Enguany se'ns ha obert una mà als bascos des del passat llunyà i l'hem pres amb votació, perquè hem vist la nostra identitat en el lloc que hem llegit en Sorioneku. Nosaltres érem aquí, per tant, des de fa dos mil anys i abans també ho hem pensat. L'Arqueologia i la Lingüística han ajudat a esclarir aquest llunyà passat de la comunitat vascófona, i així hem sabut que en el segle I abans de Crist, quan els primers atacs de les legions romanes es van estendre als camps vascons, els habitants del territori que van anomenar ager vasconum tenien la seva llengua, proto-basca, i l'escrivien en un alfabet propi adaptat, compost de signes ibèrics adaptats per a la fonètica pròpia.
De seguida hem dibuixat un llarg pont en l'imaginari col·lectiu, en una casa dels vascons d'Irulegi hem vist penjada la mà de bronze, desitjant felicitat, i fins a aquestes vespres de nadal ens portem a la idea que formem part d'ell. I és en aquest moment en el qual inevitablement sorgeix la pregunta: com s'ha arribat, en aquest camí tan abrupte de milers d'anys, a aquesta comunitat basca d'avui?
Gràcies a la història sabem que el nostre poble d'Irulegi va ser atacat per l'exèrcit romà en l'anomenada guerra de Sertorio, destruint i cremant les seves cases. Així es va establir la pax romana en els territoris vascons. A partir de llavors, les invasions dels exèrcits estrangers es registren en una llarga llista de països germànics, àrabs, francs, britànics, normands, castellans, nazis, espanyols… Però fins ara les pròpies històries colonitzadores del nostre país ens han escrit, enfosquint la identitat dels revoltats: qui eren aquestes bagaudas revoltades del segle V? Qui i com es van barallar contra els francs? Com i per què els anomenats guerres de parents majors van afavorir la preeminència i invasió de Castella? Què estava realment darrere de la caça de bruixes que van organitzar a Euskal Herria les corones espanyoles i franceses en el segle XVI?
"Si la història és ciència, hem d'abordar-la des del mateix País Basc quan la comunitat basca és l'objecte i el subjecte principal d'aquesta ciència"
Si la història és ciència, hem de treballar aquesta ciència des del mateix País Basc, quan la comunitat basca és el principal objecte i subjecte d'aquesta. No podem fer llums en aquest forat negre de dos mil anys.
El mateix ocorre en els apartats de Sociologia i Sociolingüística. Per a entendre la preponderància del castellà i del francès al País Basc d'avui, per a conèixer i revolucionar de manera científica el camí que va de la llengua pròpia a la fase que han denominat bilingüisme i d'aquí a la substitució de la llengua pròpia i a la pèrdua, és necessari prioritzar el discurs de la Sociolingüística científica en lloc de la fabulació oficial asimilacionista actual.
Des de la Sociologia de la Cultura hem d'aprendre com conformar el Polisistema Cultural que necessita la cultura basca per a viure, com organitzar-lo, prenent com a eix el basc, la nostra educació, els nostres sistemes de comunicació, el món laboral, l'administració i la política, l'art, l'oci, l'esport… La nostra pròpia nació en tota la seva diversitat i complexitat en aquest món d'avui.
Els bascos també necessitem Ciència Política, no per a creure la rondalla d'un lehendakari, quan diu que “la independència és del segle XIX i no d'avui”. Les dades científiques ens indiquen, per exemple, que des de 1975 fins a 2022 s'han creat 49 estats independents, cinc d'ells en aquest segle XXI. Que en aquests moments hi ha pobles d'Europa que s'assemblen a nosaltres.
El basc i la comunitat basca han estat conservats en els últims dos mil anys per la nostra afortunada identitat basca, i la ciència ens obrirà el camí cap a la nació basca.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez dakit itzalaldiak itsutu gaituen edo itsu gaudelako itzali garen. Edozein kasutan, itzalaldia ez da gaur hasi eta bukatu den gertaera histerikoa –barkatu, historikoa–. Aspaldian hasi zela uste dut eta, zoritxarrez, ez zen San Prudentzio egunean amaitu.
ARGIAren efemerideen kanalean topatu dut berri zaharra: 1918ko apirilaren 23an, Irlandako langileek greba orokorra egin zuten I. Mundu Gerrarako derrigorrezko erreklutamenduaren aurka. Langileen eta independentziazaleen erantzunari esker, Britainia Handiak atzera egin behar izan... [+]
“Malgrat totes les mancances, els sindicats han fet més que qualsevol altra organització humanitària que hagi estat mai a favor de la humanitat. Han contribuït més a la dignitat, a l'honestedat, a l'educació, al benestar col·lectiu i al desenvolupament humà que... [+]
Mentre m'escapolia entorn de l'automatització i els animals, vaig començar a obtenir informació sobre els estables automatitzats. Em sembla que les vides dels animals que explotem massivament per al consum humà, escrivint des de la comoditat del meu escriptori, són bastant... [+]
Repeteixi amb mi: Sara Millerey. No oblidem el seu nom. Millerey és víctima del transfeminicidio: va ser torturat per un renegador transmisógino, li va tallar els braços i ho va llançar viu a una riba del riu. Va morir després de dues hores d'agonia.
J.K. és més senzill... [+]
Posible da, nonbait, zoriontasuna neurtzea. Are, bada horretan tematzen denik. NBEk ez du arrakasta handirik munduko bakeari eusten, baina halako tasuna planetan zehar nola dagoen banatua erakusten du urtero, txosten batean. Funtsean zerrenda bat da, herrialdez herrialde, zein... [+]
El diumenge 11 de maig tenim una cita en la plaça de Rekalde (Bilbao) per a reivindicar que totes les persones que viuen als pobles i ciutats basques tinguin un cens. Aquesta acció s'emmarca dins d'una àmplia campanya que promou que ningú que viva en els nostres municipis no... [+]
Fa poc més d'un any, l'empresa pública AENA, que gestiona la xarxa d'aeroports espanyols, va anunciar que vol ampliar la terminal de l'aeroport de Loiu. En 2024 es va quedar prop de la barrera dels 7 milions de viatgers i, si l'ampliació continua, a partir de 2030 podria arribar... [+]
La vulnerabilitat és un concepte que s'escolta amb freqüència des de fa diversos anys. Ara com ara, en els discursos polítics és habitual parlar de persones vulnerables. Estic segur que jo també he utilitzat aquesta paraula en la web Bizilan.eus per a explicar els drets... [+]
Rearmar Europa. reindustrialitzar per a defensar Europa. Aquesta és l'agenda que els dirigents polítics de la Unió Europea volen impulsar en els últims temps, a través del Llibre blanc sobre la defensa europea, Europa BirArmada i els plans Prestasuna 2030. La guerra... [+]
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]