims cinc segles.

Es calcula que en l'actualitat hi ha uns 250.000 parlants, però no hi ha dades concretes. En l'Atles de les Llengües Amenaçades del Món de la UNESCO apareix sota l'etiqueta de “Llengua en perill d'extinció”. Els nens a penes tenen llengua materna, ja que hi ha una forta interrupció en la transmissió intergeneracional. S'han creat diversos agents que volen trencar l'idioma, però encara està per veure si els seus esforços donaran el fruit que s'espera.

L'Acadèmia Gascona de Baiona-Adur (Acadèmia Bayonne-Aturri Gaskoi) és una de les pioneres. Va ser fundada en 1926 per 40 personalitats de la cultura i la política de Baiona. Amb l'objectiu principal de protegir i enfortir la llengua, ha realitzat nombrosos cursos, traduccions i publicacions fins a la data.

Tal com s'ha pogut veure en Zokoa, en Baiona també apareixen senyals en tres idiomes (francès, basc i gascó). En qualsevol cas, la paraula gascó pot trobar-se amb ciutadans als quals els és totalment aliena, i el mateix ocorre si s'acudeix a les oficines de l'administració.

Al final d'un carrer perdut de la ciutat hem trobat la seu de l'acadèmia, oculta en un petit edifici que sembla tan marginat com l'idioma. Però és un dels refugis que té el romanç basc. Però no és l'únic.

De Vasconia a Gascunya

“En l'Observatòri de les Cultures Gascones fem tot el possible: publicacions, cursos, notícies... Desgraciadament, els nostres recursos econòmics són molt escassos, som bastant pobres!”, ens reconeix Halip Lartiga, membre de l'Observatori de les cultures gascones, en una entrevista telefònica. El professor de Geografia i Història de 60 anys viu en Bizkaia (Biscarròssa, gascó). Diu que sempre ha parlat de gascons amb la seva filla de 30 anys, però ella no ha pogut parlar amb ningú de la seva edat a l'escola.

En lloc d'humiliar-ho, l'aïllament lingüístic ha despertat la passió pel treball de Lartiga. La recerca sobre la identitat d'aquest expert ha estat molt aplaudida. En 2010 va publicar el treball titulat Gasconha, Lenga i Identitat (Gaskoinia, llengua i identitat). L'expert se centra en l'àmbit cultural de Garona a Ebre. “En primer lloc, es tracta de la regió Aquitània-Novempopulania de l'època romana. Prova d'això són, entre altres coses, la pedra d'Hazparne, la toponímia o algunes de les petjades escrites allí trobades. Més tard, en l'època del ducat de Vasconia, totes les terres basques del nord estaven dins d'aquest ducat”, ha subratllat Lartiga. Fins i tot el topònim principal diu que dona una “pista transparent”: “De la paraula Vasconia van prendre la seva Gascunya”.

A més d'analitzar la història, l'expert ha investigat el gascó i les seves relacions amb el basc. Ha subratllat que entre les llengües nascudes del llatí, el romanç dels bascos és gascó. “Té el seu origen en el llatí parlat pels pobles d'Aquitània, però és molt evident la influència del substrat basc-aquità. Aquest últim distingeix al gascó d'altres variants occitanes (català i occità). A pesar que la llengua és romanç, el gascó ha conservat les petjades del vell basc i porta el ressò dels bascos en el nom”, ha afegit Lartiga.

“Tots o ningú”

Kike Amonarriz, a més de ser un reconegut comunicador al País Basc, és també filòleg i sociolingüista basc. No és d'estranyar, per tant, que el gascó hagi estat atès per un veí de Tolosa de 63 anys. També mostra inquietud: “XX. Fins al segle XVI, els documents escrits en gascó en els arxius municipals de Sant Sebastià eren més que en basc. Encara que és la llengua d'Euskal Herria, no som conscients d'això. La seva pèrdua és la pèrdua d'una comunitat i d'una part important de la història d'Euskal Herria”, ens compta Amonarriz, a la terrassa d'una petita cafeteria del centre de Tolosa. En la capital guipuscoana, els topònims Urgull, Ulia, Morlans i Miramón, entre altres, recorden la presència de gascons. Allí, a principis del segle XX, ciutadans amb cognoms com Trecet, Arzac o Marquet es reunien per a mantenir viva la llengua, encara que amb una petita tertúlia.

Quant a la decadència de l'idioma, Amonarriz ha posat sobre la taula el centralisme francès, que ha estat detingut. “D'una banda, es debat si el gascó i l'occità són la mateixa llengua. Jo diria que París està impulsant la mateixa separació entre el valencià i el català”, diu el tolosarra. També ha destacat els problemes interns del moviment a favor de la llengua, com les tendències “puristes” en l'estandardització de la llengua o la fragilitat del moviment.

“Els qui ens movem entorn de les llengües minoritzades hem de tenir clar: o ens salvem tots, o tots retrocedim. En certa manera, apostar pel basc també hauria de ser una aposta per l'occità. Més que treballar només en el nostre àmbit, es pot difondre la reivindicació”, diu el tolosarra.

Davant la tendència a la baixa del gascó, el lingüista vol mostrar-se esperançat: “Les dificultats són terribles, però crec que hi ha oportunitats. Si hi ha un poble fort i es creen condicions sociopolítiques per a això, es pot iniciar un procés de revitalització”.

Últim impuls

Des de Zokoa, Bruno Muret també vol mirar al futur amb optimisme. Ens confessa que li costa: “En el segle passat, la situació del basc es va agreujar i el gascó gairebé va desaparèixer. Només activistes com nosaltres podem mantenir viva la llengua?”, s'ha preguntat el d'Ondarroa des del balcó de la seva casa sense llevar-li l'ull a la pluja. No obstant això, l'emprenedor no té intenció de cedir. Amb l'objectiu de tallar el camí a la desesperació, ha recordat l'acte de La Passem. Es tracta d'un projecte a favor de l'occità, molt semblant al de la Korrika, però molt més senzill.

Muret creu que aquest tipus d'iniciatives poden reforçar la solidaritat entre els bascos i els gascons: “És un impuls per a despertar la consciència: estem vius i mirem al futur”, diu el gascó basc, basc gascó o el que sigui, en aquest desig de cridar l'atenció del món.

‘La Passem!’, ‘Korrika’ a favor de l'occità

Des de 2018 i cada dos anys se celebra La Passem!, una carrera a favor de l'occità de tipus Korrika. En cada quilòmetre, un participant porta el testimoni anomenat ligam: una arqueta feta a mà amb un missatge secret escrit en occità com a símbol de transmissió del llenguatge. Com en la Korrika a favor del basc, existeix la possibilitat de comprar quilòmetres, cadascun a un preu de 100 euros. L'edició de l'any passat es va recórrer un total de 1.100 quilòmetres. Les aportacions es destinen a la promoció de la llengua. L'objectiu de La Passem! és escoltar en veu alta la seva reivindicació: l'occità no és la llengua del passat, sinó la veu del present viu que ha de transmetre's de generació en generació. Més informació www.lapassemtarn.org en la web.

Els passats 23 i 24 de maig, s'ha celebrat una edició més modesta de 230 quilòmetres en l'est de Tolosa.