L'inquisidor Pierre de Lancre, que va arribar a Euskal Herria per ordre del rei de França en 1609 i que tenia la seva seu al castell de Senpere, va publicar en Tableau de l'inconstance donis mauvais anges et démons (Taula de la variabilitat dels àngels malvats i dimonis) en 1613. En aquest castell va realitzar horribles crims contra els bascos: tortura, judici i execució. Des de llavors se'n diu la torre de la Bruixa. El dimoni Pierre tenia al jutense Bernat Rostegi, avi de Baixa Navarra. Ell era jesuïta i advocat, a quin dos oficis deia i feia per a dir i fer. Compte amb els advocats jesuïtes, i els jesuïtes amb els advocats i, quins dimonis, amb els jesuïtes i amb els advocats…
La poma (Malus domestica), subratllava perfectament Lancre, metàfora bíblica de la transgressió, en la seva religió només servia per a alimentar el desmesurat odi.
No es baixaria moltes vegades del castell a les hortes de la zona, almenys durant els mesos d'abril i maig, d'altra banda és impossible parlar amb la poma d'una forma tan lletja, aspra i absurda. La fascinació per la floració de les infinites pomes d'aquella època, també seduiria i segrestaria el dofí més escurçó. Es tractava, com ara, de pomeres de lilura.
Les delicades flors rosat-vermelloses i blanques de la floració de les pomeres que s'aveïnen són un autèntic plaer. És un espectacle únic, exponent i lluminós de la prosperitat de la terra i de l'energia de la fertilitat del nostre treball, el color, l'olor, la música, la capacitat, la llibertat i, en definitiva, la bellesa. La pomera ha tingut una gran importància al nostre país: ens ha donat la poma i la beguda que ens han mantingut vius. La poma és salut, plena de vitamines, minerals i vida. El filtre i la sidra ens han desenvolupat com a cultura i ens han donat món.
Les pomeres floreixen cada any. Tard les pomes donaran poma a l'any i no a l'any. Estem acostumats. Cada any es mengen els matins de poma de poma i es fa el filtre i la sidra cada dos anys.
Hi ha i hi haurà molts col·laboradors. Malgrat les inundacions judicials, els manzanales de Senpe floreixen cada any. Plantem manzanales.
Azeria kanido bat da, otso eta txakurren familiako haragijalea. Animalia zuhur, maltzur eta argiaren fama dauka, eta ez alferrik! Ez da indartsuena izango, baina beti moldatzen da han eta hemen, mokaduren bat lortzeko.
Geroxeago baina hemen da. Inguruan dituzten gainontzeko zuhaitzak baino beranduago janzten dira pagoak (Fagus sylvatica). Bizitzeko baldintza “gogorragoak” nahi izaten ditu: toki hezeak eta freskoak. Baina izotzari beldurrak bizi da.
Elkea proiektuan produktu asko eta desberdinak ekoizten ditu David Ruiz de Galarreta Azpilikueta ekoizle amezkoarrak. Olibondoekin hasi zen, baina fruta arbolek, lekaleek eta zekaleek ere beren tokia egin dute proiektuan urteotan. Eta, orain, jarduera berri bat gehitu die... [+]
Joan urteko udaberrian idatzi nuen intsusari eskainitako aurreneko artikulua eta orduan iragarri nuen bezala, testu sorta baten aurrenekoa izan zen. Sendabelar honen emana eta jakintza agortzen ez den iturriaren parekoa dela nioen eta uste dut udaberriro artikulu bat idazteko... [+]