BETA: Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El cim de la violència fa 6.400 anys

  • En un recent treball publicat en la revista Nature, s'han analitzat els ossos de 3.500 individus d'entre 14.000 i 2.400 anys, a la recerca de senyals de violència, per a analitzar com va afectar el desenvolupament de les estructures polítiques a la violència entre humans.
Argazkia: IPHES
Argazkia: IPHES

Orient Pròxim, fa 6.400 anys. Un clima més sec del normal va impulsar el procés d'urbanització. Gran part de la població es va desplaçar de zones rurals als llogarets de l'Edat del Coure, intensificant els conflictes entre les elits per a aconseguir escassos recursos. En aquella època es van crear els primers Estats, que encara no tenien forces per a gestionar els conflictes entre la població, i que a més van començar a proliferar conflictes més amplis entre grups. Així, en aquesta època es va aconseguir el major nombre de morts violentes.

Aquesta és una de les conclusions del treball que els investigadors Joerg Bat, Giacomo Benati i Arkadiusz Sołtysia acaben de publicar en la revista Nature. S'han analitzat els ossos de 3.500 individus d'entre 14.000 i 2.400 anys, a la recerca de senyals de violència, per a analitzar com va afectar el desenvolupament de les estructures polítiques a la violència humana.

Fa 14.000 anys, en les comunitats caçadors-recol·lectores, el nivell de violència era relativament baix, probablement a causa de la petita població i a la seva dispersió i a la facilitat d'evitar conflictes. En el Neolític la densitat de població era encara baixa, però, com s'ha vist, el canvi va venir fa 6.400 anys. Al costat dels primers passos de l'organització estatal, es va aconseguir el major nivell de violència dels 12.000 anys que abasta l'estudi.

Els estats van millorar l'organització, van obtenir recursos a través dels impostos i van ser capaços de controlar més fàcilment la violència social, amb una millor satisfacció de la població. En això va col·laborar el control militar, però també la cooperació

Però a partir de llavors, el següent en 1.500 anys, el nombre de morts violentes va descendir. Els estats van millorar l'organització, van obtenir recursos a través dels impostos i van ser capaços de controlar més fàcilment la violència social, amb una millor satisfacció de la població. En això va col·laborar el control militar, però també la cooperació. A través dels actes religiosos, la construcció dels temples i altres accions van aconseguir augmentar el sentiment de pertinença i reduir els conflictes. El pa i el circ, li cridarien més tard els romans.

La violència va tornar a créixer fa 3.500 anys en la transició a l'Edat del Ferro. La sequera que es va prolongar durant tres segles va provocar migracions i escassetat de recursos, és a dir, farratge per a la violència. I a més van començar a crear superpotències militars, com l'Imperi Assiri, que van provocar campanyes militars violentes i deportacions massives.

L'estudi posa de manifest que la naturalesa humana té tendències pròpies de la cooperació i la violència i que, malgrat uns certs elements, predominen l'una o l'altra. En paraules de l'historiador Giacomo Benati, “ara sabem que l'organització institucional i els sistemes regulats contribueixen a la gestió del conflicte i a la reducció de la violència, mentre que el canvi climàtic i els processos d'urbanització poden incrementar la violència”. I encara que la recerca analitza els fets ocorreguts fa milers d'anys, aquests dos components que impulsen la violència estan avui dia en plena expansió.


T'interessa pel canal: Denboraren makina
Erdi Aroan erditzea

Toledo, 1272-1280. Alfontso X.a Gaztelakoak Ama Birjinari eskainitako 427 kanta monodiko bildu zituen. Santa Mariaren Kantigek Erdi Aroko musika eta literatura bildumarik garrantzitsuenetakoa osatzen dute, baina, kantiga miniaturaz apainduta daudenez, ilustrazio horiek beste... [+]


Islandiak izoztu zuen Konstantinopla

Teofanes Aitorlea kronikalariak jaso zuenez,  763-764ko negua inoizko hotzenetakoa izan zen Konstantinoplan. Elurrak eta izotza hartu omen zuten bizantziar hiriburua eta Bosforon iceberg bat ere ikusi omen zuten.

Orain arte klima hoztea, besteak beste, jarduera... [+]


Microplàstics en el patrimoni arqueològic

York (Anglaterra), d. C. Segle II. A la ciutat romana d'Eboracum es van construir diverses estructures i cases. Entre altres, van construir un edifici de pedra en l'actual Wellington Row i van col·locar un arc en la muralla que travessava l'Hotel Queen’s. Tots dos jaciments van... [+]


Vi romà encara sort

S'ha considerat que el vi que bevien els antics romans era un vi mal elaborat, sense cos i de sabor desagradable. Però el treball que els investigadors de les universitats de Gant i Varsòvia han publicat en Antiquity ha provocat la retirada d'aquesta creença.

Els antics romans... [+]


Els rics hereus del Conqueridor de Gil

Hastings (Anglaterra), 1066. L'exèrcit del duc de Normandia I, de Gil, va conquistar les tropes del rei Harold II i va conquistar el tron. El conqueridor I de Gil va ser rei fins a 1087.

En aquest regnat posterior a la conquesta normana, la rebel·lió va organitzar la revolta,... [+]


Eguneraketa berriak daude