Si els Estats Units vol fer un xec, que el facin: és el primer pas per a pagar el seu deute mediambiental als groenlandesos, a Dinamarca, a la Unió Europea i a la propietat comuna", deia Jean Malaurie, etnòleg, geògraf i viu traspassat a l'Àrtic en 2019. Va morir el 22 de 2022 als 101 anys, però aquí ens queda el llibre Els Derniers rois de Thulé (els últims reis de Thule), que va ser publicat en 1955 i que, a més de relat de la vida inuita, és també una crítica a l'imperialisme i al colonialisme. En dir això, Donald Trump comentava la seva intenció de comprar Groenlàndia. Trump ja ho recordava en 2019, i sembla que té el de conquistar Groenlàndia en la llista dels quals ha de fer en el seu segon mandat.

Voldria comprar el sí dels groenlandesos a través dels diners, repartint 10.000 dòlars cada any per a compensar la subvenció de 600 milions de dòlars que Dinamarca distribueix anualment a Groenlàndia. Allí tenen previst iniciar una campanya de comunicació que posi en primera línia la proximitat amb els inuits d'Alaska en el poder dels Estats Units i els avantatges econòmics que suposaria la seva conversió en americans, "us farem rics", els ha dit Trump. Però no és la primera vegada. Fa temps que els americans tracten d'apropiar-se d'aquesta illa del nord que té el 81% de les seves terres cobertes de gel i que veu el món com una partida de monopoly. El Regne de Dinamarca va rebutjar comprar Groenlàndia i Islàndia Andrew Johnson en 1867. En 1946 Harry S. Truman, per part seva, ha ampliat la seva oferta al president per 100 milions de dòlars, segons Reuters. Però de nou va negar.

No obstant això, en el pla militar, els americans estan ben situats a Groenlàndia. En 1943 es va construir en la costa nord-oest la base militar Thulé, que en 2023 seria rebatejada amb el nom de Pituffik. En 1941, l'ambaixador de Dinamarca a Washington va autoritzar als Estats Units la instauració de bases a Groenlàndia, sota l'ocupació de Dinamarca per l'Exèrcit alemany. Anys després de la seva construcció en 1943, la base s'obriria en 1951 amb el suport de l'OTAN.

Es van considerar Groenlàndia com un territori purament gelat, en el qual es van situar els inuitas, allunyats de les converses entre els americans i els danesos. Es van fer com si no existissin, es van instal·lar en ells i es van ventilar a 187 veïns del lloc, sense donar ni un sol tret d'oportunitat i sense cap solució –finalment, per la força de la pregunta, se'ls pagaria en 1999–.

El poble inuit és un poble ric que ha desenvolupat la seva manera de progressar en condicions extremes, descendents dels quals van emigrar i es van quedar a Àsia en el segle XIII. En l'actualitat, es tracta d'una comunitat d'uns 55.000 persones, que depèn de Dinamarca, que s'ha estructurat com a autonomia i que també està a l'espera de la independència.

En una entrevista en 1993, Jean Malaurie deia: "L'operació [Thuléko] ha estat un símbol del colonialisme occidental, de forma shakespeana: ens hem situat en el centre d'un poble que no demanava res sense donar cap avís. Què tenen a veure els esquimals de Thulé amb els problemes del comunisme soviètic i occidental? Res. Al cap d'un any d'expedició a l'illa d'Ellesmere amb els seus amics Inuit, va tornar a Thulé i va observar des de l'alt d'una glacera: Entre el fum i la cendra es veia una ciutat de flocs i rafals de ferro i alumini que ens encegava amb els raigs del sol. Fins llavors estava buit en una planícia. Els marcians pertanyien a l'us Air Force . Cinc mil homes acabaven d'arribar a un lloc que jo coneixia molt bé.

5.000 homes armats, així com els descendents de les armes Fat Man i Little Boy, que acabaven de calcinar Hiroshima i Nagasaki.

L'arma nuclear, sota la glacera

Encara que això no se'ns compta, perquè és un poble marcat per l'urani, i això és el que recordava Malaurie en referir-se al "deute mediambiental". D'una banda, el projecte nuclear de la base militar Camp Century, que ha romàs en secret durant molt de temps, fins i tot si s'oculta al Govern danès. A 200 quilòmetres de Thulette, aquesta base va ser aixecada en 1959, que havia de ser per a la recerca científica més que militar. Oficialment, la seva especialitat era estar sota el gel. Sí, espectacular, perquè es va construir una infraestructura per a portar el dia a dia de 200 soldats sota la glacera: habitacions, laboratoris, un hospital, una capella, una sala de cinema... i tot això alimentat per un reactor nuclear portàtil PM-2A.

Estant en el cor de la Guerra Freda, els americans tenien com a objectiu mostrar al món la seva enginyeria més capdavantera. Havien muntat una base de 55 hectàrees que unien els diferents espais gràcies a un túnel de tres quilòmetres sota la glacera. 200 persones van portar el seu dia a dia en el cor del gel. Però aquesta desmesurada infraestructura tenia la veritable funció coberta: d'amagat, els americans van formar un espai ocult per a reunir 600 míssils balístics, des d'on es podia accedir a la Unió Soviètica. El projecte va rebre el nom d'Iceworm.

El projecte va ser abandonat en 1964 pel risc d'enfonsament de túnels a causa del moviment dels gels. La base va ser descoberta oficialment en 1967 i no van poder dur a terme l'horror d'Iceworn. Sense manteniment, aviat es van col·lapsar tots els túnels, que havien de moure o llevar més de 120 tones de neu i gel cada mes per a mantenir operativa la base. I s'havia quedat en el passat, sota el gel... Fins a abril de 2024, el radar d'un vol científic de l'Agència Espacial dels Estats Units (NASA) va detectar, per casualitat, un poblat situat a uns 30 metres de la glacera.

Tots els residus –escombraries, aigua bruta, productes químics industrials, aigua radioactiva utilitzada per a refredar el reactor...– s'abocaven a la glacera, pensant que amb el gel es "esvairien" per sempre. Un estudi publicat en 2016 en la revista Geophysical Research Letter va posar de manifest la presència de 200.000 litres de fuel en cisternes que podrien ser destruïts pels moviments d'òxid i gel. Les substàncies químiques denominades bifenilos policlorados són les més esteses i problemàtiques en la seva congelació, així com 240.000 litres d'aigua radioactiva.

No obstant això, no se sabia que, en poques dècades, el canvi climàtic provocaria la fusió de les glaceres. Segons l'estudi de 2016, el Camp Century podria estar completament a l'aire lliure fins a 2090. Qui s'encarregarà de la neteja prèvia? No sabia res d'això Dinamarca? els Estats Units? El mateix Trump? OTAN? El tema no està en prioritats. És possible que, una vegada més, els primers afectats siguin els inuits que no han preguntat res.

L'escàndol a la llum en 1997

En 1997 es va revelar el secret de les armes nuclears que s'havien amuntegat en la base nuclear de Fukushima. Evidentment, va provocar un escàndol. Es va descobrir, a més, que el Govern danès va concedir als americans una autorització tàcita per al transport d'armes nuclears a Groenlàndia. Llavors es va violar oficialment la declaració oficial del primer ministre, Hans Christian Hansen, de 1957, perquè Groenlàndia era una regió classificada sense armes nuclears.

Maleruski, no és l'única petjada radioactiva que ha deixat l'americà: El 21 de gener de 1968 va caure un avió amb quatre bombes termonuclears prop de Thuleti, la qual cosa va provocar una caiguda. Oficialment, els governs de Dinamarca i els Estats Units van iniciar immediatament una sèrie de treballs per a limitar la contaminació, que no suposaven un risc per al medi ambient i la salut de la població. L'assumpte és que, de les quatre bombes que s'han detectat, els casos de càncer s'han incrementat ràpidament en els anys següents entre els treballadors i la població de Thulé i, en tot cas, el Govern danès mai va concedir el seguiment mèdic als testimonis.

En 1951, el xaman Uutaaq va dirigir a l'etnòleg Malaurie l'encàrrec de dirigir als d'US Air Force el següent missatge: -Go home, el meu general. Thulé és terra d'inuit, és terra de pau. No sou benvinguts. Serviria també per a avui, tant per a l'exèrcit com per a les empreses mineres que somien amb l'urani congelat per a produir nuclear.