La lluita armada i les presons és una lectura feminista sobre les conseqüències del conflicte armat a Euskal Herria. Primera oferta d'aquesta col·lecció feminista que abordarà el mateix tema.

“El protagonista principal del conflicte basc ha estat el noi”, afirma Zuriñe Rodríguez, autora de l'obra. Per a completar la sessió, “hem analitzat l'impacte que ha tingut la presó en la vida quotidiana, és a dir, com les formes de relació afectiva, sexual i emocional han influït en les persones”.

Després de reflexionar sobre el conflicte del franquisme, la transició i la democràcia, s'ha llançat la següent pregunta: “En temps de pau, què significa la pau?”. Quins són els beneficis i quins les pèrdues. En el conflicte no tots han estat protagonistes, no en la mateixa mesura. Els participants han conclòs que el paper de la dona ha estat el d'una dona de segona categoria. Heus aquí la seva pregunta: “Quin paper hem de tenir les dones i les feministes en temps de pau?”.

El llibre recull testimoniatges de dones i homes, però no sols d'aquells que han participat en la lluita armada, és a dir, dels quals han participat en ETA. Més enllà, prenent el conflicte en el seu conjunt i entenent-ho, han recollit les opinions dels qui han participat en aquest: “Hem analitzat el conflicte de manera global, tenint en compte les vivències d'associacions, grups o col·lectius implicats de manera transversal o en l'entorn”, assenyalen els autors davant la multitud.

Zuriñe Rodríguez i Oihana Etxebarrieta han intentat lligar-se a un fil d'aquest llarg i conflictiu període. Diuen que els temps han canviat, perquè la forma de lluita i la societat no són els mateixos. “La societat ha canviat sobretot. No és el mateix, per exemple, que en l'època del franquisme els pares s'implicaven en la lluita armada, el paper que assumien els nois i les noies. L'actitud dels pares cap a ells. Comparant les experiències de llavors i d'avui, la dona d'aquells temps no era present en les lluites polítiques. Això ha canviat”.

“Avui dia, la jove d'esquerres no sols mira a la lluita en general, sinó que mira, entre altres coses, a la llibertat sexual. La dona lluita per fer la seva aportació”. La lluita armada i les presons són el resultat d'aquesta lluita.

La societat i el temps han canviat, però “encara hi ha alguna cosa que ha canviat” diuen els autors. En les seves paraules, “la idea o imaginari col·lectiu de la gent és molt masculí, heterosexual i fort, agressiu. A conseqüència de la figura del “gudari”, entre altres coses”. En aquest model s'exclou a la dona i a molts homes. Les dones feministes volen canviar la influència del model del passat en la socialització del conflicte.

El nom LISIPE dona nom a tota la col·lecció. Amazona en la mitologia grega. Precursora de les dones. “El record de Lisipe és una espècie d'homenatge a les dones que lluiten”. Diuen que és un llibre còmode: "Cada persona viu el conflicte pel seu compte i l'hem narrat amb calma i calma", han assenyalat els escriptors.

Danele Sarriugarte, Mari Luz Esteban, IDURRE Eskisabel, Kattalin Miner i Lorea Agirre, entre altres, s'encarregaran de la retransmissió.