L'objectiu de la campanya iniciada aquesta setmana pels familiars i amics del futbolista és trobar el cos d'Andrés Jaso Garde Garde. Segons ells, podria estar enterrat en una fossa comuna de la localitat asturiana de Cangas d'Onis, en el sud d'Espanya.
Era Andrés Jaso Garde, futbolista nascut en 1912 en la localitat navarresa de Melida. Durant la seva carrera com a esportista ha treballat en equips com Osasuna, Saragossa, Sabadell, Llevant, València i l'Sporting de Gijón. Quan va esclatar la Guerra Civil es trobava a Astúries, encara que va arribar sent jove, va ser el seu destí final: Va morir en un bombardeig aeri en 1937.
"Avui, gairebé cent anys després, les seves restes, com els de molts altres, encara no sabem on estan", ha afegit. El seu nebot Aurea Jaso porta tota la seva vida buscant. Avui dia té 93 anys i, des de nen, no ha interromput la cerca del seu pare, d'un germà seu i dels cadàvers d'Andrés. Després de les recerques, "creiem que es pot trobar a Andrés, ja que pot estar en un fossat comú en Cangas d'Onis". La troballa de les seves restes permetria finalment a Aura i a la seva família, que, després de més de vuitanta anys de desaparició, celebrarien un funeral digne.
Així, Aurea i Andrés seran els eixos de la campanya, però no les úniques cares visibles. "A ell s'unirien moltes persones públiques, sobretot els futbolistes, mostrant la seva imatge i el seu suport en les xarxes socials i en les xarxes socials. Ens ajudaran a fer veure la història de l'ex jugador d'Osasuna i així, potser, poden trobar alguna pista nova".
Aquesta campanya es desenvoluparà durant tot el mes d'agost a Pamplona i Navarra, principalment a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació locals. A partir de setembre, en canvi, tractaran d'augmentar la influència fora de les fronteres d'Euskal Herria, a les ciutats de la resta d'equips on va jugar Jaso. D'altra banda, la intenció és que tots els equips de la Lliga que visiten el Sadar participin fotografiant als seus capitans amb els jugadors de l'equip rojillo, amb imatges d'Aurea i Andrés.
A més de difondre-ho per les xarxes socials, està previst que s'editin dos llibres que recullen la història d'Andrés i que facin el documental que explicarà la iniciativa.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.