El diari anglès The Guardian va dir que el fantasma de Karl Polanyi havia sobrevolat a Davos en 2012, quan se celebrava el Fòrum Econòmic Mundial, a Davos. La cerimònia es va celebrar sota el lema Gran Transformació. En efecte, des de fa anys, cada any es percep l'ombra de Polanyi a través de la luxosa estació d'esquí, gairebé li falta dir: “Vaig avisar”. Les seves idees són tan actuals. Potser encara no estan en l'agenda dels dirigents econòmics internacionals, però estan molt presents entre els quals estan construint una alternativa al capitalisme.

Els dies 19 i 20 de maig se celebrarà a París el segon seminari internacional que porta el nom de Karl Polanyi. L'esdeveniment està organitzat per la xarxa internacional d'investigadors universitaris EMES i pel prestigiós conservatori francès d'arts i oficis CNAM. En ella s'abordaran aspectes com l'economia social i solidària, el bon viure i les concepcions del “comuna”. L'estudi d'aquests corrents econòmic-ideològics que últimament venen empenyent amb força, sota el paraigua del treball de Polanyi, és un senyal d'alguna cosa.

Karl Paul Polanyi, natural de Károli Pál Pollacs, va néixer a Viena en 1886. A la fi del segle XIX, la capital de l'Imperi austrohongarès era el principal niu dels intel·lectuals a Europa, una metròpoli de gran pes liberalista, però que també es dedicava a la disseminació dels fulls de ruta del socialisme. Va abandonar la ciutat de les ribes del Danubi quan era un nen, però va tornar en la seva joventut i va exercir una gran influència sobre ell.

El seu pare era enginyer i empresari hongarès, mentre que la seva mare era pensadora d'origen rus. Va créixer, doncs, en una família jueva burgesa que vivia bé. Als quatre anys es van mudar a Budapest, on va estudiar filosofia i dret en la universitat. Polanyi va prendre consciència política que encara estava plumado. En la Universitat va crear un cercle anomenat Galilei, pel qual van passar diversos dels més importants pensadors. Molts anys després, Polanyi va confessar amb pena que no havien sabut utilitzar a Galilei com a instrument d'acció política.

El repte a la poderosa escola austríaca

Després de participar en la Primera Guerra Mundial i ser ferit, i una vegada que Hongria s'independitza, en 1919 va tornar a Viena per a realitzar labors de periodisme econòmic. A la Viena de la dècada de 1920 hi havia un càlcul econòmic per al socialisme en el remolí del debat. La revolució soviètica acabava de produir-se, però l'economia russa estava destruïda per la guerra civil. En aquest context, Ludwig Von Mises, de l'escola austríaca, va llançar una crítica molt severa sobre la viabilitat d'una economia socialista planificada. L'economista que més va aprofundir en la teoria del mercat lliure deia que era impossible que el socialisme organitzés el mercat per alguna cosa que sembla sorprenent en temps de Google, els dispositius smarth i les metadades, perquè l'estructura centralitzada necessària per a això no comptaria amb la informació suficient.

Polanyi es va llançar a desafiar a Miss. L'antropòleg rebutjava tant el sistema basat en l'economia de mercat com el socialisme centralitzat, la falta de “llibertat” que sentia amb tots dos. En la seva opinió, l'economia havia de ser analitzada des d'una “visió global”: “Parlem d'economia com si fos un objecte natural, un paisatge que podem veure a través dels nostres ulls quan volem per sobre d'una regió. Però l'economia no és un objecte natural, és tan social com natural”. I aquesta reflexió, traslladada al present: Quan parlarem d'economia fora dels paràmetres de benefici i competitivitat? No sembla que Confebask proposi un “nou model de relacions laborals” com a tal.

Polanyi defensava una economia “amb mercat”, més que una economia de mercat; en el capitalisme els mercats semblaven tenir una vida pròpia i independent. Ell, amb la mirada posada en la cooperació i en la presa de regions, defensava un sistema en el qual la responsabilitat social dels ciutadans estigués en el centre. Aquest intent de construir una teoria positiva de l'economia socialista va ser molt important per a empoderar en el seu pensament.

Quina és l'essència del feixisme?

Després de la guerra va conèixer a Ilona Duczynska, anarquista que va fugir a Viena del terror blanc dels contrarevolucionaris hongaresos, i es van casar en pocs anys. És recomanable fer una aturada per a conèixer la vida d'aquesta dona. Duczynska es va acostar a l'anarcosindicalisme durant la Primera Guerra Mundial i durant els seus estudis en Zurich va conèixer a socialistes contraris a la guerra, entre ells a Lenin. Quan es va exiliar a Viena, va treballar com a periodista en l'organització de la Segona Internacional Comunista per ordre de Moscou –després va ser expulsat del partit per defensar les idees de Rosa Luxemburg–. En 1934 va estar involucrat en la revolució dels treballadors a Viena, en la Segona Guerra Mundial es va dedicar a la construcció d'avions a Anglaterra –amb gran coneixement matemàtic–, fins i tot va demanar ésser pilot, però va ser rebutjat. Duczynska va tenir una estreta relació amb els poetes i escriptors hongaresos, va traduir molts dels seus escrits a l'anglès. També va escriure un treball sobre la guerrilla urbana, que en els anys 70 seria el manual del grup armat esquerrà alemany RAF.

No s'ha investigat massa la influència d'Ilona Duczynska en les actituds de Karl Polanyi. No obstant això, és evident que la dona revolucionària va estar molt vinculada a les accions polítiques i als moviments socials, la qual cosa va reforçar el costat més radical de Polanyi. “Sé el que és destruir la vida, que la seva lluentor sigui constant i que caigui en un moment. Cada cosa que has fet ha estat una gran ajuda per a mi”, pot llegir-se en una de les cartes de Polanyi que guarden en la Universitat de la Concòrdia de Mont-real. El que passa és que la imatge de Duczysnka és gairebé invisible, com ho eren els anarcosindicalistes espanyols de 1936, o com ho són ara en Donbass i Kurdistan. En els conflictes d'aquests llocs veiem a les dones estereotipades amb les armes a la mà o plorant, però al marge d'aquesta dicotomia hi ha un munt de persones que tracten d'agarrar silenciosament l'opressió pel pit. Un d'ells era Duczysnka.

A Àustria la situació es va tornar cada vegada més difícil amb l'auge del feixisme. Polanyi treballava per a Volkswirt i va seguir amb atenció les notícies internacionals. Es va adonar que el feixisme havia destruït els valors democràtics del cristianisme occidental: “El sistema feixista ha de seguir sense treva el paper del moviment feixista: abolir partits, institucions democràtiques i societat. El feixisme ha d'intentar canviar la naturalesa mateixa de la consciència humana”, va escriure. Ja en 1933, el canceller Engelbert Dollfuss, amb la derrota de la democràcia a Àustria, va aixecar una cama a Anglaterra aconsellat pels seus col·legues i amics. Viena no era un lloc segur per a un esquerrà d'origen jueu.

Speenhamland: Debat sobre la Renda Bàsica Universal

A Anglaterra va impartir classes a adults en diverses ciutats. A través d'aquest treball, Polanyi va veure la misèria dels veïns anglesos enfront del seu front i, coneixent aquesta realitat, va beure la Gran Transformació per a escriure el seu llibre més famós. Entre altres coses, es va fixar en el sistema d'ajudes per als pobres que es va posar en marxa a la fi del segle XVIII a la ciutat de Speenhamland. En aquesta època es van concedir ajudes caritatives en diversos comtats del sud d'Anglaterra per a fer front a la fam en les zones rurals, inspirant-se en les “lleis per als pobres” preexistents. Va haver-hi un gran debat, perquè una altra opció era establir un ingrés mínim per a tot el personal, però molts opinen que això desactivava l'estímul laboral i que l'economia es reduïa.

El sistema Speenhamland ha estat suspès diversos anys després. Per a Polanyi va ser la resposta a la industrialització inhumana, però un dels principals problemes era que el límit d'ingressos mínims s'establia molt per sota. Al mateix temps, els empresaris baixaven els salaris el màxim possible, perquè sabien que es compensarien amb subvencions tretes de la butxaca dels contribuents; i com el mercat de treball estava en procés de construcció, no hi havia sindicats que mostressin les seves dents a la precarització.

Avui dia Speenhamland està en boca de molts parlant de la Renda Bàsica Universal (RGI), i sembla que s'han tornat a accelerar els debats de fa dos segles –al País Basc, la demanda de salari per naixement ha tingut sempre molta força, la Diputació també va fer un simulacre d'implantació de la RGI a Guipúscoa–. Però, més que a l'exemple històric d'Anglaterra, es recorre a les experiències vigents al Brasil o Alaska, el salt del paternalisme a l'emancipació. En qualsevol cas, la idea principal de Polanyi va amb ella: per sobre de l'abisme del capitalisme està el “dret a la vida”. Capital o vida.

El mercat lliure, aquesta ficció moderna

En 1941 es va mudar als Estats Units gràcies a una beca. Anteriorment ja havia visitat amb freqüència el major territori del capitalisme i va conèixer de primera mà la política de New Deal posada en marxa pel president Roosevelt per a fer front a l'enfonsament de 1929. Aquest intervencionisme de l'Estat era radicalment contrari a la lògica del mercat lliure i va confirmar les idees de Polanyi, però no les va fer.

En aquests anys es va dedicar al desgast dels acte-fuines en 1944 per a la publicació de la Gran Transformació, la seva tesi principal sobre el mercat que ara torna a remoure. Polanyi part d'un estudi antropològic que conclou que l'economia no sols està moguda pels mercats, sinó també per altres forces socials presents en la societat, com les relacions interpersonals, els costums, la religió i la ideologia, les obligacions morals, el respecte, la por i la solidaritat... Al llarg de la història, l'economia ha estat per al pensador hongarès una cosa relacionada amb les “institucions” de la societat, i els mercats han estat presents en la perifèria com a complement a aquest sistema.

Quan en el segle XIX s'accelera el procés d'industrialització a Anglaterra, el model capitalista es va imposar en la majoria de les zones del globus. Els mercats van començar a funcionar pel seu compte des del sotmetiment de les institucions i la societat, amb l'única fi d'obtenir un benefici econòmic. Polanyi va cridar embedded a aquest fenomen, “desvincular” els mercats de les relacions socials. Va ser el moment fundacional d'una utopia: del lliure mercat autoregulable, de la doctrina laissez faire o “deixa't”, que els més forts neoliberals d'avui encara gaudeixen. El comportament real de les persones només estarà determinat per motivacions econòmiques, la resta de les motivacions són insignificants, quimeres immaterials. A més, aquest pensament es va naturalitzar com si estigués en la pròpia naturalesa humana. Els catalans dirien 'La pela és la pela', i els euskaldunes 'Txin-txin' el so dels diners.

El capitalisme va mercantilitzar el treball i la terra, posant-lo a la venda. Per a Polanyi això era una “ficció”, perquè els dos poders mai han nascut per a produir o vendre. No obstant això, es va crear un mercat i se li va fixar el preu: salari i renda. Dins d'aquest patriarcat, tot treball reproductiu i de cures no assalariades va perdre el seu valor, encara que avui sabem que constitueixen la major part del manteniment econòmic.

Per descomptat, per a l'hongarès, on està escrit “treball” hauria de ser “persona”, i on està “terra” hauria de ser “naturalesa” o medi ambient. Ambdues van ser expropiades de manera agressiva als ciutadans, i ho continua sent: Els indígenes amazònics són llançats avui com a tancats a Anglaterra en el segle XIX amb l'enclosure per a extirpar recursos naturals del seu lloc de residència, o maten a líders ecologistes com Berta Càceres.

La llei del lliure mercat va generar enormes tensions i turbulències en la societat, aquesta desvinculació de l'economia va provocar una reacció. Alguns moviments van ser esperançadors per a Polanyi, com el socialisme democràtic, mentre que uns altres van provocar l'enfonsament del món, com la recessió totalitària dels anys 30: “L'origen del cataclisme, que va tenir el seu cenita en la Segona Guerra Mundial, estava en el projecte utòpic del liberalisme –va escriure l'antropòleg en la seva obra mestra–. (...) A partir de 1930 l'economia de mercat va entrar en crisi i va ser una crisi generalitzada. En pocs anys el feixisme es va convertir en la potència mundial”.

Estem vivint un malson polonès?

A causa del currículum d'esquerres de Polanyi i, sobretot, de Duczynska, un matrimoni mai va poder obtenir un visat per a residir als Estats Units, encara que Polanyi ocupava un lloc de professor en la Universitat de Columbia. Eren els temps del McCarthyismo, de la caça de bruixes. Es van instal·lar al Canadà, prop de Toronto, i l'hongarès va haver d'anar i venir fins a la seva jubilació.

En la Universitat de Columbia va fundar un grup de recerca amb diversos col·laboradors i probablement va realitzar l'aportació acadèmica més important: estudiar les antigues civilitzacions que utilitzaven sistemes aliens a l'economia de mercat (veure pàgines 10 i 11). Per a molts, les tesis de Polanyi tenen un valor afegit: oferia models “alternatius” que inciten a l'acció. El comerç i el mercat en els antics imperis (1957) va estudiar els pobles del passat basats en els mercats perifèrics, la redistribució i els beneficis mutus. El moviment decrezionista hereu de l'etnòleg Marcel Mauss ha aprofundit en aquest camí obert per Polanyi dient que a l'origen existia l'obligació de “donar, rebre i retornar”, idea que no ha de limitar-se a les societats arcaiques, sinó que hauria de ser assumida també per les actuals.

Polanyi va morir al Canadà en 1964, quan el keynesianisme va aconseguir la seva màxima esplendor a Europa. L'Estat cobria els desequilibris que produïa el capitalisme interactuant en l'economia, però sense qüestionar el model capitalista. Després de la guerra, després de la derrota de la utopia del lliure mercat, va pensar l'hongarès que es podria repetir? En els anys 70 les polítiques neoliberals de Margaret Thatcher i Ronald Reagan van reprendre la bandera “deixant”, posant en marxa experiments monetaristes i privatitzadors a través d'institucions i fons internacionals. Alan Greenspan, que des de 1987 va estar al capdavant de la Reserva Federal dels Estats Units durant dues dècades, responsable d'un finançament i desregulació incontrolada, va explicar amb rotunditat que els mercats havien de “corregir-se”. Va ser l'inici d'una economia basada en el crèdit, una altra “ficció” de 40 anys, utilitzant la paraula de Polanyi.

I ara, sota la pressió dels lobbies de Brussel·les i de la Troica, els estats signen tractats ocults com el TTIP, portant al seu extrem la il·lusió del mercat lliure. Però no ens enganyem, tal com ha explicat l'historiador Josep Fontana, del control dels estats econòmics al control dels empresaris privats no ha passat res més. I aquí estan les primeres reaccions anunciades per l'antropòleg: Tancar les portes d'Europa als refugiats, la xenofòbia, l'auge de la ultradreta, les guerres als països àrabs… I sembla que estem vivint una altra vegada un malson polanyí.

La moneda té més arestes. La gent ha començat a organitzar-se a la recerca d'un altre model i podem veure auditories per a saldar el deute injust, plans “B”, alternatives socials transformadores, ulleres que donen una visió feminista a l'economia… El treball i una altra relació amb la terra, en una societat complexa.