Bussum (Holanda), 15 de novembre de 1891. Johanna Bonger (1862-1925) va escriure en el seu diari: “Durant any i mig vaig ser la dona més feliç de la terra. Va ser un somni llarg i meravellós, el més bell que pogués somiar. I després va venir aquest terrible sofriment”. Va escriure aquestes paraules pensant en el seu marit, Theo Van Gogh, mort a l'inici de l'any.

El germà petit de Vincent Van Gogh va deixar a París un apartament i gairebé tota la seva obra, morint mig any abans de Vincent Theo. A pesar que els seus afins li van aconsellar derrocar les males obres d'art de Vincent, la vídua va prendre al seu fill nounat i a l'obra del cunyat i va tornar als Països Baixos.

Va estudiar minuciosament les cartes i escrits de Vincent, imprescindibles per a entendre la seva naturalesa i, en conseqüència, la seva obra. El públic havia de conèixer a la persona Van Gogh per a poder apreciar a l'artista.

A més, Johanna volia que l'obra de Van Gogh arribés a tots els ciutadans, perquè el cunyat també volia que fos així. “El resultat més gratificant del meu treball seria que els meus humils emprats pengessin els meus gravats a les seves habitacions o en els seus llocs de treball”, va escriure Vincent una vegada a Theo.

Així, a la casa de Bussue rebia visites de comerciants i crítics d'art, i si aquests no s'acostaven, Johanna es dirigia a ells amb el seu fill en una mà i amb alguna obra del cunyat en l'altra.

I a poc a poc la seva estratègia es va fer camí: venia aquí alguna obra, aconseguia introduir dues o tres obres en una exposició… A poc a poc va anar ampliant el coneixement de la persona que estava darrere de la brutal expressivitat d'aquests treballs, i el fenomen Van Gogh va començar a créixer.

En 1905 va aconseguir l'impensable una dotzena d'anys abans: Exposició monogràfica sobre Vincent Van Gogh en el principal aparador de l'art modern d'Amsterdam, el Museu Stedelijk. El propi Johanna es va fer càrrec de l'exposició –o gairebé íntegrament, ja que les invitacions van ser realitzades pel fill adolescent Vincent–, amb 484 peces exposades. Des de llavors, Van Gogh no ha tornat a veure tantes obres alhora.

L'exposició va triplicar el valor monetari de l'obra de Van Gogh i va consolidar el seu prestigi. I, tant Vincent com Johanna, l'expansió no es va limitar a les elits.

Fa uns deu anys, l'investigador del Museu Van Gogh d'Amsterdam, Hans Luijten, va aconseguir permís de la seva família per a llegir el diari de Johanna. I en 2022 va publicar un llibre titulat Alles voor Vincent ("Tot per Vincent"). Gràcies a això, es dona a conèixer el treball realitzat per Johanna Bonger.

Johanna va començar a escriure en el diari als 17 anys, i les seves primeres paraules van ser: “Seria terrible dir al final de la meva vida que realment no he viscut per a res, no he aconseguit molt”.