Sorzabal va ser jutjat en l'Audiència Nacional en 1995 per un atemptat perpetrat per ETA en el marc d'una operació. L'única prova de la seva culpabilitat era una carta suposadament escrita pel propi Sorzábal a l'adreça d'ETA en la qual, entre altres coses, reconeixia haver participat en aquest atemptat. En una sentència dictada el passat 8 de maig, els jutges van concloure que Sorzabal havia escrit aquesta carta en període d'incomunicació a conseqüència de tortures infligides per la Guàrdia Civil, citant expressament l'ús d'elèctrodes. "Les proves físiques i psicològiques coincideixen amb les al·legacions a la tortura", recull la sentència.
El fiscal de l'Audiència Nacional ha anunciat aquest dimecres que presentarà un recurs de cassació contra la sentència davant el Tribunal Suprem d'Espanya. El fiscal ha criticat des de la base la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre a Sorzabal: “La sentència confirma, sense fonament, l'existència d'un vincle indirecte presumptament contrari als criteris jurídics entre la declaració i la carta policial sota el maltractament”. Per contra, el fiscal creu que Sorzabal va escriure la carta autoinculpatoria "de manera voluntària i lliure", en la qual l'acusa de falsedat.
Sentència històrica
La sentència favorable a Sorzabal va generar nombroses reaccions (i diversos silencis més) a Euskal Herria. Entre altres coses, la fundació Egiari Zor va afirmar que és “històrica”, “pel seu contingut i constància”. L'Observatori de Drets Humans va anunciar la seva intenció d'acudir a la Cimera de les Nacions Unides per a identificar i jutjar als autors de les tortures. L'advocat de Sorzabal, Aiert Larrarte, va explicar que tocaran a Estrasburg, ja que l'única prova de la condemna que manté actualment en la presó de Zaballa és la mateixa carta. La Xarxa de Torturats del País Basc va sol·licitar l'anul·lació de les proves de tortura en tots els altres judicis.
Històric, un tribunal de la Monarquia Espanyola ha aprovat la següent resolució: "Els funcionaris encarregats de la vigilància d'Iratxe Sorzabal li van aplicar elèctrodes per a obligar-lo a declarar, la qual cosa suposa una vulneració flagrant dels seus drets humans... [+]
Oraingoz Nafarroan, 53 izango dira estatuaren biktima aitortuak eta horietatik 27 torturaren biktimak. Floren Beraza, Txaro Buñuel, Cecilio Ruiz, Patricia Perales eta Izaskun Juarez dira aitortutako torturatu berriak.
Felipe Gonzálezen garaian Espainiako Barne ministroa zen José Barrionuevoren aurkako kereila aurkeztuko dute, Ipar Euskal Herriko errefuxiatuen aurka abiatu zuen estrategiagatik. ZEN Zona Especial Norte Planaren barruan egindako ekintzen erantzule nagusietako bat... [+]
MARTA PIKAZA GARAIGORTA (Laudio, 1968) Euskal Herriko Torturatuen Sareko kideak eta eskualdeko beste torturatu batzuek ekin diote Aiaraldean ekimena antolatzeari. Egingo dituzten urratsak eta helburuak azaldu dituzte.
Euskal Herriko Bilgune Feministak deituta elkarretaratzea egin dute Hernanin Iratxe Sorzabali elkartasuna adierazi eta "babes osoa" emateko. Inkomunikatuta egon zen uneak berriz ere epailearen aurrean kontatu behar izatea, "bizi izandakoak utzitako ondorioen... [+]
A Euskal Herria no hi ha generació que no hagi conegut la tortura durant gairebé un segle. Des de 1960 són 5.379 persones oficialment, però són moltes més, perquè encara dol aparèixer públicament com torturat. I probablement perquè no ha canviat res en la base. Tots... [+]
Otsailaren 13a Torturaren Kontrako eguna izanki, Euskal Herriko Torturaren Sareak gutun publiko bat igorri du. Poliziek torturatu euskal jendeen lekukotasunak bildu, eta aitortza egiteko xedea du sare berri horrek Euskal Herri osoan. Torturatuak izan diren 5.000 pertsonei... [+]