Cada dia tinc més clar que les Nacions Unides estan pensades per a convèncer als ciutadans que existeixen mecanismes eficaços per a evitar les hostilitats en el món, però la realitat és diferent perquè permeten intensificar les hostilitats amb la seva manera de funcionament.

Aquesta manera de pensar no és fruit de la meva imaginació, té una base sòlida, ja que a partir del segle XIX les guerres es finançaven amb capitals privats, per la qual cosa des de llavors eren grans negocis.

Si ens fixem en els últims enfrontaments, el Sàhara, Ucraïna o Palestina, ens adonem que les Nacions Unides no són capaces de defensar amb fermesa el dret internacional. Així les coses, la tècnica de desencadenament de la guerra és la següent, amb el beneplàcit dels grans mitjans de comunicació, que deixen destruir les relacions de les parts enfrontades, fins que el grup de persones que més sofreixen explota. Això suposa un atac en contra, com ha ocorregut a Gaza-Palestina, ja que el nombre de joves palestins morts en sang freda per l'exèrcit israelià en l'últim any superava els 200. En aquest punt, vull precisar que tot l'esmentat fins ara és independent de si Israel coneixia o no l'atac de l'organització Hamas, o ha estat una excusa perfecta per a fer una neteja ètnica en la franja de Gaza o cobrir algun tema important.

Per tant, les preguntes poden ser molt diverses: mereixem les Nacions Unides de bon funcionament? I, per tant, si això és així, per què funcionen malament les Nacions Unides? Per a començar, hem de dir que en aquesta organització només cinc països tenen dret a veto en el consell de seguretat: el Regne Unit, la Xina, Rússia, els EUA i França. Per tant, és clar que les Nacions Unides tenen una estructura antidemocràtica. A més, aquests cinc països són els majors fabricants d'armes del món. Al final és molt trist dir, però aquests països utilitzen Nacions Unides per a consolidar els seus negocis armamentístics, i al final posen els seus interessos sobre els interessos de les persones. Crec que l'única manera d'acabar amb aquesta eixelebrada roda és adonar-se, i per a això és imprescindible que el poble tingui les seves pròpies fonts d'informació.

Patxi Aznar Bellido