Homenatgen els dos ciutadans assassinats per la policia en Erandio en la protesta contra la contaminació de 1969
- En 1969 la policia va aixafar de manera brutal les protestes que els ciutadans van organitzar per la greu contaminació que llavors vivien en la localitat biscaïna d'Erandio: dos policies franquistes van matar a tirs a dues persones al voltant de les manifestacions pacífiques del carrer. Diumenge passat, dia 11, es va restablir en Erandio un homenatge a Antón Fernández i Josu Murueta en el qual es reclamava "veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició".
A l'octubre de 1969 els veïns d'Erandio van sortir al carrer perquè no podien respirar al poble. Segons ha relatat Sare Antifaxista, "en aquella època en Erandio calia sortir amb el nas i la boca tapada per a sortir al carrer, la roba penjada adquiria un color groguenc i si s'acostava massa a la zona industrial les mitjanes que usaven les dones es cremaven. En 1968, un any abans de la mort d'Antón Fernández i Josu Murueta, la taxa de càncer de gola del Gran Bilbao era la més alta de l'Estat. S'havia convertit en una autèntica lluita per respirar i per viure.
En reunir-se gent per a protestar per la situació, el 28 d'octubre, la policia franquista va disparar i una bala va aconseguir a Antón Fernández, que va morir després de romandre 15 dies en coma. Durant aquests dies, un policia va vigilar la seva habitació.
L'endemà, Josu Murueta, igual que altres onze ciutadans, va secundar la vaga de denúncia per la mort d'Antón i també Josu va ser aconseguit en l'abdomen per una bala que li va matar. L'hospital, a més, dies més tard, va cridar a la seva dona reclamant les despeses de l'assistència sanitària que havia rebut.
Dies després es va celebrar un judici militar, però no es va detenir en res. No va haver-hi explicació. Els agents que van intervenir en el succés no es van fer càrrec de les diligències, ni tampoc dels que van donar l'ordre de disparar, per la qual cosa el cas es va tancar. També van ser vigilats per tancs i per guàrdies civils a cavall.
Aquests successos van ser recordats de nou en Erandio el diumenge 11, en un acte en el qual es van homenatjar a Antón Fernández i Josu Murueta i van exigir "Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de no repetició": "Volem saber què va passar, que els culpables assumeixin les seves responsabilitats i que Antón sigui reconegut com a víctima, perquè no pot haver-hi víctimes de primera i de segona, perquè és l'hora i cal fer justícia", ha afegit.
El documental "Gabarra baltza" resumeix el succeït en Erandio en 1969, l'enorme contaminació, la lluita per denunciar-la i reparar-la i la salvatge repressió llançada per les autoritats presidides per l'alcaldessa Carmen Lekerika sobre la ciutadania.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
