Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Una bona solució seria tenir en compte els coneixements dels autòctons

  • El cim del COP27 acaba de passar a la ciutat egípcia de Xarm el-Xeikh. Una vegada més, la visió occidental ha prevalgut i les decisions les tenim. Malgrat canalitzar el petit espai per a fer sentir la veu dels pobles autòctons, les seves aportacions no són tingudes en compte. No obstant això, més de 5.000 cultures diferents i 476 milions de ciutadans, xifra similar a la dels europeus, comparteixen un element important: el respecte a la naturalesa i la visió holística que integra el mitjà. El Panell Intergovernamental d'Emergències Climàtiques (GIEC) acaba de convidar a integrar-se en la reflexió, sent el coneixement desenvolupat al llarg dels segles des del punt de vista mediambiental i de la biodiversitat.

Em porta la veu de la selva i de tots els éssers vius de l'Amazonía”. Les paraules de Ninawa Inu Huni kui Pereira Nunes, representant del poble autòcton brasiler Huni Kui, difoses en el cim COP27 que se celebra a Egipte. Suposa un discurs, una postura i una visió del món que es diferencien en reflexionar sobre el repte del canvi climàtic. Però no és ell qui orienta la dansa, és minoritària i té enfront d'ella una visió antropocèntrica hegemònica que va en sentit totalment oposat. Una pena, si no, perquè podríem imaginar el futur de manera diferent i el panorama de la crisi climàtica.

L'informe del Panell Intergovernamental sobre Emergències Climàtiques (GIEC), publicat al febrer, destaca les capacitats i coneixements dels pobles autòctons: “Durant segles han afrontat el repte de l'adaptació i han desenvolupat estratègies de resiliència per a adaptar-se als canvis de l'entorn. [Poden enriquir i alimentar les forces d'adaptació del clima a l'emergència]”. El grup científic afegeix a la verificació una altra idea important: garantir l'autodeterminació d'aquests pobles i el reconeixement dels seus drets si volem fer front a l'emergència climàtica.

Desenes d'estructures representatives dels indígenes, repartides en 1.600 milions d'hectàrees de sòl, van acollir amb bons ulls el suport dels experts: “Al final els científics més famosos del món han reconegut el que nosaltres sabíem fa temps”. Respecte a la conservació de la biodiversitat i a la “gestió de sòls i boscos sostenibles”, saben que tenen unes solucions per a fer front a la crisi ecològica: “Amb el suport podríem seguir el mateix camí”. Passa per garantir la protecció, l'autodeterminació i el dret del sòl, sense el qual són “vulnerables” enfront de l'agroindústria, el sector miner i les grans infraestructures.

“Som més que víctimes”

Els indígenes són els que reben el major impacte del canvi climàtic. L'alta no és la base d'emissions de CO₂ ni d'altres contaminants. No obstant això, la inuita Siila Watt-Cloutier no veu amb bons ulls aquesta limitació a la postura de la víctima i creu que és hora de recomanar les solucions a la taula en la qual s'acorden, tal com es pot escoltar en una entrevista en Ràdio Canada.

Però compartir la taula implicaria una sèrie de reptes que serien imprescindibles complir per a avançar en el camí: La comprensió mútua –més enllà de les paraules, l'explicació d'una comprensió que tingués en compte la cosmovisió–; la protecció dels coneixements dels avantpassats i dels actuals des d'una perspectiva antropocèntrica, com a manera d'evitar la manipulació; i, com no, la desconstrucción que suposa tenir en compte la perspectiva holística. “Tractem d'entendre'ns de manera que puguem tenir una major comprensió dels nostres coneixements. Però per a començar, haurien de començar amb l'exercici de definició dels sabers autòctons...”, diu l'antropòloga inuit Lisa Koperqualuke en Radi Canada.

És a dir, existeix també una necessitat extrema de desmantellar la perspectiva colonial en l'àmbit climàtic. Reporterre parla del “colonialisme verd” (Il faut décoloniser notre approche de la nature), antropòleg de l'entrevista: “La ideologia que s'amaga darrere d'aquesta actitud és la mateixa que la que està darrere del racisme, són considerades com a pobles que no tenen capacitat per a gestionar realment el seu entorn”. La decolonización d'espais com el COP27 també passarà pel canvi d'enfocament, ja que els països rics del Nord dominants, les seves multinacionals i lobbies pròxims, no tenen la visió i els objectius que sustenten els indígenes.

En aquest sentit, val la pena orientar la mirada cap al Canadà, perquè tenen la voluntat d'avançar en el reconeixement mutu i en la cooperació, encara que lentament i amb molta atenció –territori que ha tingut un procés violent i estructural d'erradicació dels autòctons, perquè la ferida continua oberta–. Entre altres coses, la Branca de Ciència Autòctona DSA de Medi Ambient i Canvi Climàtic realitza aportacions.

Vista triangular

Es tracta d'una estructura jove, creada al gener d'enguany, per a fer passos de pau i reparació entre els descendents d'autòctons i colonitzadors en l'àmbit científic. Myrle Ballard és un universitari autòcton que té la intenció de desenvolupar una “visió de tres ulls” elaborada, sobretot en el repte de superar el desafiament del canvi climàtic.

Fins ara és més coneguda la visió biocular que uneix el coneixement científic autòcton i occidental. Aquesta innovadora postura li afegeix un tercer: “A la visió dels autòctons s'afegeix la responsabilitat de parlar en nom de tots els ‘contactes’. En la concepció mundial dels autòctons diem que estem directament relacionats amb la terra, l'aigua, les plantes, els animals i si aquests no poden parlar, llavors nosaltres tenim la responsabilitat d'ampliar la seva paraula. Per això parlem del tercer ull/veu”.

Però no tres ni dos, la visió occidental ha predominat en el COP27. La necessitat de desmantellar tot ens està quedant a la vista i sembla que la frase de Fiore Longo ens confirma el camí: “No és cert que l'home destrueixi la naturalesa. El sistema de vida dels occidentals és devastador, però hi ha altres societats. El 80% de la biodiversitat està en els territoris dels pobles autòctons”.

Són 476 milions d'autòctons a nivell mundial, malgrat el rang de la població de la Unió Europea, un total de 5.000 cultures diferents localitzades en 90 estats del mapa oficial hegemònic del món. Malgrat la seva diversitat, tots tenen la mateixa visió i respecte pel medi ambient. Aviat l'únic camí que ens queda és tancar una mica l'ull dels occidentals i deixar espai a l'altre.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
2025-05-16 | Elhuyar
Les ciutats europees fracassen en la seva adaptació al canvi climàtic
El centre de recerca sobre canvi climàtic BC3 ha confirmat que les ciutats europees s'estan quedant enrere en les mesures d'adaptació al canvi climàtic. De fet, en un estudi conjunt amb altres centres internacionals s'ha constatat que gairebé el 70% dels plans d'adaptació... [+]

2025-05-14 | Jesús Rodríguez
Un assaig del col·lapse

La nit del 28 d'abril les terrasses de la Rambla Badal de Barcelona estaven repletes, se servien cerveses sense fred, però la gent semblava feliç. “Si la fi del món ha d'arribar, que ens agafi amb alegria”, em deia un veí. Feia més de deu hores que l'electricitat s'havia... [+]


Turiel: “Es poden buscar raons tècniques, però l'apagada va ser provocada pel sistema de preus pervers”
El físic i investigador del CSIC Antonio Turiel va omplir el dimecres l'església de San José, en el barri de La Florida d'Hernani, com no l'havia fet des de fa anys. Centenars de persones es van reunir per a escoltar la xerrada organitzada pel grup Mendia Bizirik de l'Urumea, Els... [+]

2025-04-30 | Nicolas Goñi
Col·laboració d'agricultors i investigadors per a combatre el desglaç global en el centre de l'Índia
El canvi climàtic està dessecant cada vegada més regions del món, posant en perill l'activitat i les formes de vida de milions de persones. En el front d'aquest fenomen es troba l'estat de Maharashtra en el centre de l'Índia, on les conseqüències de la desforestació... [+]

Detecten la major contaminació atmosfèrica dels entorns escolars en tres col·legis de Sant Sebastià i dos de Bilbao
Els col·legis d'Educació Infantil Zurriola, L'Asunción i The English School de Donostia-Sant Sebastià i els col·legis Kontxa Eskola de Bilbao i Calasancio-Escolapis de Bilbao superen el llindar legal del diòxid de carboni, segons un estudi realitzat per Ekologistak Martxan... [+]

"S'han d'adoptar mesures urgents, especialment pel que fa als riscos d'inundació"
Copernitz i l'Organització Mundial de Meterología han ratificat els estudis de principis d'any: Europa ha batut el rècord de calor en el que va d'any. Almenys 413.000 persones van resultar afectades i 335 van perdre la vida per les tempestes i les inundacions del passat any a... [+]

2025-04-09
Bikote perfektua

Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]


2025-04-02 | Nicolas Goñi
La sequera a Angola amenaça a 2,3 milions de persones, però a qui li importa?
La crisi humanitària de la qual menys s'ha parlat en el món és la que es prolonga en el sud-oest d'Angola des de 2019. A causa d'una llarga sequera, reforçada pel canvi climàtic, milions de persones viuen en escassetat de menjar o en inconveniència i es veuen obligades a fer... [+]

Aztarnak

Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]


Hernaniko natur eremuen sarea osatu dute ikasleek eurek

Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]


2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


Eguneraketa berriak daude