Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El misteri de la mort del bisbe Irurita

  • El relat de les autoritats franquistes sobre la mort del bisbe navarrès de Barcelona ha estat posat potes enlaire definitivament per l'historiador Josep Maria Rafols en el seu llibre La increïble història del bisbe Irurita (sorprenent història del bisbe Irurita).

Montcada i Reixac, Barcelona, 3 de desembre de 1936. El sacerdot navarrès Manuel Irurita Almandotz, antic bisbe de Lleida i Barcelona, va ser afusellat en el cementiri pels anarquistes, segons la versió oficial difosa per les autoritats franquistes. En 1950 es va iniciar el procés de beatificació d'Irurita, que va tenir un fort impuls en la dècada de 1980, i finalment en 2002 es va traslladar la documentació al Vaticà. Però llavors, coincidint amb el canvi de segle, van començar a proliferar veus que qüestionaven la versió oficial de la mort del sacerdot de Larraintzar.

Al juliol de 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, els ciutadans van atacar la residència episcopal, fugint i ocultant-se el bisbe integrista, ultraconservador i anticatalanista. Però mesos després van ser detinguts per milicians republicans i assassinats a Montcada, entre altres, al costat del seu nebot Marcos Goñi, segons el relat franquista. Les possibles restes del bisbe en la catedral de Barcelona van ser provats posteriorment per l'ADN i va confirmar que eren propietat d'Irurita o d'un dels seus familiars, però també podien ser del seu nebot i quan van analitzar les dents de les petjades, no es corresponien amb la història del bisbe que el metge indicava.

A més, quan els arxius del Vaticà Pio XI.llaurin es van difondre al públic, alguns documents desmentien la versió oficial: segons els serveis d'informació franquistes, Irurita estava visqui en 1937 i el Vaticà creia que encara estava visqui en 1938. L'historiador Joan Bada va trobar la documentació de la Creu Roja Internacional que afirmava que estava visqui en la tardor de 1937. I alguns testimonis ho van veure a Barcelona al gener de 1939.

Però si no ho van afusellar al desembre de 1936, quan i com va morir el bisbe Irurita? L'historiador Josep Maria Rafols explica el misteri i l'explica en el seu llibre La increïble història del bisbe Irurita (Base, 2021). “Segons un document que vaig trobar, un espia del cap de policia de Barcelona, el marquès de Luis Marti Olivares Rebalso, va aconseguir en 1939 infiltrar-se entre els anarquosindicalistas exiliats a París. En les seves relacions amb altres dirigents de la CNT, Federica Montseny, García Oliver, va descobrir que Irurita va ser assassinada per membres de la CNT al febrer de 1939, camí de La Seu d'Urgell a Andorra”.

Llavors, malgrat saber que encara estava viu, per què els franquistes van difondre la versió equivocada? Els republicans van fer diversos intents pel bisbe per a alliberar diversos presoners republicans, “però no van aconseguir resultats. En tres ocasions el propi general Franco va paralitzar els intents perquè li convenia ser el martiri dels horrors de la Irurita vermella”.

 


T'interessa pel canal: 1936ko gerra
Herbaris de la memòria
Encara es pot visitar en el museu San Telmo de Donostia l'exposició Boscos de la Memòria, fins a l'11 de maig. Es tracta d'una reflexió sobre els mètodes i tècniques que utilitzen els totalitarismes per a controlar a la societat a través de nombroses expressions... [+]

Quatre maquis assassinats a Sant Sebastià en 1947 i 1948
Els maquis guerrillers antifranquistes no van tenir una presència especialment destacada a Euskal Herria, però van passar alguns i van sofrir la brutal repressió del règim. La Guàrdia Civil va assassinar a tres persones en Ibaeta en 1947 i a una en Zubieta en 1948, a pesar... [+]

Hwei-Ru Tsou. Brigadista txinatarrak xede
“Batera gogoratzen ditugu Gaza eta Gernika!”

Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]


Faxisten izenak hildako biktimen zerrendetan mantenduko ditu Gogorak

Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]


1936ko Gerrako Haurrak
Bidaia itxi gabea

1936ko Gerran milaka haurrek Euskal Herria utzi behar izan zuten faxisten bonbetatik ihes egiteko. Frantzia, Katalunia, Belgika, Erresuma Batua, Sobietar Batasuna eta Amerikako herrialdeetara joandako horien historia jasotzeko zeregin erraldoiari ekin dio Intxorta 1937... [+]


Historia militarraren kontra, eta alde

Ezpatak, labanak, kaskoak, fusilak, pistolak, kanoiak, munizioak, lehergailuak, uniformeak, armadurak, ezkutuak, babesak, zaldunak, hegazkinak eta tankeak. Han eta hemen, bada jende klase bat historia militarrarekin liluratuta dagoena. Gehien-gehienak, historia-zaleak izaten... [+]


El pavelló de la Petita Velocitat que va ser camp de concentració en 1936 es mantindrà a Irun
En l'estació de tren d'Irun, el pavelló de la Petita Velocitat, situat en la part posterior de l'edifici de la Duana, seguirà en peus com a testimoni del temible sistema de reclusió de la postguerra de 1936, a causa de la borrroka dels grups memorialistes. El pavelló va ser... [+]

La Universitat de Los Angeles posa a disposició vídeos inèdits de la guerra del 36
Es poden veure imatges d'altres municipis de Donostia-Sant Sebastià i Guipúscoa en la pàgina web de la universitat.

Història de la seu del Govern a París: De les arpes de Gestapo a les mans del PNB
Després de dècades de demanda, l'històric palau situat en el número 11 de l'avinguda Marceau de París ha quedat finalment en mans del PNB. Per als jeltzales, més enllà del valor monetari, aquest edifici té un gran valor simbòlic, que els uneix de ple amb l'exili i la... [+]

Una manifestació reivindicarà aquest dissabte a Pamplona la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
La manifestació convocada pels grups memorialistes començarà en el Monument als Caiguts a les 18.00 i finalitzarà en la plaça del Castell. En la gala final participaran, entre altres, El Drogues, Gran Resperason, Ilargigorri i La Fanfarrona Poltra. En les següents línies... [+]

2025-01-15 | Mauro Saravia
Hospital La Roseraie
Segona oportunitat enmig de la guerra
Entre 1937 i 1940, el Govern Basc, a través dels seus serveis socials, va obrir en Bidarte el que seria el major centre de salut d'Iparralde: Hospital La Roseraie. L'objectiu era rescatar i reinserir als ferits i minusvàlids que venien en torrents des d'Hego Euskal Herria. Entre... [+]

Prolongada detenció a Pamplona

Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]


Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

2024-10-11 | Usurbilgo Noaua
Un recorregut per Usurbil que ajuda a endinsar-se en la memòria de la guerra de 1936
Podeu completar el recorregut "Memòria de la Guerra" en qualsevol moment en el centre d'Usurbil.

Eguneraketa berriak daude