En segon lloc, recurs contra el Col·legi Únic
- Càrrecs electes, agents socials i empresaris s'han pronunciat en contra de la nova institució HELEP, que entrarà en vigor en Ipar Euskal Herria en 2017. En aquesta ocasió han mostrat discrepàncies amb el model administratiu. En el recurs presentat al maig, van qüestionar el marc territorial, però el ministre d'Interior francès, Bernard Cazeneuve, va desestimar el recurs en considerar que el procediment per a la creació del col·legi era legal.
Al maig els ajuntaments d'Iparralde van apostar per una estructura institucional pròpia, complint-se els dos requisits necessaris per a això: la meitat dels municipis van apostar pel Col·legi Únic i aglutinaven a la meitat de la població. La institució tindrà entre les seves competències el desenvolupament econòmic, l'urbanisme i la gestió dels residus.
Unes setmanes després que es complissin les condicions per a la creació del col·legi propi, 71 electes van presentar davant el Ministeri de l'Interior francès un recurs d'inconstitucionalitat en el qual reclamaven la nul·litat de l'opció col·legial. El ministre de l'Interior, Cazeneuve, va rebutjar el recurs al juliol i va al·legar que “respectava el procediment establert per la llei NOTRE per a la creació de l'entitat pública HELEP”.
El segon recurs d'inconstitucionalitat ha estat presentat per una entitat creada per diversos electes, agents socials i empresaris, entre altres. El president de l'associació és l'alcalde de Garruze, Gérard Bidegain, i el portaveu de la mateixa és l'alcalde de Bidarte, Emmanuel Alzuri. Kazeta.eus ha informat que Alzuri ha demanat als jutges que detinguin el projecte i busquin alternatives a la incineradora de Zubieta. L'alcalde de Bidart és membre de la comissió fundadora del col·legi, encara que s'oposa a la institució.
Preocupat pel futur dels treballadors del col·legi
El sindicat CFDT ha mostrat la seva preocupació pel futur dels treballadors de la Mancomunitat Única i ha demanat participar en l'estructuració de la nova institució “per a fer sentir la seva veu”.
El representant del sindicat, Jean-Pierre Etcheverry, ha explicat que “la creació de l'HELEP és una opció política que s'ha assumit democràticament” i no “una opció sindical”. També ha anunciat que enviaran un informe amb les seves reivindicacions als presidents de la Mancomunitat, que també ho faran.
Els membres del sindicat han explicat que la creació d'una nova institució suposarà mobilitzar als treballadors d'un costat per a un altre i han recordat que els treballadors tenen dret a treballar prop de les seves cases. Els treballadors que no s'han mostrat d'acord amb la nova estructura també han reclamat la possibilitat de negociar les indemnitzacions corresponents.
.jpeg)
«Argizko idazkun digitalak debekatu» lelopean, Aturri aldeko Stop Pub kolektiboak bederatzi proposamen plazaratu ditu, Tokiko Publizitatearen Araudia eztabaidan delarik momentu honetan.
Lehen aldia izanen da Europako funtsak zuzenean kudeatzen ahalko dituela Euskal Hirigune Elkargoak, Akitania Berriko eskualdearen esku hartzerik gabe. 10,8 milioi euroko diru-funtsa izanen da, 2024 eta 2027 artean baliatu beharrekoa.
Botere eta diru laguntza gehiago galdegin dizkio Euskal Hirigune Elkargoak Frantziako Gobernuari, lekuko etxebizitza politika azkar bat abiatzeko. Horretarako, AOH Etxebizitza Antolatzeko Autoritatea bilakatu nahi luke.
Ezaguna den bezala, Frantziako Estatuak ez die uzten Ipar Euskal Herriko ikasleei Brebetaren azterketa euskaraz egiten. Brebeta da, 14-15 urteko ikasleei estatuak kolegioko eskolaratzea gainditu dutela ziurtatzeko ematen dien diploma.
169 aldeko boz, 8 kontra eta 33 abstentzio. Euskal Hirigune Elkargoko osoko bilkurak, bizitegi turistikoen arautzea deliberatu du, konpentsazio sistema baten bidez.
Bost urte bete berri dituela, Euskal Hirigune Elkargoaren egitasmo estrategikoak kazetariei zerrendatzeko tartea hartu du Jean-René Etxegarai presidenteak. Ipar Euskal Herriarentzako tresna juridiko eta baliabide ekonomiko gehiago eskatu ditu: "Ez da aldarrikapen... [+]
Euskal Hirigune Elkargoan hizkuntz politikaren eta kulturaren arduradun Antton Kurutxarri izan da Goiz Berri-n gomita. Baionako kontserbatorioko presidentea ere da.
Etxegabeen gerizatzeko hamar Tiny-House edo etxola mugikor instalatuko dituzte Atherbeak eta HSA Habitat Sud Atlantic egiturak uda huntatik goiti Baionan eta Miarritzen. Euskal Elkargoak lur eremu bat utzi die Miarritzen eta Baionako herriko etxeak beste bat Baionan (mise... [+]
Gure historiaren parte diren emazteak argitara ekartzearen helburuarekin abiatu zen Bask’elles egitasmoa. Adar anitzez osatu proiektua da, erakusketa bat, liburu bat, kolegio eta lizeoko ikasleekin lan bat, eta karriken izenak.