Fa poc més de dos mesos l'agent Euskal Herrian Euskaraz ha complert 44 anys. Concretament, el 4 de novembre de 1979 es va presentar l'agent a Durango. Des de llavors, malgrat els canvis en els temps i en les maneres de fer i en les estratègies, l'objectiu d'EHE es manté: Construcció d'Euskal Herria euskaldun.
Si observem els inicis de l'agent, José Luis Alvarez Enparantza Txillardegi (1929-2012) és un personatge ineludible per ser un dels responsables de la creació de l'EHE. Podríem dir, doncs, que nosaltres, d'alguna manera, som hereus de Txillardegi. Perquè si fa més de quatre dècades no s'hagués creat l'EHE, avui no estaríem escrivint aquest article com a membre d'EHE, ni treballant en la construcció de la República Basca en EHE.
Txillardegi ens ha deixat arguments, reflexions i eines per a avançar en el procés de reeuskaldunización
A més d'EHE, Txillardegi ha realitzat nombroses aportacions a la societat basca. És un dels pensadors i escriptors més importants del segle XX i des de molt jove ha estat compromès amb la lluita pel basc. Va posar la llengua en el centre de la nacionalitat i va plantejar noves maneres d'entendre el basc, allunyades de l'essencialisme. Ha dit, entre altres coses, que el basc no és el que neix basc, sinó el que decideix ser basc a través d'una opció. Així, Txillardegi ens ha deixat una sèrie d'arguments, reflexions i eines per a avançar en el procés de revitalització.
Durant dècades, més o menys, EHE ha sembrat les seves llavors en la construcció del País Basc basc. Avui podem dir que estem immersos en una fase de recuperació i recuperació d'una situació menys favorable. A través del procés de reflexió Astindu realitzat durant la Pandèmia, s'han revisat diversos punts de l'agent i s'han adoptat mesures per a adaptar-nos al context actual i ara, una generació jove presa el testimoni de l'EHE amb l'objectiu de posar en pràctica les seves decisions.
Però per a saber a on anem és imprescindible saber d'on venim. Per això, pel seu treball a favor del basc, ens correspon fer un reconeixement a Txillardegi. Així, d'una banda, ens fem partícips de la petició realitzada durant anys per Txillardegi Udal Liburutegia Herri Ekimena per a posar el nom de Txillardegi a la Biblioteca Central Municipal de l'Ajuntament de Sant Sebastià. D'altra banda, el pròxim 14 de gener es compliran dotze anys des de la mort de Txillardegi i prendrem part en l'acte commemoratiu. A partir de les 12.00 hores tindrà lloc en la Plaça Txillardegi (Plaza Gascuina) del barri de l'Antic de Sant Sebastià, per la qual cosa si teniu plaer ens veurem en aquesta.
Luken Etxabe Aizpuru i Intza Gurrutxaga Loidi, membres d'Euskal Herrian Euskaraz.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
L'estrella del neoliberal argentí, Javier Milei, s'ha convertit en el reflex de la incongruència trumpiana amb l'impacte mediàtic de les seves intervencions públiques. De la mateixa manera, l'ús corrosiu de xarxes socials com a X permet desfer qualsevol estratègia d'oposició... [+]
En l'impactant llenç de la recerca i de l'àmbit acadèmic, les pinzellades d'igualtat de gènere no sols pinten un quadre de justícia, sinó que també esculpeixen l'essència del coneixement. Amb motiu del Dia Mundial d'Àfrica del 25 de maig, és fonamental reconèixer el paper... [+]
Avui he vingut a arrencar amb les meves paraules.
Quatre anys!
He necessitat quatre anys per a recuperar la meva vida.
Quatre anys també vivia per a fugir de la presó.
Quatre anys… En silenci… Sol… Deixant a un costat la vida del passat… Per a comprendre el... [+]