Per què la candidatura independent té tanta força en Aranguren?
En 1989 la Mancomunitat va aprovar un projecte per al municipi de Góngora, però quan els ciutadans van veure que no anava a ser més que un simple abocador, es van enfadar moltíssim. En aquella època estàvem prop de 1.200 veïns a la vall, teníem molta relació i això va crear un clima de solidaritat intens. Va ser una fita. La lluita contra l'abocador de Góngora la compartim unint per sempre la vall d'Aranguren.

Com ha canviat Aranguren durant aquestes tres dècades?El
noi, la capital, ha canviat moltíssim i ha sabut aprofitar el seu potencial. A la vall hem passat a tenir 13.500 habitants, una de les rendes per càpita mitjanes més altes de Navarra, més de 30.000 euros, la taxa d'atur més baixa i una població molt jove: Tenim 2.500 nens i joves menors de 15 anys i 1.500 més entre 15 i 20 anys. Aquí predominen les petites empreses, els agricultors i els ramaders. A més, en els nostres terrenys tenim una zona industrial, les instal·lacions esportives de Tajonar i la Universitat Pública de Navarra.

La dècada dels 90 va ser un moment molt important quan el Govern de Navarra va promulgar una nova llei d'administració local. Això permetia als consells de més de 1.000 habitants sortir dels ajuntaments composts. Molts pobles com Berriozar, Ansoáin, Zizur o Lekunberri van prendre aquest camí, sense pensar massa en com quedaven altres pobles més petits d'aquells municipis. En Aranguren reflexionem en contra: si hem estat junts en aquesta batalla de l'abocador, per què no busquem una altra fórmula per a gestionar la nostra? Des d'aquest punt de vista, eliminem el consell de Mutiloa i creem l'Ajuntament de la Vall d'Aranguren, mantenint la seva condició d'agricultors i ramaders, la capital de Mutiloa i altres set petites localitats. El nostre objectiu era un creixement moderat i ordenat. Comencem a treballar per a dotar a tots els pobles de les infraestructures adequades i desenvolupar, juntament amb els habitatges, els serveis. Sempre hem invertit tots els nostres beneficis en serveis i la gent ho valora moltíssim. Tot això ho plantegem com un repte de barri.Aquesta forma de funcionament va sorgir en les assemblees i amb ella seguim.

El nostre objectiu sempre ha estat fer primer habitatges per als seus veïns. Per això, en aquests anys la nostra candidatura ha anat creixent. Alguns pensaven que com més augmentem la població, menys suport tindríem, però el contrari.Des de l'aparició dels grans partits a la vall, la gent distingeix el seu vot aquí i en el parlament. Les nostres polítiques són progressistes i la gent del centredreta que ens vota no ens posa traves per a fer aquestes polítiques.

Com va començar el projecte del jaciment d'Irulegi?En els
anys 2005-2006, amb la posada en marxa de tots els serveis bàsics, plantegem començar a realitzar altres inversions. Així, en 2008 ens vam posar en contacte amb Aranzadi per a dur a terme les labors d'excavació del castell d'Irulegi i des de llavors hem destinat cada any entre 30.000 i 40.000 euros.

En el Govern de Navarra, en els seus inicis, es van encongir, però amb el temps han anat guanyant confiança en nosaltres. No obstant això, l'ajuntament ha invertit més de 550.000 euros i no hem rebut gens de diners del govern. Quan en 2018 acabem amb el castell des d'Aranzadi ens van dir que en el vessant hi havia restes importants d'un poblat i decidim continuar invertint en aquestes excavacions. Llavors el Govern de Navarra va agafar més calor i ens van donar uns 7.000 euros. Quan va aparèixer la mà en 2021, el conjunt arqueològic i lingüístic va ser total. Ens quedem de pedra i va sorprendre que fins al 14 de novembre es fes pública la bona informació que es va guardar sense exigir res a ningú.

Com ha canviat ara la situació amb la mà?La
mà és l'eix i portarà gent a Aranguren, però cal fer les coses bé. Per això nosaltres diem a les institucions que si volen donar diners, bé, però que no concretin en què hem de gastar. El Govern de Navarra va dir que anava a aportar 250.000 euros, 200.000 la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona, 300.000 arribaran de Madrid gràcies a una esmena de pressupostos d'EH Bildu… però nosaltres hem de dir en què invertir tot això.

Hem de seguir amb les excavacions, però també hem de crear infraestructures per a donar un bon acolliment al públic, sense oblidar que són pobles d'agricultors i ramaders. Es pretén dotar al Palau de Góngora d'un espai central d'acolliment per a oferir als visitants tota la informació i serveis. Fa uns anys la Societat de Ciències Aranzadi va acollir el palau amb la intenció de situar la seva seu a Navarra, però en rebre menys aportacions econòmiques amb la crisi, el va comprar l'ajuntament amb la intenció de compartir-les. Hem invertit més de 2,5 milions d'euros fins ara i encara no està finalitzat. Volem crear un espai de referència cultural i mediambiental. A nosaltres la paraula turisme ens fa una terrible por. El que volem és posar en valor el que tenim en Aranguren, però deixant clar als visitants que venen aquí que la ramaderia i l'agricultura són les principals i que cal respectar perquè ningú se senti aixafat.

Tenim també molt clar la importància d'aquest descobriment per al basc. Per això diem al Govern de Navarra que això ha de provocar una profunda reflexió i que en la pròxima legislatura cal pensar què fer amb la zona mixta, perquè aquest descobriment demostra que a la Comarca de Pamplona la llengua està assentada des de fa temps i no perquè en un ple es van aixecar els dits. Demanem al govern que treballi el camí del consens en tota Navarra.

Fa 12 anys van obrir el model D, encara que estaven en la “zona no vascófona”. Per què?
Sempre hem estat un ajuntament molt reivindicatiu. Obrim una classe model D perquè la demanda a l'escola pública era suficient. Va ser aprovat pel Govern, però ens va exigir que la sol·licitud de canvi d'àmbit havia de ser aprovada en ple. Es va aprovar per unanimitat i des de 2010 estem en aquest àmbit. Avui dia tenim més de 450 alumnes en el model D i, a més, acabem de fer un centre per a aquest model, perquè creiem que la immersió lingüística és imprescindible. A Navarra molts creuen que és millor que tots estiguem en el mateix lloc per a la convivència, però això és molt difícil de defensar. Només cal veure-ho, si vols aprendre anglès vas a Irlanda o Anglaterra i no a la millor acadèmia de Caparroso, no? Això pot ser un dels últims centres del model D buit, perquè avui dia les polítiques no van per aquest camí.

Tenim un centre concertat a la vall i amb ells treballem perquè tingui bons serveis, però com a ajuntament hem d'apostar per l'ensenyament públic, perquè és la garantia de l'educació universal i l'escola és el punt de trobada social de les famílies, perquè ajuda a fer poble i vall.

També van obrir el servei de basc abans de passar a la zona mixta.
Sí, perquè entenem que la coordinació i les ordenances adequades del basc són imprescindibles.A la Comarca de Pamplona hi ha moltes ordenances aprovades, però moltes vegades el Tribunal Administratiu frustra les decisions municipals. Per què aquest jutjat ha d'estar per sobre d'un ajuntament quant a la composició de la seva plantilla? I per què no recorren abans, abans que acabin els processos? Sembla que s'esperen fins al final per a provocar més mal.

Durant anys també hem sofert actituds i accions molt agressives contra el basc. Per exemple, es van recollir 1.000 signatures contra Pirritx eta Porrotx. Fins i tot quan hi havia terrorisme dur, sempre hem apostat pel diàleg i hem tingut conflictes amb UPN. Malgrat els moments difícils, la nostra candidatura ha aconseguit sobreviure perquè estem molt prop de la ciutadania.

Sou un municipi ric?Aquest
Ajuntament mai ha demanat préstecs i mai hem tingut deutes perquè mai hem gastat els diners que no havíem gastat. Tenim una renda alta perquè no hi ha atur.

I com s'aconsegueix això?
Perquè tenim 400.000 euros anuals en el nostre pressupost per a ajudar a l'ocupació. Donem ajudes per a l'autoocupació i quan una empresa externa contracta a un aturat d'Aranguren, també subvencionem a ell.

Rebeu molts impostos pel centre industrial?L'ajuntament
és el que paga la neteja, la llum, les reparacions... i només rebem el 20% dels impostos. El Govern de Navarra, per part seva, porta l'IVA, l'IRPF i l'Estat el de la Seguretat Social.

Com és la població immigrant aquí?
Paradoxalment aquí sempre hem treballat molt pels habitatges socials i per a facilitar l'accés dels joves a una llar, però avui dia el nostre és un lloc molt car per a viure. Per això la població immigrant que viu aquí no és molt gran. A més dels pisos de protecció oficial, hem realitzat 80 habitatges socials en col·laboració amb el govern. L'Ajuntament concedeix una ajuda especial per al treball i la formació a les famílies que venen aquí.

Fins a on arriben les competències municipals?Hi ha
qüestions que estan molt definides, però moltes altres són competències que vostè pot assumir. En ells cada ajuntament col·loca el sostre que vol. Nosaltres, per exemple, tenim molt bona relació amb la Universitat Pública de Navarra, perquè en el seu moment vam fer habitatges per a professors, i des de llavors hem tingut una gran col·laboració. Ells ens van fer la xarxa pública de telecomunicacions que tenim actualment per a tota la vall i ara estem treballant per a posar en marxa comunitats energètiques.

Aquí no hi ha policies locals… Alguns tenen
molt a veure amb la seguretat. Se senten molt segurs amb la proximitat de policies locals, foreros i guàrdies civils, però com jo vaig tenir males experiències amb la guàrdia civil, no em sento segur amb ells. Tenim set agutzils que compleixen les funcions de policia municipal, però no tenen armes. A més, en breu s'obrirà aquí la nova comissaria de la Policia Foral, amb una presència més destacada en la zona.

Porta molt temps com a alcalde. No et canses?
Nosaltres cada quatre anys posem tots els càrrecs damunt de la taula. Tots els que formem part del Grup Independent tenim els nostres treballs i ens impliquem en la gestió perquè creiem que cal fer-ho. Res a veure amb la política professionalitzada. A mi m'agrada la política i per a mi no és sacrifici treballar pel poble. Seré aquí mentre la gent vulgui.

Què creus que passarà en les eleccions?Dels
17 regidors tenim ara onze, té quatre Navarresa Suma i tenen un EH Bildu i un altre PSN. El seu manteniment serà difícil i no sabem què passarà amb la divisió de la dreta. Sembla que EH Bildu ha tocat el seu sostre. Són militants molt fidels i nosaltres ens emportem molt bé amb ells, perquè estem fent moltes polítiques que ells farien. Els socialistes no són aquí arrelats i els d'Ahal Dugu, Ezker Batua o Geroa Bai no es presenten per a no perjudicar la candidatura popular.

Crec que en el Parlament de Navarra hi haurà poques modificacions. A Navarra EH Bildu pujarà molt i pot ser que la dreta perdi algunes alcaldies. Per a Pamplona, per exemple, em sembla bé un acord: Elma Saiz socialista un any i Joseba Asiron tres anys. molt.