Els anèl·lids són cucs o cucs que tenen el cos dividit en segments, terrestres, d'aigua dolça o marítims. Aquests últims són coneguts com “poliquetos” i es troben en gairebé tots els ambients marins: el plàncton, les aigües superficials i el bento de zones profundes, fins i tot prop de fonts volcàniques submarines. Els depredadors, sedimentaris e filtrants, habiten lliurement segons l'espècie, tant dins del substrat com dins dels tubs creats per a la seva protecció. Encara que tots els policetos tenen un cos allargat, tou i dividit en segments gairebé iguals (metàmeres), el seu aspecte exterior és molt variat.

Entre tots els que tenim en la mar Cantàbrica hi ha alguns que, fins i tot vivint a l'interior del tub, treuen de l'extrem uns espectaculars plomalls de plomes: els espirógrafos. Aquest nom fa referència a la posició en espiral de les brànquies de colors en forma de ploma. Els branquios de l'espirógrafo que podem trobar en l'aigua del Cantàbric adquireixen un color groc, negre i blau, i a més de la funció respiratòria, serveixen per a nodrir-se, filtrant l'aigua i retenint petites partícules que es troben en l'aigua.

Aquestes esveltes plomes ofereixen una fascinant dansa dependent dels corrents per a delit dels ulls dels bussejadors. Però cura, aquesta dansa es pot interrompre fàcilment. De fet, aquestes brànquies són molt sensibles i detecten fàcilment qualsevol canvi al voltant, de manera que si alguna cosa els molesta s'amaguen i protegeixen immediatament dins dels tubs. Per tant, si volem veure-la submergida, haurem de fer moviments tranquils, suaus i dolços, substituint el balanceig de les ones.

Per a la construcció de la canonada de protecció, la sorra que circula en suspensió l'agafa presonera amb plomalls de plomes i la consolida amb l'ajuda d'un moc que el propi cuc segrega.

Aquests animals es reprodueixen per fecundació externa, alliberant els gàmetes a l'aigua; els ous fecundats es transformaran en larves (anomenades “tróforos”), que en aquesta època formen part del plàncton. Per a arribar a madurar, el cos estarà estirat i dividit en segments. Si molts plomalls de plomes es fixen junts en un mateix lloc, poden crear grans esculls que constitueixin un hàbitat per a molts éssers vius.
Poseu les aletes dels peus i submergeix-te a la recerca d'aquests bells mocs de plomes!

TROSSA PLOMA Sabella spallanzanii

GRUP: Anèl·lid / Sabellida.
TALLA: Pot aconseguir els 60 cm. El plomall de plomes pot tenir 20 cm.
ON VIU? a l'Atlàntic, des de la mar del Nord fins al Marroc i al Mediterrani. Tant en zones protegides com en corrents forts. Aconsegueix una profunditat de 30 metres.
NIVELL DE PROTECCIÓ Declarat “Vulnerable” en el Llistat Vermell de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.