Control dels recursos públics
La limitació de Trump s'ha traduït en una sèrie de mesures fiscals boges i erràtiques que han portat a nombrosos països de la Unió Europea a destinar ajudes econòmiques a sectors i empreses desfavorits. Per exemple, el Govern central de Madrid acaba d'aprovar un pla de xoc de 14 mil milions d'euros per a les empreses afectades per la guerra fiscal fronterera. L'Executiu de Vitòria-Gasteiz també posarà en marxa un programa d'ajudes de 450 milions d'euros per a secundar i fomentar les empreses afectades pels nous impostos. El Govern de Navarra també ha anunciat més ajudes per al mateix fi.
En situacions d'emergència, l'ús de les subvencions públiques pot ser lícit i fins i tot convenient des del punt de vista de l'interès general. També és així quan el beneficiari és una empresa privada que té intenció d'augmentar el seu rendiment privat. El desenvolupament d'una política econòmica i, en concret, d'unes polítiques industrials adequades, seria impossible sense l'ús de la despesa pública com a instrument.
En qualsevol cas, el destí dels recursos públics que mouen els governs i la funció de benefici comú són incerts. Els criteris i objectius que s'estableixen per a la concessió de les subvencions públiques són fonamentals per al desenvolupament d'una governança justa i democràtica.D'altra banda, resulta imprescindible que les empreses beneficiàries exigeixin una certa obligació en nom de l'interès general d'obtenir subvencions públiques.
L'accés als recursos públics implicaria que les empreses es comprometin a mantenir l'ocupació. I no una ocupació qualsevol, sinó de qualitat
Les empreses, sobretot les empreses gegants, solen obtenir recursos públics per al seu exclusiu benefici privat. Val la pena esmentar el succeït amb els Fons de Recuperació Europeus (Next Generation EU). La Comissió Europea va posar en marxa aquesta gegantesca línia de finançament sota el model de col·laboració públic-privada. En la realitat ha tingut un desenvolupament diferent, encara que els recursos i els riscos són responsabilitat del sector públic, la gestió de fons i els beneficis de les activitats es destinen a les empreses privades.
Per a evitar aquesta falsa balança, és imprescindible que el perceptor compleixi uns requisits a canvi de l'adquisició de diners públics. La Unió Europea sol establir condicions a l'hora de posar en marxa les polítiques d'ajuda dels Estats membres, un exemple d'això és la Next Generation. A canvi de les ajudes, els estats han hagut de complir els criteris d'inflació, dèficit i deute públic, d'una banda, i s'han vist obligats a escometre reformes estructurals que suposin la desregulació del mercat de treball i la contenció de la despesa social. Aquestes condicions són inacceptables per les greus conseqüències socials i econòmiques que ha implicat i per la tendència neoliberal del projecte europeu.
Els requisits per a abandonar aquest tipus de premisses i avançar en un altre camí haurien d'estar basats en la justícia social i l'interès general. Per exemple, l'adquisició de recursos públics implicaria que les empreses es comprometessin a mantenir l'ocupació. I no una ocupació qualsevol, sinó de qualitat. No es pot admetre que amb posterioritat a la concessió de subvencions públiques es realitzin ajustos en les plantilles o deterioracions en les condicions de treball.
Una altra condició correcta seria limitar els guanys dels equips directius o accionistes de les empreses beneficiàries. Així mateix, el fet que aquestes empreses realitzin aportacions fiscals negatives o tinguin una ubicació en paradisos fiscals, hauria de ser una línia vermella. I també caldria condicionar el paper de les empreses en relació amb els plans d'energia i de transició climàtica i d'igualtat de gènere. Els recursos públics no haurien de ser un mer regal.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els quatre presidents belgues (Emmanuel Macron, Keir Starmer, Friedrich Merz i Donald Tusk) van exigir el 10 de maig a Vladimir Putin un alto-el-foc de més de 30 dies de durada. El president rus va respondre: “Comencem a negociar la pau a Istanbul el 15 de maig”.
Tots dos... [+]
Immers en xarxes d'informació, he arribat a diverses informacions sobre l'activisme digital. Quan penso en els activistes digitals, penso també en les formes d'organització, ja que no tots compartim problemes. Alguns aborden l'activisme digital des de la comunicació, uns altres... [+]
La casa era l'espai dels morts i els vius en els vells costums bascos. Els nens que naixien morts o els que havien mort abans de ser batejats s'enterraven al costat d'un mur exterior, a l'abric de la teulada. Els cognoms també estaven units a una casa, la casa donava nom a la... [+]
No soc molt partidari de la conspiració. I molt menys soc partidari de les conspiracions. Però hi ha un que, encara que al principi em sorprengués incrèdul, no trigarà a convèncer-me. Ho haureu vist donant tornades per la vostra xarxa social favorita: Conspiració... [+]
Pasa den asteko berria dugu: Irunen 67 urteko garraiolari bat hil zen, kamioia kargatzen ari zela. Errepidean izan balitz, “eragozpenak errepidean” entzungo genuke; ondoren, baxu antzean, “kamioilari bat hil da istripuan”. Gipuzkoa aldean trena hartzea... [+]
Bilboko hooligan inbasioari buruz idatz nezakeen, baina herri txiki batean bizi naiz ni eta ez dut sufritu. Euskaraldiari buruz idatz nezakeen, eskerrak emateko euskarari bizkarra ez ematen lagundu gaituzuenoi, baina ez da hori gorputzak eskatzen didana.
Egunak daramatzat gai... [+]
En Hazparne s'obre –tret que ja s'hagi fet en el moment de publicar-lo– la nova llibreria. Es dirà Et’abar. Serà una petita botiga que tindrà una oferta de publicacions en basca. No serà només a l'interior d'Ipar Euskal Herria. De fet, durant els últims quatre anys la... [+]
Imajinatu kiroldegiko igerileku bat, sei kortxo ilarekin. Lerro horietako baten aurrean zutunik zaude. Lehenengo kalean adineko bi andre-gizon ikusten dituzu, beraien taularekin astiro-astiro igeri egiten. Bigarren kalean, aldiz, bi neska gazte dabiltza bata bestea baino estilo... [+]
Històric, un tribunal de la Monarquia Espanyola ha aprovat la següent resolució: "Els funcionaris encarregats de la vigilància d'Iratxe Sorzabal li van aplicar elèctrodes per a obligar-lo a declarar, la qual cosa suposa una vulneració flagrant dels seus drets humans... [+]
Quan comprem una poma o un tomàquet amb etiqueta bio, associem la paraula sana a la poma o al tomàquet i podem representar a l'agricultor que vigila la terra. Per la manyaga a cura de la terra, l'alt preu de la compra se'ns fa comprensible. La compra de la poma té el valor... [+]
Molts animals utilitzen la coincidència amb el grup com a estratègia de supervivència. Aquest caràcter s'ha menyspreat sovint, aparellant a molts col·lectius amb els ramats, com una massa sense un caràcter propi que hagi de ser dirigida. Però la col·lectivitat, quan... [+]
En política, la tensió entre el desig d'influir en la societat i aprofundir en els signes d'identitat és inevitable. La interacció entre la difusió i l'enfortiment de les pròpies característiques és un indicador de la política. Es tracta d'aconseguir totes dues àrees i... [+]