Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La pèrdua de la independència navarresa en Donapaleu, l'última capital de Navarra, es commemora aquest dissabte

  • La Fundació Nabarralde, Zabalik Elkartea i Hernani Errotzen han organitzat el programa El(r)aldia de Nafarroa, que arrencarà el 3 d'octubre en Donapaleu. En aquell any es va signar l'edicte que va unificar els regnes de Navarra i França, Lluís XIII.ak, on es va perdre l'últim rastre de sobirania de l'antic regne independent de Navarra. En aquella època i durant gairebé un segle, Donapaleu, a la Baixa Navarra, va ser la capital de la corona navarresa.

01 de octubre de 2020 - 06:39
Donapaleuk eduki zuen bere hiriburua Nafarroako erresumak 1512ko konkista ostean. Irudian, Donapaleun 1590an fabrikatutako moneta.

Fa 400 anys es va signar l'edicte unificador dels regnes de Navarra i França, en 1620, "un esdeveniment històric que va posar fi a l'època cultural més pròspera de Navarra", segons els organitzadors del programa El(r)aldia de Navarra. "En 1620, fa 400 anys, es tanca un cicle històric: La més gloriosa, rica i alta de la cultura navarresa. Malgrat la curta època, va ser la més fructífera culturalment, però, desgraciadament, es va tancar amb un fet polític concret: Edicte de Pau, que va arribar de mans de Lluís XIII de França. Mitjançant aquest edicte el rei va unificar Navarresa amb la corona francesa i el nostre territori va perdre definitivament la seva sobirania". El programa "Nafarroako El(r)aldia" que porta per títol el 3 d'octubre "Nafarroako El(r)aldia" de la Fundació Nabarralde, Zabalik Elkartea i Hernani Errotzen té com a objectiu treure del seu oblit aquest període tan fructífer.

En un principi, la intenció dels organitzadors era dur a terme els actes en el nou centre cultural Camins de Donapaleu. El camí està situat en el convent que els monjos franciscans han mantingut allí durant molt de temps i té un gran simbolisme per als euskaltzales i abertzales d'Amikuze i Iparralde, ja que allí van albergar a bascos arribats de tota Euskal Herria i va ser un centre important de la cultura basca. Però les condicions portades per la COVID-19 han obligat a portar conferències al cinema de Donapaleu i a menjar en els bars de la localitat.

 

El regne de Navarra va viure la seva agonia al Nord en el segle XVI. La conquesta de Castella per la força militar va sofrir també a la Baixa Navarra en 1512 i, per això, van organitzar un acte denominat "Dia de la Desconquista" en Amikzi en 2012 amb motiu del seu quart centenari. En Garruze també es va col·locar un monument commemoratiu d'aquest esdeveniment, pel fet que les tropes castellanes l'havien cremat amb el pretext de la conquesta. En la presentació de l'acte del dissabte, l'escriptor i historiador Jean Louis Davant va afirmar que Iparralde i especialment Nafarroa Beherea han estat els territoris més fidels a l'Estat i a la Corona Navarresa:

El dissabte, 3 d'octubre, a partir del matí, Alvaro Adot, Luis M. L'equip de comentaristes estarà format per Martínez de Garate, Amaia Nausia, Xabier Irujo, Thierry Issartel, Mique Joseph, Eneko Bidegain i Iñaki Luzuriaga. Havent dinat s'inaugurarà l'exposició "Renaixement Navarrès", dirigida i comissariada pel DIBUIXANT Asisko Urmeneta, que després de la seva estrena en Donapaleu s'exposarà en diverses ciutats de la geografia basca. El dia acabarà amb una visita guiada per Donapaleu i l'espectacle "Kale barroka" d'Asisko Urmeneta.

Ciutat de Donapaleu, en Amikuze.

 


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
2025-05-07
Carmen Puig Antich Antorcha del testimoni
"Tràfics de fer això i allò, però aquí està sempre la ferida de la mort de Salvador"
Salvador Puig Antich va ser un militant antifranquista. Membre del Moviment Ibèric d'Alliberament, va ser detingut el 25 de setembre de 1973. Se li va celebrar un consell de guerra que va ser executat en garrot sis mesos després, el 2 de març de 1974. El Govern espanyol ha... [+]

El Govern Basc homenatja 253 bascos deportats a camps de concentració nazis
Es tracta del primer reconeixement institucional que fa el Govern Basc per a commemorar a persones que han estat víctimes del nazisme a Euskadi. 253 persones d'Hego Euskal Herria van ser deportades entre 1940 i 1945. Van morir 113 en el mateix lloc i molts més van sobreviure a... [+]

Herbaris de la memòria
Encara es pot visitar en el museu San Telmo de Donostia l'exposició Boscos de la Memòria, fins a l'11 de maig. Es tracta d'una reflexió sobre els mètodes i tècniques que utilitzen els totalitarismes per a controlar a la societat a través de nombroses expressions... [+]

Homenatge a Mikel Gardoki en el 50 aniversari del seu assassinat: «És hora de saber la veritat»
Es compleixen 50 anys de l'assassinat per trets de Mikel Gardoki Azpiroz, membre d'ETApm, per part de la Policia franquista. En l'acte han participat els membres de la fundació Egiari zor i el membre de Gardoki Juan Miguel Goiburu Mendizabal 'Goiherri'.

Record dels deportats nazis en una cartera
La cartera del gamerés Jean Iribarne, mort en el camp de concentració nazi de Neuengamm en 1945, ha estat recuperada i lliurada als seus familiars. En Ipar Euskal Herria almenys 350 persones van ser deportades per participar en la resistència, i gairebé la meitat no van... [+]

Ezkabako ihesaldia gogoratzeko, La Fuga mendi-martxa

Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.


2025-03-26 | Axier Lopez
Espainiako Guardia Zibilaren historia bat
Hemendik alde egiteko arrazoiak

Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]


Faxisten izenak hildako biktimen zerrendetan mantenduko ditu Gogorak

Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]


2025-03-17 | Ahotsa.info
Lore eskaintza Angel Berruetaren oroimenez

Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.


2025-03-07 | Uriola.eus
Iker Egiraun, Etxebarrieta Memoria Elkartea
“Bizi dugun testuingurua urteetan emandako borroken ondorioa dela sinbolizatu nahi dugu”

Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.


Legebiltzarrak 1936ko biktimen legea aldatu du, Erorien Monumentua birmoldatzeko

33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]


Memoria bala bat da buruan

1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]


2025-02-28 | ARGIA
1936-1976an Nafarroan errepresaliatutako 407 irakasleak, nortzuk ziren?

Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.


Criden a recordar "amb llibertat" el 3 de març
Els sindicats ELA, LAB, ESK i STEILAS i l'associació M3 han exigit que la jornada de memòria, "popular i socialment plural", se celebri "sense repressió". Es tracta d'una petició dirigida al Govern Basc, "a diferència de l'any passat", que reclama que es garanteixi el dret a... [+]

El pavelló de la Petita Velocitat que va ser camp de concentració en 1936 es mantindrà a Irun
En l'estació de tren d'Irun, el pavelló de la Petita Velocitat, situat en la part posterior de l'edifici de la Duana, seguirà en peus com a testimoni del temible sistema de reclusió de la postguerra de 1936, a causa de la borrroka dels grups memorialistes. El pavelló va ser... [+]

Eguneraketa berriak daude