Mancant tres setmanes perquè comenci la 54 edició de la Fira de Durango, els espais de la plaça de la cultura s'estan bolcant en la seva programació. En Irudienea, per exemple, tindrem l'oportunitat de conèixer diferents projectes sorgits en l'últim any a Euskal Herria: documentals, ficcions, curtmetratges, cinema infantil, etc.
El 7 de desembre, dissabte, s'organitzarà un acte molt especial en Irudienea. A les 12.30 del matí es projectarà el documental “La presó sacerdotal” i s'homenatjarà els presos que van estar presos en la presó. El documental està dirigit per Oier Aranzabal, David Pallarés i Ritxi Lizartza, i en aquest treball es narra la història i testimoniatges dels capellans que van estar “en la presó sacerdotal de Zamora”.
Al costat d'Oier Aranzabal i Ritxi Lizartza, en la presentació participaran Xabier Amuriza, Josu Naberan i Juan Mari Zulaika. L'entrada serà gratuïta, a través d'invitació (es podran recollir a partir del 5 de desembre en Irudienea). La projecció serà un “work in progress”, és a dir, es podran veure imatges de la pel·lícula, però no serà una versió definitiva.
La presó de Zamora es va obrir en 1968 per a acollir als capellans que es van enfrontar al franquisme. En total van ser 53 els sacerdots que es van convertir en la primera presó creada especialment per als sacerdots de l'Església de Santa María. Han passat 50 anys des que es va obrir la presó, i els allí presents han denunciat en nombroses ocasions que encara no han rebut el perdó de l'Església i de les institucions.
Sinopsi
En l'Estat espanyol falta molt per a desenvolupar per complet la memòria històrica oraindik.Maria, de la qual és testimoni el jutge argentí Servini. A Zamora, la presó de Concordordatu està tancada i abandonada, i la metàfora és adequada per a explicar la situació actual dels sacerdots que van estar presos fa 50 anys. Mentre a Europa la ultradreta creix, encara queden per reconèixer les violacions als drets humans que s'han comès en el passat. Per a contar la història dels gairebé 60 capellans que van sofrir aquella presó, l'ex presoner i frare Juan Mari Zulaika ha treballat durant anys perquè no es perdi el record d'aquella injustícia. Serà ell qui ens guiï i ens acompanyi en la cerca d'imatges que es van emetre en diverses televisions de tot el món entorn de la figura del jove empresonat a Zamora en 1973. Així reviurem la vida dels capellans presos en aquells temps difícils per defensar els drets dels ciutadans.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.