BETA: Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“El Bosc Viu” no és un bosc viu

Basoa Biziren aurkezpena. Argazkia: Bizkaiko Foru Aldundia.

A l'octubre de 2022 les muntanyes de Balmaseda es van convertir en una bola de foc, l'incendi més greu dels últims 30 anys, i es van unir per al desastre els forts vents calorosos, la sequera estival i la tercera pota que mai s'esmenta, el monocultiu de pins en els terrenys comunals que gestiona la Diputació de Bizkaia.

"De les 426 hectàrees cremades en Balmaseda, Basoa Bizi revertirà el mes vinent de març 17, la qual cosa suposa un 4%"

De les 500 hectàrees cremades, 426 corresponen a muntanyes d'utilitat pública, principalment monocultius d'espècies piròfiles, directament relacionats amb la grandària de l'incendi i que van permetre l'avanç de les flames. Una tempesta perfecta. No podem solucionar els problemes pensant com quan els creguem, però la Diputació Foral de Bizkaia segueix amb la mateixa recepta. Es pot repetir el resultat de cara al futur.

El projecte públic-privat “Basoa Bizi”, que s'ha publicat en premsa la setmana passada, impulsarà les replantacions i la sensibilització social.

Anem a les dades públiques, qui són els impulsors? Diputació de Bizkaia, Ajuntament de Balmaseda, BBK Live i Fundació Basoa. Dues institucions públiques, una privada i una altra mixta. En aquest projecte, com expliquen en la premsa, (‘Basoa Bizi’ revitalitzarà el bosc cremat en Balmaseda en 2022 Naiz 2024-02-05 / Balmaseda uneix forces per a repoblar el bosc incendiat fa un any. La promotora del festival BBK Live invertirà 100.000 euros El Correu 2024-02-06) sembla que Basoa Bizi serà el salvador de tot el bosc cremat i no és així: De les 426 hectàrees cremades en Balmaseda, només es revegetaran 17 al març, és a dir, un 4%, no és poc però no és el que es pretén suggerir.

"Les institucions públiques han de promoure la conservació dels boscos, no la producció de fusta a través del monocultiu"

D'altra banda, les dades de la Diputació de Bizkaia indiquen que les replantacions de 2023 i 2024: Han replantat un total de 235 hectàrees (66% de pi coníferes, 18,6% de frondoses i el 15,4% restant sense especificar). Aquestes dades posen de manifest la voluntat de la Diputació de continuar amb la producció de fusta de coníferes, renunciant a la conservació dels seus boscos. Creiem que aquesta decisió és molt greu, perquè les institucions públiques han de ser exemplars i pioneres en aquests moments d'emergència climàtica, almenys en els sòls públics. Han d'afavorir la conservació dels boscos, no la producció de fusta a través del monocultiu, que és clarament contrària als criteris ambientals europeus.

"Els boscos madurs, autòctons, dedicats exclusivament a la conservació asseguren el saldo positiu de CO₂"

El principal impulsor d'aquest projecte “Basoa Bizi”, el BBK Live, també vol vendre els bons CO2 com a entrades per al concert de música, quan tots sabem que quan una parcel·la es conrea amb coníferes de producció, es talla a 25 o 30 anys. La plantació, el tall, el transport i els processos de transformació no disminueixen el CO₂, sinó que augmenten, quedi clar; només els boscos madurs, autòctons, destinats a la conservació asseguren el saldo positiu de CO₂.

El bosc no és una cosa que plantem per a blanquejar les escombraries que genera un concert de BBK Live, 7 coníferes i 2 hagis, el bosc és biodiversitat, és la generació de terra, és la protecció de l'aigua, és menjar, és una producció irregular, és un espai per a la nostra salut integral i molt més. Tot això ho sap quan la Diputació de Bizkaia enalteix els “Serveis ecosistèmics” del Bosc, però una cosa és a dir i fer l'altre.

"El bosc no és una cosa que plantem per a blanquejar les escombraries que genera un concert de BBK Live"

No estem a favor de blanquejar la contaminació de ningú, i molt menys aportant diners i terres públiques al sector privat i de seguir amb un model de monocultiu obsolet. Nosaltres estem a favor dels boscos vius, i tu?

 


T'interessa pel canal: Basoa
2024-04-21 | Nicolas Goñi
Oihanen kolapsoa saihestu dezakeen bioaniztasun globala nola zaindu?

Ekosistema askok itzulera gabeko puntuak dituzte, hau da, estresa maila berezi bat pairatuz gero –izan klima aldaketa, kutsadura edo kalte fisiko zuzenarengatik– desagertzen ahal dira, eta ekosistemak haien artean konektatuak izanez gero hurrenez hurren elkar... [+]


2024-04-18 | Estitxu Eizagirre
Gorka Torre
"Disponemos de 40 tipus de plantes en l'horta forestal per a menjar durant tot l'any i treballar amb els implants"
Odei Etxeberria i Gorka Torre treballen des de fa 14 anys el bosc comestible o horta forestal. Torre explica en Egonarria les bases d'aquest sistema que combina arbres i hortalisses responent a les preguntes de Mattin Jauregi. Al llarg de tots aquests anys s'han extret una sèrie... [+]

Fracassos, estudis, boscos comestibles
Quan vaig començar aquest viatge m'imaginava des d'un punt de vista romàntic els boscos comestibles: caminar entre arbres, assaborir fruits suculents, fer olor flors... però els boscos comestibles tenen moltes espines, fracassos, errates... Avui recordaré alguns d'aquests... [+]

2024-03-25 | ARGIA
Les organitzacions transfrontereres posen en marxa un programa per a aprendre a reformar les estructures de fusta dels caserius
Sota el nom de "Baserriberri", es formarà a 12 alumnes i alumnes de tota Euskal Herria que es trobin en atur, perquè aprenguin a renovar els caserius que estan a punt de caure.

Operari de repoblació forestal
Urtxintxa, Burtxintxa, Ürtxaintxa, Kataburtxintxa, Katakutxintxa, Katagorri, Kattalagorria, Katamixarra, Katamixer, Mixer... Quants noms per a aquest bonic rosegador arborícola. Perquè qui no coneix l'esquirol? Viu especialment en els boscos, però també als parcs dels... [+]

Eguneraketa berriak daude