Les ciutats són les que més energia consumeixen i les que més CO₂ emeten. Per tant, en el camí cap a la descarbonització és fonamental la implantació d'energies renovables en aquestes. En les zones urbanes, tanmateix, hi ha molt poques terres disponibles per a això. Per això, una de les opcions més apropiades és col·locar panells fotovoltaics en les teulades. Els investigadors del grup de recerca Ekopol (UPV/EHU) han mesurat la capacitat dels edificis de Vitòria-Gasteiz per a això.
Conclouen que en el centre de la superfície de teulades de Vitòria-Gasteiz és viable la instal·lació de panells fotovoltaics i que, si s'aprofités totalment aquesta superfície, es podria aconseguir el 38% de l'electricitat consumida per la ciutat. A més, l'estudi constata que les zones perifèriques de la ciutat tenen un major potencial per a generar electricitat a partir de l'energia solar. En el centre, en l'espai més petit s'acumulen més edificis i hi ha edificis més alts, per la qual cosa és més difícil aprofitar el sol.
Segons els investigadors, aquest estudi ha permès millorar les estimacions realitzades fins al moment. Han explicat que la metodologia utilitzada té en compte molts factors locals i, gràcies a això, té menys errors. Aquesta metodologia els ha permès realitzar estudis de gran precisió i han comprovat que les àrees de teulada que habitualment es rebutgen per a la instal·lació de panells fotovoltaics podrien ser les adequades. Per exemple, molts dels quals miren cap a l'oest/aquest, segons s'ha calculat, poden ser aptes per a obtenir energia solar.
La metodologia ha estat desenvolupada pels investigadors d'Ekopol. Utilitza Sistemes d'Informació Geogràfica de codi obert. És a dir, programari disponible de manera gratuïta per a qualsevol que permeti creuar dades sobre una zona determinada i obtenir conclusions de manera automàtica. Per exemple, en aquest cas, els investigadors han descarregat mapes d'edificis i mapes d'altures de Vitòria-Gasteiz de bases de dades públiques i, introduint aquesta informació en el programa informàtic, han pogut conèixer amb gran precisió l'orientació, ombra i inclinació de cada metre quadrat de la superfície de teulades de la ciutat.
D'altra banda, també s'ha tingut en compte el límit de viabilitat energètica, per a mesurar el potencial de les teulades. És a dir, han comparat l'energia que s'invertiria a posar en marxa panells fotovoltaics en un edifici concret amb l'energia que la instal·lació pot generar en la seva vida útil. Si no és viable, es descarta aquesta teulada. En aquest sentit, han subratllat que es tracta d'un sistema d'avaluació renovable, ja que en la majoria dels casos s'atén únicament la viabilitat econòmica i no a l'energètica.
Afegeixen que la metodologia desenvolupada té una gran aportació i que en moltes ciutats ofereix recursos per a reproduir aquest tipus d'estudis de manera senzilla. Però, al mateix temps, han volgut advertir que el canvi no sols no pot venir en la línia de les energies renovables. De fet, fins i tot cobrint totes les teulades viables d'una ciutat, no seria suficient per a atendre la demanda energètica de la societat actual. Si utilitzem les tecnologies renovables, hem d'acostar-nos al concepte de transició ecosocial, segons els investigadors, canviant els hàbits de consum i prioritzant la reducció del consum energètic.
Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]
Arratzua-Ubarrundiako "Proiektu honi ez!" plataformak adierazpen hau kaleratu du, udalerri horretako EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa aurkeztu berritan. Izenburu hau darama testuak: "EH Bilduren moketako politika edo Iparra nola galdu".
Arratzua-Ubarrundia (Araba) herriko EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa eman dute Solariaren zentral fotovoltaikoagatik. Hau da hiru zinegotziek, Txetxu Zengotitabengoak, Laura Sanchok eta Javier Ruiz de Arkautek, herritarrei zuzendu dieten agur mezua.
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]