La comarca de Salvatierra està formada per vuit municipis: Salvatierra, Alegria-Dulantzi, Asparrena, Barrundia, Elburgo, Gauna, Sant Millán i Zalduondo. Cada municipi, al seu torn, inclou una àmplia varietat de pobles i barris dispersos en la Llanada alabesa. A diferència d'altres entorns més comprimits de Bizkaia, Guipúscoa i Euskal Herria, el paisatge i la vista s'amplien en aquest fèrtil entorn, donant necessàriament una nova dimensió a les distàncies.

Començarem l'excursió pel centre de Salvatierra i seguint el carrer Furs cap a la sortida del poble. Una vegada passat el pont que travessa l'autopista principal i fins a arribar a la carretera comarcal que va a Opakua i al port, els primers passos de la marxa es realitzaran entre cotxes, en una accidentada zona d'asfalt no especialment condicionada per als vianants. Però el poble d'Okariz és la primera fita de la nostra ruta, a la qual ens dirigim seguint el camí que ens portaria a Opakua i després a l'esquerra o, millor, prenent un camí rural més tranquil que es troba paral·lel a la carretera d'Opakua quan travessem l'autopista. Després d'un parell de quilòmetres que ens serviran per a escalfar les cames, arribarem al poble d'Okariz de Sant Millán. Bikuña, que està en el mateix municipi, serà el nostre següent destí. En aquests primers quilòmetres sense grans alts i baixos, el caminante solitari trobarà una veritable pau i un veritable descans interior. Un espai fonamentalment de reflexió. Un estret camí agrícola uneix Okariz i Bikuña, i en poc temps arribarem a aquesta última. La serra d'Entzia es pot observar ja a prop. Ha arribat l'hora d'estrènyer les dents i d'ascendir de la plana a la serralada.

Calvari de Legaire

La ruta més directa i utilitzada per a ascendir al cim d'Entzia és, probablement, la ruta més ampla des de la localitat de
Bikuña fins al serral de Bikuña. En aquesta ocasió, no obstant això, proposem seguir un camí desconegut però sublim: Seguir la senda única que puja directament al port d'Atau, entre els cims de Mirutegi i Surbe (Atau). L'arribada des del refugi d'Atau al clar de Legaire és sens dubte un dels moments més apassionants que viurem en la ruta. El pas des de l'ombra del bosc tancat sota la porta fins a l'ampli camp de Legaire és un farciment.

Arribem a Harrate i girem a l'esquerra per a ascendir al cim de Surbe o Atau (1158 metres), que compta amb una magnífica vista cap a Navarra. Davant tindrà al gegant Beriain, espia de la infinita riba de les serres d'Entzia i Urbasa. A l'altre costat de la planícia, veurem a prop a Aratz i els seus famosos cims (Allaitz, Allarte, Umandia, Arbarrain…) i al fons la serra d'Aizkorri. Més a l'est, els cims del sud d'Aralar, també conegudes, com Putterri o Artxueta. Amb el bon temps, les serralades de Codes i del Cantàbric ens tancaran l'àmplia panoràmica sobre el sud d'Àlaba que tindrem del Surbei.

Després de gaudir de la vista i descansar, ens dirigim cap al pujol on es troba la creu de Mirutegi, travessant el clar de Legaire; una segona vegada per la zona d'Atauko i enfrontant-nos a l'últim vessant de Mirutegi. Si hem gaudit d'una magnífica vista sobre la Llanada Alabesa des del cim del Surbe, la que tindrem des de la talaia de Mirutegi tampoc ens semblarà suau. Veurem Salvatierra una mica lluny, ja que ja porta uns dotze quilòmetres des que iniciem el recorregut. En Mirutegui (1185 metres) es troba la famosa creu d'Entzia, però el punt més alt d'Entzia és el Ballo (1197 metres), pròxim a aquest cim. Deixant el clar de Legaire, endinsant-nos en la bella fageda i buscant les petjades de la sendera que ens porta al serral de Bikuña –seguint amb molta cura les petjades del cairn o de les pedres–, iniciem el camí cap al port d'Opakua. A mesura que ens acostem per una pista forestal a la carretera del Port d'Opakua, ens sentirem cada vegada més prop del cim d'Arrigorri que donarà continuïtat a la serra d'Entzia.

Arrigorri i Santa Elena

Després de travessar la carretera en el port d'Opakua, la senda mostra en breu una tendència a l'alça amb el peculiar Arrigorri. Després d'un bonic ascens d'un quart d'hora, arribarem al cim més conegut de la serra d'Entzia. L'Arrigorri ens ofereix un punt de vista una mica limitat (1153 metres), ja que el bosc i la vegetació amaguen gairebé per complet el punt més alt. Mitja malaltia, existeix una finestreta que permet la vista sobre la planícia. Al davant, veurem el poble d'Arrizala, i molt a prop, el dolmen de Sorginetxe. Seguim, no obstant això, l'excursió que ens porta a la crestería d'Entzia!Si la

pujada a Arrigorri ha estat una mica confusa en alguns moments, en els següents quilòmetres, sense molts alts i baixos, ens acompanyarà una sendera còmoda i notable, i avançarem ràpidament. Ascendirem gairebé involuntàriament al cim d'Atxuri o Larredez (1103 metres), com si d'un pujol més es tractés. Amb la sortida de la sendera de la selva i la sortida de l'Arrigorri, tornem a recuperar una impressionant panoràmica sobre la plana. En aquesta zona, a més, la sendera avança a vegades per la mateixa vora del precipici, la qual cosa fa que el recorregut sigui encara més espectacular. Assaborint cada pas, arribem al serral de Sant Joan. En aquest serral trobarem una sendera que descendirà directament a la plana i que no trigarà a arribar al poble d'Egileor. Nosaltres, en canvi, per a completar el recorregut circular, seguirem la crestería a la recerca de Santa Elena.

Jugant amb la sendera que apareix i desapareix, però atents a les marques del Cairn, continuarem per tant, fins al cim de Santa Elena (1111 metres). El punt més alt d'aquesta muntanya està en el bosc, per la qual cosa haurem d'aprofitar la talaia que es troba uns metres més a baix per a donar una última mirada a la plana. De fet, en descendir al serral de Luzkando, als peus de Santa Elena, deixem la crestería i prenem la sendera de la carretera que uneix els pobles de Gereñu i Alaiza, deixant per a una pròxima parada els cims que envolten Idiagaina, Itxogaina i Vitòria (Kapildui, Pagogan, Lendiz,…).

Retorn a Salvatierra

Des del serral de Luzkando fins a la plana és veritablement bell el descens, que donarà el final perfecte a l'excursió. Enfonsant les cames entre les fulles passem un bosc de somni i vorejant un estany arribem a la carretera que separa a Gereñu de Salvatierra. Seguint per la carretera, només ens faltarà arribar a Salvatierra per a completar un bonic passeig. Arribem a Salvatierra amb la sensació d'haver passat un dia meravellós. No necessitem molt per a aconseguir la felicitat plena.