En l'actualitat, els germans Fernández produeixen en terrenys situats per sobre de les Bardenas llegums, principalment cigrons i llenties, raïm, olives, ametlles i cereal. “Tenim unes 18 hectàrees d'olivera i produïm uns 20.000 litres d'oli a l'any”, explica. Cascantera és el molí més pròxim que treballa en ecològic. El raïm s'utilitza per a elaborar vi, però fins fa poc la major part s'embeni a cellers de la zona. No obstant això, el projecte Biba Ardoak, sorgit de la col·laboració de petits cellers, també va començar a produir vi de venda fa uns quatre anys. “Abans no hi havia cap altra estructura d'aquest tipus a Navarra amb els productors”.
En la decisió de començar a produir llegums també va haver de veure un projecte cooperatiu: “Abans produíem cereal per a menjar, però en el moment en què estàvem pensant a començar a fer llegums per a consum de persones, es va crear la cooperativa d'Hazialde, que ens va donar l'impuls que necessitàvem”. El projecte, posat en marxa pels productors ecològics de llegums de Navarra, ha estat fonamental, segons ha subratllat Kiko, la col·laboració en l'adquisició dels equips necessaris per a la neteja i envasament d'aquests cultius.
Igual que en la major part de Navarra, en la zona de Cáseda predomina el monocultiu cereal, sent la minoria els qui opten per l'ecològic. “La tendència és generalitzada en tota Europa: la grandària creixent de les produccions, el treball amb maquinària pesant... som pocs l'excepció”.
Igual que les petites produccions, l'agricultor afegeix que les masses arbrades estan desapareixent gradualment. En les bardenas, no obstant això, disposen d'ametlles en una parcel·la d'unes 15 hectàrees i recullen també les de més productors pròxims: “Aquest és el producte final que hem començat a comercialitzar, l'ametlla ecològica”. No hi ha lloc a prop per a llevar la pela dels fruits, i la necessitat d'enviar-los a l'exterior els anima. “No té sentit recollir ametlles si per a justificar-les hem d'enviar-les a Múrcia. Haurem de pensar també en algun sistema entre productors…”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.