“La nostra intenció és proposar noves xarxes de venda a productors i joves que s'instal·lin”
- Fa uns tres anys la Federació Basc-Navarresa de Rampes va començar a treballar amb altres associacions i col·lectius relacionats amb el cultiu sostenible, analitzant noves vies de venda de productes autòctons i de qualitat a professionals de la restauració col·lectiva. D'aquesta cerca sorgeix el projecte Iparlab. “Per part dels pagesos, vèiem que algunes xarxes de vendes no han estat exhaustivament treballades, com les cantines i els restaurants. La idea ha estat crear una plataforma i logística per a arribar a ells”, explica Argitxu Iturria, productora d'hortalisses i membre del projecte.
El projecte pretén impulsar no sols als agricultors que ja estan treballant, sinó també a les generacions més joves que vulguin instal·lar-lo, així com impulsar un cultiu de qualitat en Iparralde i enfortir les xarxes ja existents. “Per a formar part d'Iparlab hem establert una sèrie de condicions de qualitat: en el cas de les fruites i les hortalisses, han de treballar en biològic, o respectar Idoki o els seus label de qualitat”, diu Iturri. Al voltant de 40 productors que formen part del projecte estan dividits en cinc categories: hortalisses, lactis, carn, ocell i epizeria. Cadascun d'aquests departaments té el seu propi equip de treball per a consensuar preus.
“D'altra banda, també donem molta importància a la traçabilitat. El nostre client professional sap d'on ha arribat el producte, és a dir, a més de l'etiqueta d'Iparlab, també porta la de l'agricultor”, afegeix. Iparlab fa una oferta i una distribució orientada a la restauració col·lectiva: restaurants, cantines, residències d'ancians, guarderies… “Els productors ja treballàvem amb aquests professionals, però si un restaurant volia cridar als productes locals, d'una banda a l'horticultor, per un altre al gasista… ara, en el mateix lloc tots els ocupen. Un comanda, una lliurança”, ha assenyalat. Els professionals realitzen la compra conjunta en la web i reben tota la compra gràcies a Iparlab.
“Si hi ha voluntat política, les coses són possibles”
Per a la definició i organització del projecte els impulsors han fet un treball de tres anys, per al que la federació Arrapitz va crear un lloc de treball. Aquest lloc, no obstant això, ha estat finançat gràcies a l'Associació de Centres Urbans Bascos. “Aquí veiem clarament que quan hi ha voluntat política es poden avançar les coses”, diu la Font. No obstant això, des de l'any passat, el treballador d'Iparlab és finançat per la pròpia plataforma, destinant part de les vendes que realitza al projecte.
De moment s'han unit al projecte prop de 40 agricultors que realitzen repartiments per tota Iparralde. De cara al futur, destaca que les portes del projecte estan obertes a nous agricultors. Iparlab és un exemple de la possibilitat d'alleujar la càrrega de treball de productors i agricultors a través de la col·laboració, juntament amb altres projectes similars a Euskal Herria.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
