Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Arrenca la campanya per a localitzar al futbolista d'Osasuna Andrés Jaso, desaparegut en 1937

  • Una de les opcions de la família és que el cos del jugador navarrès estigui enterrat en una fossa comuna situada al Cangas de Onís d'Astúries.  

07 de agost de 2020 - 12:21
Andres Jaso Valentziako elastikoarekin

L'objectiu de la campanya iniciada aquesta setmana pels familiars i amics del futbolista és trobar el cos d'Andrés Jaso Garde Garde. Segons ells, podria estar enterrat en una fossa comuna de la localitat asturiana de Cangas d'Onis, en el sud d'Espanya.

Era Andrés Jaso Garde, futbolista nascut en 1912 en la localitat navarresa de Melida. Durant la seva carrera com a esportista ha treballat en equips com Osasuna, Saragossa, Sabadell, Llevant, València i l'Sporting de Gijón. Quan va esclatar la Guerra Civil es trobava a Astúries, encara que va arribar sent jove, va ser el seu destí final: Va morir en un bombardeig aeri en 1937.

"Avui, gairebé cent anys després, les seves restes, com els de molts altres, encara no sabem on estan", ha afegit. El seu nebot Aurea Jaso porta tota la seva vida buscant. Avui dia té 93 anys i, des de nen, no ha interromput la cerca del seu pare, d'un germà seu i dels cadàvers d'Andrés. Després de les recerques, "creiem que es pot trobar a Andrés, ja que pot estar en un fossat comú en Cangas d'Onis". La troballa de les seves restes permetria finalment a Aura i a la seva família, que, després de més de vuitanta anys de desaparició, celebrarien un funeral digne.

Així, Aurea i Andrés seran els eixos de la campanya, però no les úniques cares visibles. "A ell s'unirien moltes persones públiques, sobretot els futbolistes, mostrant la seva imatge i el seu suport en les xarxes socials i en les xarxes socials. Ens ajudaran a fer veure la història de l'ex jugador d'Osasuna i així, potser, poden trobar alguna pista nova".

Aquesta campanya es desenvoluparà durant tot el mes d'agost a Pamplona i Navarra, principalment a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació locals. A partir de setembre, en canvi, tractaran d'augmentar la influència fora de les fronteres d'Euskal Herria, a les ciutats de la resta d'equips on va jugar Jaso. D'altra banda, la intenció és que tots els equips de la Lliga que visiten el Sadar participin fotografiant als seus capitans amb els jugadors de l'equip rojillo, amb imatges d'Aurea i Andrés.

A més de difondre-ho per les xarxes socials, està previst que s'editin dos llibres que recullen la història d'Andrés i que facin el documental que explicarà la iniciativa.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
2025-05-07
Carmen Puig Antich Antorcha del testimoni
"Tràfics de fer això i allò, però aquí està sempre la ferida de la mort de Salvador"
Salvador Puig Antich va ser un militant antifranquista. Membre del Moviment Ibèric d'Alliberament, va ser detingut el 25 de setembre de 1973. Se li va celebrar un consell de guerra que va ser executat en garrot sis mesos després, el 2 de març de 1974. El Govern espanyol ha... [+]

El Govern Basc homenatja 253 bascos deportats a camps de concentració nazis
Es tracta del primer reconeixement institucional que fa el Govern Basc per a commemorar a persones que han estat víctimes del nazisme a Euskadi. 253 persones d'Hego Euskal Herria van ser deportades entre 1940 i 1945. Van morir 113 en el mateix lloc i molts més van sobreviure a... [+]

Herbaris de la memòria
Encara es pot visitar en el museu San Telmo de Donostia l'exposició Boscos de la Memòria, fins a l'11 de maig. Es tracta d'una reflexió sobre els mètodes i tècniques que utilitzen els totalitarismes per a controlar a la societat a través de nombroses expressions... [+]

Homenatge a Mikel Gardoki en el 50 aniversari del seu assassinat: «És hora de saber la veritat»
Es compleixen 50 anys de l'assassinat per trets de Mikel Gardoki Azpiroz, membre d'ETApm, per part de la Policia franquista. En l'acte han participat els membres de la fundació Egiari zor i el membre de Gardoki Juan Miguel Goiburu Mendizabal 'Goiherri'.

Record dels deportats nazis en una cartera
La cartera del gamerés Jean Iribarne, mort en el camp de concentració nazi de Neuengamm en 1945, ha estat recuperada i lliurada als seus familiars. En Ipar Euskal Herria almenys 350 persones van ser deportades per participar en la resistència, i gairebé la meitat no van... [+]

Ezkabako ihesaldia gogoratzeko, La Fuga mendi-martxa

Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.


2025-03-26 | Axier Lopez
Espainiako Guardia Zibilaren historia bat
Hemendik alde egiteko arrazoiak

Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]


Faxisten izenak hildako biktimen zerrendetan mantenduko ditu Gogorak

Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]


2025-03-17 | Ahotsa.info
Lore eskaintza Angel Berruetaren oroimenez

Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.


2025-03-07 | Uriola.eus
Iker Egiraun, Etxebarrieta Memoria Elkartea
“Bizi dugun testuingurua urteetan emandako borroken ondorioa dela sinbolizatu nahi dugu”

Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.


Legebiltzarrak 1936ko biktimen legea aldatu du, Erorien Monumentua birmoldatzeko

33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]


Memoria bala bat da buruan

1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]


2025-02-28 | ARGIA
1936-1976an Nafarroan errepresaliatutako 407 irakasleak, nortzuk ziren?

Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.


Criden a recordar "amb llibertat" el 3 de març
Els sindicats ELA, LAB, ESK i STEILAS i l'associació M3 han exigit que la jornada de memòria, "popular i socialment plural", se celebri "sense repressió". Es tracta d'una petició dirigida al Govern Basc, "a diferència de l'any passat", que reclama que es garanteixi el dret a... [+]

El pavelló de la Petita Velocitat que va ser camp de concentració en 1936 es mantindrà a Irun
En l'estació de tren d'Irun, el pavelló de la Petita Velocitat, situat en la part posterior de l'edifici de la Duana, seguirà en peus com a testimoni del temible sistema de reclusió de la postguerra de 1936, a causa de la borrroka dels grups memorialistes. El pavelló va ser... [+]

Eguneraketa berriak daude