És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això; arribar a unes conclusions. Clar que és important dominar l'idioma, però quina és la raó? Al meu entendre, el que falta és explicar el perquè de la importància que s'atorga a la gramàtica i al vocabulari en l'exposició de la llengua i la literatura actual, i des del meu punt de vista intentaré explicar-lo. En primer lloc, vull deixar clar que no soc un expert en filologia ni en literatura. Per tant, la meva opinió ha de ser considerada com una consideració de persona corrent. No obstant això, puc esperar que qualsevol persona que hagi pensat i reflexionat sobre un tema concret rebi el degut respecte per la seva opinió.
Es pot dir que el llenguatge és una eina creada o desenvolupada per l'ésser humà per a transmetre sentiments i pensaments, o per a donar explicacions sobre els fets rebuts. Si donem aquesta afirmació com a veritat (i aquesta és la clau d'aquest text), pot portar-nos a la següent conclusió: tenir una gramàtica perfecta i un vocabulari genial no serveix per a molt, si l'individu no és capaç d'expressar el que té dins. Així, abans d'ensenyar la gramàtica i el vocabulari, hauríem d'ensenyar a explicar els sentiments o pensaments de cadascun, a aflorar. I també comptant els fets rebuts de la forma més objectiva possible. Per a aconseguir-ho, ens adonaríem que la gramàtica i el vocabulari serien molt útils i per això són tan importants.
Per a això, és fonamental saber entendre els nostres sentiments i pensaments, i això, com tot, es pot aprendre. Tanmateix, per a aprendre cal aprendre, i si no ho ensenyen els de casa, l'escola és un lloc idoni per a interioritzar aquest tipus de coneixements. Al mateix temps, considero imprescindible treballar l'escolta, perquè de poc serveix si no som capaces d'entendre el que un altre ha explicat bé. Per a això, hauríem de treballar competències com l'escolta activa, fomentant així la comprensió entre els individus. Aquesta hauria de ser l'essència de la llengua, una eina per a entendre-la entre nosaltres. Perquè sense entendre-ho, difícilment serà possible crear empatia entre els éssers humans i garantir una bona convivència.
Desgraciadament, a l'escola només es treballa l'alfabetització funcional, i no és habitual que es miri dins de cadascun, que s'entengui i que es treballin les habilitats per a comunicar-se amb els altres. Ens eduquen com a autòmats, oblidant la nostra identitat o raó, mentre la nostra persona es perd en alguna part. I quant als nens o joves, crec que cal mostrar-los clarament el perquè i la lògica de totes les coses, perquè sense això estaríem demostrant sense cap mena de criticitat.
Estic convençut que, malgrat tenir una gramàtica justa i un vocabulari limitat, una persona que sàpiga entendre i transmetre les seves pròpies entranyes pot sentir-se més completa i satisfeta amb si mateixa. Però a l'escola i en la societat en general no és un tema prioritari, ni tan sols el que es té en compte. El nostre cos i la nostra ment (sent tots dos u) continuen sent un producte senzill per a treballar en l'interès d'uns altres. Si volem crear i aconseguir una societat lliure, em sembla imprescindible tractar aquest tema, que comença des de la llibertat individual. La llibertat intel·lectual i física de l'individu, enfortint la relació amb els altres i cuidant dels altres com de nosaltres mateixos. Així ens trencaríem amb aquesta societat que ens fa creure que som lliures, en la qual aquesta il·lusió de llibertat que sorgeix en la nostra ment ens impedeix veure la realitat real.
Haritz Arabaolaza
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]