És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això; arribar a unes conclusions. Clar que és important dominar l'idioma, però quina és la raó? Al meu entendre, el que falta és explicar el perquè de la importància que s'atorga a la gramàtica i al vocabulari en l'exposició de la llengua i la literatura actual, i des del meu punt de vista intentaré explicar-lo. En primer lloc, vull deixar clar que no soc un expert en filologia ni en literatura. Per tant, la meva opinió ha de ser considerada com una consideració de persona corrent. No obstant això, puc esperar que qualsevol persona que hagi pensat i reflexionat sobre un tema concret rebi el degut respecte per la seva opinió.

Es pot dir que el llenguatge és una eina creada o desenvolupada per l'ésser humà per a transmetre sentiments i pensaments, o per a donar explicacions sobre els fets rebuts. Si donem aquesta afirmació com a veritat (i aquesta és la clau d'aquest text), pot portar-nos a la següent conclusió: tenir una gramàtica perfecta i un vocabulari genial no serveix per a molt, si l'individu no és capaç d'expressar el que té dins. Així, abans d'ensenyar la gramàtica i el vocabulari, hauríem d'ensenyar a explicar els sentiments o pensaments de cadascun, a aflorar. I també comptant els fets rebuts de la forma més objectiva possible. Per a aconseguir-ho, ens adonaríem que la gramàtica i el vocabulari serien molt útils i per això són tan importants.

Per a això, és fonamental saber entendre els nostres sentiments i pensaments, i això, com tot, es pot aprendre. Tanmateix, per a aprendre cal aprendre, i si no ho ensenyen els de casa, l'escola és un lloc idoni per a interioritzar aquest tipus de coneixements. Al mateix temps, considero imprescindible treballar l'escolta, perquè de poc serveix si no som capaces d'entendre el que un altre ha explicat bé. Per a això, hauríem de treballar competències com l'escolta activa, fomentant així la comprensió entre els individus. Aquesta hauria de ser l'essència de la llengua, una eina per a entendre-la entre nosaltres. Perquè sense entendre-ho, difícilment serà possible crear empatia entre els éssers humans i garantir una bona convivència.

Desgraciadament, a l'escola només es treballa l'alfabetització funcional, i no és habitual que es miri dins de cadascun, que s'entengui i que es treballin les habilitats per a comunicar-se amb els altres. Ens eduquen com a autòmats, oblidant la nostra identitat o raó, mentre la nostra persona es perd en alguna part. I quant als nens o joves, crec que cal mostrar-los clarament el perquè i la lògica de totes les coses, perquè sense això estaríem demostrant sense cap mena de criticitat.

Estic convençut que, malgrat tenir una gramàtica justa i un vocabulari limitat, una persona que sàpiga entendre i transmetre les seves pròpies entranyes pot sentir-se més completa i satisfeta amb si mateixa. Però a l'escola i en la societat en general no és un tema prioritari, ni tan sols el que es té en compte. El nostre cos i la nostra ment (sent tots dos u) continuen sent un producte senzill per a treballar en l'interès d'uns altres. Si volem crear i aconseguir una societat lliure, em sembla imprescindible tractar aquest tema, que comença des de la llibertat individual. La llibertat intel·lectual i física de l'individu, enfortint la relació amb els altres i cuidant dels altres com de nosaltres mateixos. Així ens trencaríem amb aquesta societat que ens fa creure que som lliures, en la qual aquesta il·lusió de llibertat que sorgeix en la nostra ment ens impedeix veure la realitat real.

Haritz Arabaolaza