Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

En Irudienea homenatjaran els capellans presos en la presó de Zamora amb la projecció de "La presó cural"

  • El 7 de desembre es projectarà en Irudienea el documental “Apaiz-kartzela” work in progress. A més dels directors, també acudiran els capellans presos per a rebre l'homenatge.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

13 de novembre de 2019 - 16:43

Mancant tres setmanes perquè comenci la 54 edició de la Fira de Durango, els espais de la plaça de la cultura s'estan bolcant en la seva programació. En Irudienea, per exemple, tindrem l'oportunitat de conèixer diferents projectes sorgits en l'últim any a Euskal Herria: documentals, ficcions, curtmetratges, cinema infantil, etc.

El 7 de desembre, dissabte, s'organitzarà un acte molt especial en Irudienea. A les 12.30 del matí es projectarà el documental “La presó sacerdotal” i s'homenatjarà els presos que van estar presos en la presó. El documental està dirigit per Oier Aranzabal, David Pallarés i Ritxi Lizartza, i en aquest treball es narra la història i testimoniatges dels capellans que van estar “en la presó sacerdotal de Zamora”.

Al costat d'Oier Aranzabal i Ritxi Lizartza, en la presentació participaran Xabier Amuriza, Josu Naberan i Juan Mari Zulaika. L'entrada serà gratuïta, a través d'invitació (es podran recollir a partir del 5 de desembre en Irudienea). La projecció serà un “work in progress”, és a dir, es podran veure imatges de la pel·lícula, però no serà una versió definitiva.

La presó de Zamora es va obrir en 1968 per a acollir als capellans que es van enfrontar al franquisme. En total van ser 53 els sacerdots que es van convertir en la primera presó creada especialment per als sacerdots de l'Església de Santa María. Han passat 50 anys des que es va obrir la presó, i els allí presents han denunciat en nombroses ocasions que encara no han rebut el perdó de l'Església i de les institucions.

Sinopsi

En l'Estat espanyol falta molt per a desenvolupar per complet la memòria històrica oraindik.Maria, de la qual és testimoni el jutge argentí Servini. A Zamora, la presó de Concordordatu està tancada i abandonada, i la metàfora és adequada per a explicar la situació actual dels sacerdots que van estar presos fa 50 anys. Mentre a Europa la ultradreta creix, encara queden per reconèixer les violacions als drets humans que s'han comès en el passat. Per a contar la història dels gairebé 60 capellans que van sofrir aquella presó, l'ex presoner i frare Juan Mari Zulaika ha treballat durant anys perquè no es perdi el record d'aquella injustícia. Serà ell qui ens guiï i ens acompanyi en la cerca d'imatges que es van emetre en diverses televisions de tot el món entorn de la figura del jove empresonat a Zamora en 1973. Així reviurem la vida dels capellans presos en aquells temps difícils per defensar els drets dels ciutadans.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Herbaris de la memòria
Encara es pot visitar en el museu San Telmo de Donostia l'exposició Boscos de la Memòria, fins a l'11 de maig. Es tracta d'una reflexió sobre els mètodes i tècniques que utilitzen els totalitarismes per a controlar a la societat a través de nombroses expressions... [+]

Homenatge a Mikel Gardoki en el 50 aniversari del seu assassinat: «És hora de saber la veritat»
Es compleixen 50 anys de l'assassinat per trets de Mikel Gardoki Azpiroz, membre d'ETApm, per part de la Policia franquista. En l'acte han participat els membres de la fundació Egiari zor i el membre de Gardoki Juan Miguel Goiburu Mendizabal 'Goiherri'.

Record dels deportats nazis en una cartera
La cartera del gamerés Jean Iribarne, mort en el camp de concentració nazi de Neuengamm en 1945, ha estat recuperada i lliurada als seus familiars. En Ipar Euskal Herria almenys 350 persones van ser deportades per participar en la resistència, i gairebé la meitat no van... [+]

Ezkabako ihesaldia gogoratzeko, La Fuga mendi-martxa

Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.


2025-03-26 | Axier Lopez
Espainiako Guardia Zibilaren historia bat
Hemendik alde egiteko arrazoiak

Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]


Faxisten izenak hildako biktimen zerrendetan mantenduko ditu Gogorak

Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]


2025-03-17 | Ahotsa.info
Lore eskaintza Angel Berruetaren oroimenez

Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.


2025-03-07 | Uriola.eus
Iker Egiraun, Etxebarrieta Memoria Elkartea
“Bizi dugun testuingurua urteetan emandako borroken ondorioa dela sinbolizatu nahi dugu”

Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.


Legebiltzarrak 1936ko biktimen legea aldatu du, Erorien Monumentua birmoldatzeko

33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]


Memoria bala bat da buruan

1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]


2025-02-28 | ARGIA
1936-1976an Nafarroan errepresaliatutako 407 irakasleak, nortzuk ziren?

Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.


Criden a recordar "amb llibertat" el 3 de març
Els sindicats ELA, LAB, ESK i STEILAS i l'associació M3 han exigit que la jornada de memòria, "popular i socialment plural", se celebri "sense repressió". Es tracta d'una petició dirigida al Govern Basc, "a diferència de l'any passat", que reclama que es garanteixi el dret a... [+]

El pavelló de la Petita Velocitat que va ser camp de concentració en 1936 es mantindrà a Irun
En l'estació de tren d'Irun, el pavelló de la Petita Velocitat, situat en la part posterior de l'edifici de la Duana, seguirà en peus com a testimoni del temible sistema de reclusió de la postguerra de 1936, a causa de la borrroka dels grups memorialistes. El pavelló va ser... [+]

La Universitat de Los Angeles posa a disposició vídeos inèdits de la guerra del 36
Es poden veure imatges d'altres municipis de Donostia-Sant Sebastià i Guipúscoa en la pàgina web de la universitat.

Presenten una proposició de llei per a la supressió d'elements de simbologia feixista i la creació d'un centre d'interpretació del Monument als Caiguts
El PSN, que s'ha presentat avui amb la signatura dels grups parlamentaris d'EH Bildu i Geroa Bai, comptarà amb el suport de la coalició.

Eguneraketa berriak daude