Es pot dir que en les conductes socials d'Euskal Herria es valorava molt el respecte, la solidaritat, l'assumpció de responsabilitats... El respecte, la solidaritat i la perseverança era encara major, i és, quan estan/estan implicats els presos polítics bascos. Això és el que ens han dit, almenys, els qui han viscut i compartit els esdeveniments polítics i socials d'Euskal Herria en les últimes dècades. I això és el que jo crec.
I si no ens equivoquem sobre el respecte, la solidaritat…, sorgeix una pregunta senzilla: Per quina ETA mai ha fet (mai és tard) una declaració en la qual reconeix als seus militants el que se'ls exigeix a cadascun d'ells avui dia, en lloc de trencar la dignitat i el caràcter polític dels militants que estan fugits, exiliats o empresonats?És a dir, l'Oficialitat de l'Esquerra Abertzale “suggereix” als presos polítics bascos que denunciar i penedir-se són les línies vermelles que cal mantenir legalment, però a partir d'aquí… tot lliure. Tot en llibertat! Aquesta és el “suggeriment” de Sortu.
Sabem que els presos polítics bascos han tingut històricament altres línies vermelles. Per exemple, el seu caràcter polític, que recollia les característiques de la lluita a favor de l'alliberament nacional i social. Solidaritat davant desenes d'opressions espontànies i desenes d'opressions ben pensades per a trencar la unitat del Col·lectiu. Precisament, la unitat és un dels elements fonamentals que ha impedit la ruptura del Col·lectiu de presos polítics bascos en els últims 60 anys. Aquests són alguns dels principis que durant anys han mantingut fermament els presos polítics bascos. El tema és tan llarg com dens, i aquests són sol exemples.
Dit això, per quina ETA no reconeix el mal causat? Per què no es penedeix i per què no demana perdó a les víctimes? Per què no es comporta de manera dessolidaria davant els presoners, fugits o exiliats, com s'exigeix als presoners? Per què no denúncia i per què no ajuda a esclarir la responsabilitat de centenars d'accions? Per què no diu que estava equivocat des del principi? Per quina ETA no reconeix tot això i per què ajuda al fet que els seus militants (i els que no són militants) ho facin? Per què? I és que tot això cal fer-ho en la línia que Sortu reivindica i suggereix al Col·lectiu de presos polítics bascos.
Per què en el passat sentíem lògic que centenars de militants d'ETA assumissin totes les accions de la seva organització davant els tribunals de guerra d'Espanya i França, i per quines desenes de milers de persones consideraven admirable aquest compromís, aquest respecte, aquesta solidaritat? Per què els militants d'ETA deixaven sorpresos a l'opinió política d'Euskal Herria, fent vaga de fam per a denunciar l'aplicació de l'Estatut espanyol en les Vascongadas? Per què es considerava lògic que els presos polítics fessin vagues de fam per a denunciar l'opressió? Es podrien dir tantes coses… Però la falta d'espai ens limita.
Per què els presos polítics bascos han de penedir-se? Per què els presos polítics bascos han de ser insolidaris entre si per a aconseguir la llibertat quan Espanya i França volen? Per què han de trencar la unitat del col·lectiu de presos polítics bascos?
Per què s'abandona així el Front Penitenciari? Per què deixar en mans dels nostres enemics als membres que són allí? Perquè s'ha decidit tancar els fronts? I si l'enemic no tanca el Front Penitenciari (entre altres)? Si s'adona que ha canviat de cicle i que l'enemic no ho és o s'adona que està venjant haurem d'insistir en el que és fonamental?
Som molts els que estem convençuts que podem treure EPP amb dignitat. Ja ho vam fer i ho farem una vegada més. Fins a aconseguir els objectius tàctics i estratègics d'AMNISTIA, no et perdis!
(Jon Iurrebaso Atutxa és un ex pres polític d'ETA)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els quatre presidents belgues (Emmanuel Macron, Keir Starmer, Friedrich Merz i Donald Tusk) van exigir el 10 de maig a Vladimir Putin un alto-el-foc de més de 30 dies de durada. El president rus va respondre: “Comencem a negociar la pau a Istanbul el 15 de maig”.
Tots dos... [+]
En Hazparne s'obre –tret que ja s'hagi fet en el moment de publicar-lo– la nova llibreria. Es dirà Et’abar. Serà una petita botiga que tindrà una oferta de publicacions en basca. No serà només a l'interior d'Ipar Euskal Herria. De fet, durant els últims quatre anys la... [+]
Immers en xarxes d'informació, he arribat a diverses informacions sobre l'activisme digital. Quan penso en els activistes digitals, penso també en les formes d'organització, ja que no tots compartim problemes. Alguns aborden l'activisme digital des de la comunicació, uns altres... [+]
Bilboko hooligan inbasioari buruz idatz nezakeen, baina herri txiki batean bizi naiz ni eta ez dut sufritu. Euskaraldiari buruz idatz nezakeen, eskerrak emateko euskarari bizkarra ez ematen lagundu gaituzuenoi, baina ez da hori gorputzak eskatzen didana.
Egunak daramatzat gai... [+]
Pasa den asteko berria dugu: Irunen 67 urteko garraiolari bat hil zen, kamioia kargatzen ari zela. Errepidean izan balitz, “eragozpenak errepidean” entzungo genuke; ondoren, baxu antzean, “kamioilari bat hil da istripuan”. Gipuzkoa aldean trena hartzea... [+]
No soc molt partidari de la conspiració. I molt menys soc partidari de les conspiracions. Però hi ha un que, encara que al principi em sorprengués incrèdul, no trigarà a convèncer-me. Ho haureu vist donant tornades per la vostra xarxa social favorita: Conspiració... [+]
La casa era l'espai dels morts i els vius en els vells costums bascos. Els nens que naixien morts o els que havien mort abans de ser batejats s'enterraven al costat d'un mur exterior, a l'abric de la teulada. Els cognoms també estaven units a una casa, la casa donava nom a la... [+]
Imajinatu kiroldegiko igerileku bat, sei kortxo ilarekin. Lerro horietako baten aurrean zutunik zaude. Lehenengo kalean adineko bi andre-gizon ikusten dituzu, beraien taularekin astiro-astiro igeri egiten. Bigarren kalean, aldiz, bi neska gazte dabiltza bata bestea baino estilo... [+]
La limitació de Trump s'ha traduït en una sèrie de mesures fiscals boges i erràtiques que han portat a nombrosos països de la Unió Europea a destinar ajudes econòmiques a sectors i empreses desfavorits. Per exemple, el Govern central de Madrid acaba d'aprovar un pla de xoc... [+]
Històric, un tribunal de la Monarquia Espanyola ha aprovat la següent resolució: "Els funcionaris encarregats de la vigilància d'Iratxe Sorzabal li van aplicar elèctrodes per a obligar-lo a declarar, la qual cosa suposa una vulneració flagrant dels seus drets humans... [+]
Una cosa inesperada... en aquest inici d'any Iberdrola ha obtingut més de dos mil milions d'euros de beneficis, però no està en condicions de tirar als cels coets, tresors, graners... o el que sigui, perquè l'any passat ha guanyat un 27% menys que en el mateix període. Algun... [+]
Hezkuntzari buruzko eztabaidan, gutako batzuk erabiltzen ari garen neologismoa (uste dut horrela deitu ahal diogula) da pedagogismoa, agian azalpenik behar duena. Asmoa da pedagogiari aukera bat ematea, bi gauzak bereizita. Zientifizismoa eta zientziaren arteko bereizketan... [+]
En política, la tensió entre el desig d'influir en la societat i aprofundir en els signes d'identitat és inevitable. La interacció entre la difusió i l'enfortiment de les pròpies característiques és un indicador de la política. Es tracta d'aconseguir totes dues àrees i... [+]