Fa 400 anys es va signar l'edicte unificador dels regnes de Navarra i França, en 1620, "un esdeveniment històric que va posar fi a l'època cultural més pròspera de Navarra", segons els organitzadors del programa El(r)aldia de Navarra. "En 1620, fa 400 anys, es tanca un cicle històric: La més gloriosa, rica i alta de la cultura navarresa. Malgrat la curta època, va ser la més fructífera culturalment, però, desgraciadament, es va tancar amb un fet polític concret: Edicte de Pau, que va arribar de mans de Lluís XIII de França. Mitjançant aquest edicte el rei va unificar Navarresa amb la corona francesa i el nostre territori va perdre definitivament la seva sobirania". El programa "Nafarroako El(r)aldia" que porta per títol el 3 d'octubre "Nafarroako El(r)aldia" de la Fundació Nabarralde, Zabalik Elkartea i Hernani Errotzen té com a objectiu treure del seu oblit aquest període tan fructífer.
En un principi, la intenció dels organitzadors era dur a terme els actes en el nou centre cultural Camins de Donapaleu. El camí està situat en el convent que els monjos franciscans han mantingut allí durant molt de temps i té un gran simbolisme per als euskaltzales i abertzales d'Amikuze i Iparralde, ja que allí van albergar a bascos arribats de tota Euskal Herria i va ser un centre important de la cultura basca. Però les condicions portades per la COVID-19 han obligat a portar conferències al cinema de Donapaleu i a menjar en els bars de la localitat.
El regne de Navarra va viure la seva agonia al Nord en el segle XVI. La conquesta de Castella per la força militar va sofrir també a la Baixa Navarra en 1512 i, per això, van organitzar un acte denominat "Dia de la Desconquista" en Amikzi en 2012 amb motiu del seu quart centenari. En Garruze també es va col·locar un monument commemoratiu d'aquest esdeveniment, pel fet que les tropes castellanes l'havien cremat amb el pretext de la conquesta. En la presentació de l'acte del dissabte, l'escriptor i historiador Jean Louis Davant va afirmar que Iparralde i especialment Nafarroa Beherea han estat els territoris més fidels a l'Estat i a la Corona Navarresa:
El dissabte, 3 d'octubre, a partir del matí, Alvaro Adot, Luis M. L'equip de comentaristes estarà format per Martínez de Garate, Amaia Nausia, Xabier Irujo, Thierry Issartel, Mique Joseph, Eneko Bidegain i Iñaki Luzuriaga. Havent dinat s'inaugurarà l'exposició "Renaixement Navarrès", dirigida i comissariada pel DIBUIXANT Asisko Urmeneta, que després de la seva estrena en Donapaleu s'exposarà en diverses ciutats de la geografia basca. El dia acabarà amb una visita guiada per Donapaleu i l'espectacle "Kale barroka" d'Asisko Urmeneta.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.