63 persones moren en la costa de Cap Verd durant més d'un mes intentant arribar a l'Estat espanyol
- L'embarcació va partir el 10 de juliol de Fass Boy (el Senegal) i va comptar amb 101 persones, segons ha explicat el Govern del Senegal. “Aquestes morts en la mar són freqüents, ja sigui a l'Atlàntic o al Mediterrani, i mostren la desesperació de centenars de persones que busquen una vida millor”, ha assenyalat l'Organització Internacional per a la Migració.
L'Organització Internacional per a la Migració ha anunciat que un mínim de 63 persones han mort en aigües costaneres de Cap Verd , a Àfrica, amb la intenció d'accedir a l'Estat espanyol a través de les Illes Canàries. Segons el Govern del Senegal, un total de 101 persones estaven a bord quan va partir de Fass Boy (el Senegal) el 10 de juliol.
Safa Msehli, portaveu de l'Organització Internacional per a la Migració, ha explicat que encara no es poden conèixer les causes concretes del desastre, però que "un mes en la mar pot tenir conseqüències greus", com la hipotèrmia i la deshidratació.
“Aquestes morts en la mar són freqüents, ja sigui a l'Atlàntic o al Mediterrani, i mostren la desesperació de centenars de persones que fugen de la guerra i de la misèria i busquen una vida millor”, afirma la portaveu de l'organització. Considera que cal construir vies “segures i regulars” per als migrants, perquè els traficants no "prosperin" la situació.
Morts constants en la mar
A mitjan juny vam saber que un vaixell que transportava 700 refugiats en aigües gregues es va enfonsar provocant un munt de morts. Les autoritats van mostrar poca voluntat per a combatre-ho, ja que van qüestionar la versió dels guardacostes grecs.
Així mateix, el Regne Unit ha posat en marxa una presó naval per a controlar la immigració, en la qual poden estar prop de 500 persones preses. A Euskal Herria també existeixen casos similars d'assetjament; el 8 de juny es va publicar la notícia que el grup de la Policia Espanyola d'Irun volia passar dies festius per la detenció de migrants.
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]