El periodista Guillem Martí ha publicat un article en Directa sobre el tema. Aquí es pot llegir íntegrament. Nosaltres a continuació ho hem portat resumit:

La primera assemblea general d'AMEP s'ha celebrat de manera semipresencial a Terrassa el passat 23 de febrer. En aquest acte es va constituir l'associació, es van aprovar els estatuts i es va nomenar la Comissió Executiva. A la reunió van assistir representants dels 74 municipis, l'Associació Catalana de Petits Pobles, la Xarxa de Sobirania Energètica, la Xarxa de Pobles cap a la Sostenibilitat i l'Associació d'autoconsumidors.

El President d'AMEP és Carlos Caballero (ERC), regidor de l'Ajuntament de Terrassa; Vicepresident Alba Pijuan (ERC), alcaldessa de Tàrrega; Secretari Eloi Badia (Comú de Barcelona); Tresorera Marta Jofra (CUP) de Vilanova i Geltrú.

Associats per a fer front a Endesa

La idea de crear AMEP va sorgir el mes de juliol passat quan 47 municipis compromesos amb la gestió pública de l'energia, juntament amb l'Associació de Petits Municipis de Catalunya i la Xarxa de Sobirania Energètica de Catalunya, van signar un protocol per a regular un marc de col·laboració entre municipis. Segons ha explicat el president d'AMEP, Carlos Caballero, al mig Directa, l'Ajuntament de Terrassa ha estat elegit per a la presidència, ja que en 2020 ha estat el que ha portat el lideratge quan els ajuntaments es van enfrontar a Endesa: "Endesa va exigir als municipis el cobrament de les factures de les famílies vulnerables i, d'acord amb la llei de pobresa energètica, no podia reclamar aquestes factures". Cavaller ha explicat que "una vegada més, ha quedat clar que la unió fa la força, perquè quan ens ajuntem, Endesa ja no va reclamar res" i ha afegit: "No.

Els municipis membres de l'AMEP reuneixen tres milions de ciutadans i ciutadanes. Hi ha ciutats grans i molt petites, amb menys de 200 habitants. "Cadascun té les seves característiques, els seus problemes i el seu color polític", ha explicat el lehendakari, "però alguna cosa ens uneix a tots: Endesa controla en la pràctica el 95% de la distribució d'electricitat a Catalunya".

ERC i Tot per Terrassa governen en coalició l'alcaldia de Terrassa, una candidatura del poble encapçalada per Jordi Ballart: L'exmilitante del PSC va trencar el carnet del partit per a protestar pel suport al 155, que es va negar a abandonar la militància. Ballart es va donar a conèixer en el seu alacte de Terrassa en el seu intent de remunizar la gestió de l'aigua. De fet, l'AMEP té com a model l'Associació de Municipis i Agents de l'Aigua Pública AMAP, creada en 2018 per a la remunización de l'aigua.

Pressió a la Generalitat perquè faci una auditoria a Endesa

La Xarxa de Sobirania Energètica diu que el problema de l'actual model energètic és, sobretot, el repartiment de l'electricitat. "Nosaltres donem suport als canvis en la generació i comercialització d'energia, però l'essència de la sobirania energètica és recuperar el control democràtic de la xarxa de distribució", ha explicat Irene González.

El 95% de la xarxa de distribució de Catalunya és propietat d'Endesa. Mario Urrea, president de l'Associació Catalana de Petits Pobles, ha denunciat que als pobles de l'interior s'estan construint macroparcs per a la generació d'energies renovables, molts dels quals són propietat d'Endesa, Naturgy i Iberdrola: "Això agilitza el desallotjament dels pobles, dificulta la diversificació de l'economia i dissipa el turisme. El lloguer de terres per a llaurar als agricultors és molt més baix del que es faria en un polígon industrial del centre de la ciutat. En la zona interior s'està repetint el que van fer en la costa en els anys 70 i 80, i no sols afecta a les zones on hi ha parcs energètics, sinó també als camps i parcs naturals que travessen les autopistes elèctriques i les línies d'alta tensió. En traslladar l'energia als nuclis urbans, es perd un tram en el trajecte de tants quilòmetres i, per tant, generen molt més del necessari".

"L'origen de tot aquest problema és l'actual marc legal", ha explicat el president d'AMEP, Cavaller. "De fet, a una companyia se li va ocórrer guardar informació sobre la seva xarxa i el seu manteniment. L'opacitat d'aquesta empresa es converteix en una impunitat, perquè no tenim eines públiques per a controlar el que fa i el que no fa Endesa". Per això, un dels principals objectius d'AMEP és "crear un front comú perquè els ajuntaments pressionin a la Generalitat de Catalunya", que és la competent en energia perquè pugui auditar a Endesa "perquè estigui obligada a invertir en manteniment i a millorar el servei". Irene González ha afegit que les auditories "no sols han de ser tècniques, sinó que també han d'estar integrades per ciutadans i ciutadanes".

Treballant el futur

En contraposició al model actual, AMEP i l'Associació Catalana de Petits Pobles reclamen que el dret social a l'accés a l'energia estigui garantit i que no hi hagi pobresa energètica, que les empreses i la ciutadania tinguin lliure i fàcilment la possibilitat de generar energia verda i compartir-la amb els seus veïns, que les xarxes de distribució d'energia no estiguin només en mans de multinacionals i que la ciutadania pugui participar en la regulació i modernització. Han reclamat nous models de governança basats en la cooperació entre els pobles, tant a través de les mancomunitats com en les xarxes de consorcis i pobles. Irene González, integrant de la Xarxa de Sobirania Energètica, ha subratllat que "per a aconseguir una transició energètica ecofeminista és necessari un model que permeti fer política en una escala superior a la dels pobles, però des dels municipis". Ha assenyalat que "els fons europeus per a energies renovables els porten directament les grans empreses del sector als països en els quals s'instal·laran sense que això impliqui cap bé". I ha afegit que aquesta transició cal organitzar-la "per a preservar l'equilibri del territori, perquè els pobles de la muntanya no es tornin a convertir, com va succeir amb les grans nuclears, en productors de consum en les grans ciutats".