Què hi ha del clima després de la pandèmia? Trump deixa lliure la via de contagi a la indústria estatunidenca
- Els tancaments davant el coronavirus han descendit dràsticament els nivells de NO2 en diferents parts del món, però la pandèmia té un altre costat de la moneda, i els EUA el demostra: Trump ha suspès nombroses mesures mediambientals aprofitant els primers indicis de la crisi econòmica.
Constantment es repeteixen que l'aire de les ciutats és més net perquè hi ha menys cotxes circulant pels nostres carrers.Ecologistes en Acció ha dut a terme un estudi (pdf) en l'Estat espanyol, i pel que fa a les capitals basques també són dades esclaridores: A Vitòria-Gasteiz el diòxid de nitrogen ha caigut un 54%, a Pamplona un 49%, en Donostia-Sant Sebastià un 41% i a Bilbao un 40%. Aquest grup ha explicat que això demostra que la reducció del trànsit és "la millor eina per a frenar la contaminació de l'aire a les ciutats", causant així molts problemes de salut.
No obstant això, els experts adverteixen que aquest descens de la contaminació és temporal, ja que les xifres de NO2 són molt variables en l'atmosfera i cal fer més estudis per a treure una conclusió clara. És més, temen que, després de la pandèmia, l'activitat humana es dirigeixi a fer més mal al clima, amb més emissions de CO₂, com va succeir amb la crisi de 2008.
En aquest sentit, la comunitat científica considera una "mala notícia" que el cim de la COP26 a Glasgow es retardi a 2021 perquè els acords presos a París no es compliran i l'agenda de l'ONU per a reduir la contaminació també es retardarà. És evident que al Regne Unit li ha vingut molt bé aquest retard: d'una banda, perquè el debat polític d'aquell país ja havia posat en qüestió el cim; per un altre, perquè el canvi d'actitud del primer ministre, Boris Johnson, sempre s'ha vist desconfiat del clima, que vol convertir al seu país en el campió de la descarbonització.
Trump ha suspès l'aplicació de les lleis per a evitar la contaminació, que ja han començat a aplicar-se. És a dir, en la pràctica, les empreses que emetin substàncies tòxiques en els rius o en la mar no seran sancionades per això, ni tampoc per emetre més CO2 a l'aire.
El coronavirus ja està causant crisi econòmica, les dades d'atur que hem conegut en els últims dies són molt preocupants: El pitjor mes de març de tots els temps a Euskal Herria ha deixat més de 14.000 persones sense treball en la CAB i Navarra. Però en altres llocs també succeeix el mateix, com als EUA, on deu milions de persones han sol·licitat la prestació per desocupació. I aquests primers indicis de la crisi s'estan aprofitant en alguns llocs per a flexibilitzar les normes i mesures de protecció ambiental.
Trump no perd l'oportunitat
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suspès l'aplicació de les lleis per a evitar la contaminació de l'aigua i de l'aire en la principal potència econòmica del món. És a dir, en la pràctica, les empreses que emetin substàncies tòxiques en els rius o en la mar no seran sancionades per això, ni tampoc per emetre més CO2 a l'aire.
A més, en l'anterior Executiu, també s'han suspès els estàndards d'eficiència del combustible dels vehicles impulsats pel Govern d'Obama. Per tant, el sector de l'automoció també podrà contaminar més.
"Fonamentalment, han deixat a la indústria el camí per a fer i desfer el que vulgui durant la crisi del COVID-19, la qual cosa es tradueix en un augment de la contaminació", han explicat al corresponsal d'El Periódico de Cantalunya, Ricardo de Protecció del Medi Ambient.
els Estats Units és el segon país més contaminant del món, el primer és la Xina. Aquest últim ha anunciat ja la construcció de noves plantes de carbó que permetin sortir de l'estancament econòmic provocat pel coronavirus. Entre tots dos emeten el 40% del CO₂ mundial.
Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
_Glaciar.png)
