IV Fira de Ziburu. L'edició et reconeixerà. No has estat per a donar molta repercussió als teus treballs. Com et sents?

Fer un reconeixement així significa que tens molts anys, però jo em decantaré pel basc com un reconeixement fet a favor del basc. Soc treballador del basc i m'alegro del reconeixement. En Iparralde cada any es fa una gran feina per a mirar la seva llengua, i jo ho considero també com un suport de tot això.

La literatura serveix a molts per a alliberar sentiments. Per a què et serveix?

En la literatura els sentiments s'utilitzen molt. L'aparició del sentiment és fer sentir a la gent. És escriptor un obrer artístic que utilitza la paraula per a expressar alguna cosa.

La narració, la poesia, la crònica i la col·lecció, l'ha tractat de tot. I el periodisme. Amb quin gènere et quedes?

M'ha emocionat molt el periodisme i el treball de ràdio. Parlar amb la gent et dona molt a veure amb el teu país d'origen, i això és el que més he sentit. Tots els altres gèneres són mitjans expressius i se seleccionen en funció de la seva naturalesa. La pròpia vida també influeix molt en el que fa. Escriure és una gran feina, requereix perseverança i jo m'ha encantat comptar el món amb paraules. Cròniques, retransmissions radiofòniques, entrevistes... això proporciona a l'escriptor i creador una gran connexió amb el seu país.

“Qui escriu en basc en Iparralde?”, li van preguntar als seus caps fa 40 anys en els començaments de la revista Maig. Qui funcionava?

El sacerdot Pierre Lafite parlava de 300 escriptors i 300 lectors a Euskal Herria. Fa 40 anys que el País Basc Nord va canviar i va sorgir una nova generació amb gent que treballava a l'escola i en la universitat. A França va entrar l'esquerra en el govern. I el nacionalisme i el vasquismo també van ser units. El món lent basc ens avorria, s'estaven produint grans canvis en el món i en la societat, i aquí també es van donar canvis: feminisme, medi ambient, sobirania... La presa de paraula es va fer important i, avui dia, crec que serà un gran motor de cara al futur, perquè així cal canviar la societat. Jo estava immers en la nova emissora de ràdio i vivia amb passió amb els ciutadans, amb el basc, amb Euskal Herria de cara al futur.

Com són els testimonis per a portar Maig?

Com sempre, els nens prenen el testimoni dels seus pares. En qualsevol societat es veu com una generació critica les poques novetats. No obstant això, no sé com seran els nostres testimonis. Nosaltres estem fent tot gratis, les subvencions que tenim són una petita part del nostre pressupost. Maig viu amb el nostre entusiasme i ambició, i els veïns, igual que Euskal Herria, hauran d'explicar-lo amb amants del basc i amants del seu poble.

Vostè ha dit: “No vull resignar-me, encara que tot em demostra que aquest món és decebedor”. Així segueix el món?

No. És decebedor si romans quiet com un soplador. En Iparralde la gent presa la paraula, fa activitats, els joves creen moltes coses... La decepció no aporta res bo. Mentre vivim, hi ha solidaritat, hi ha molta esperança entre nosaltres. No tinc cap dubte d'això, però aquesta desesperació mundial també és aquí, la violència, les guerres, la misèria... també necessiten solució. La solució aquí i allà és la solidaritat.

I els nostres racons, com estan en aquest 2023?

Cal parlar amb humilitat. La realitat mai es veu bé. En aquesta època, les dades econòmiques tenen una prioritat falsa a nivell mundial. En el nord són grans apostes, però també fortaleses. S'està creant un urbanisme salvatge en la costa, però l'interior que s'estava buidant s'està enfortint ara amb nous agricultors, la qual cosa és molt esperançador des del punt de vista mediambiental i de nova vida. S'observa una forta generació des de Zuberoa fins a la costa de Lapurdi. La cultura és un poderós agent d'avanç de les coses, també en la política i en l'economia. No hi ha por. Cal reflexionar sobre com viure i com podem assumir aquestes grans apostes. No obstant això, el món primer es canvia al seu voltant i la solidaritat és la base de la sobirania.

Se celebrarà la IV edició de la Fira de Ziburu. Com veu el seu desenvolupament?

L'associació Baltsan ha fet una gran aposta i és urgent que el basc tingui els seus espais de vida, sobretot en aquesta costa. Ziburu i Sant Joan de Llum ocupen un lloc destacat en la història de la literatura basca i es disposa a prendre el testimoni en Bassa. Això és de felicitació. La fira és el dia del basc i, al costat d'això, un dia per a enfortir les relacions amb els lectors, editors, escriptors i euskaltzales en general. El Nord té força i demostra que aquí el basc és creatiu i fort. Enhorabona!