La biodiversitat del llac Jonquera de Tafalla està en perill d'extinció
- Això és el que ha denunciat l'associació Sustrai Erakuntza. Explica que el llac pot quedar envoltat pel TAV de Navarra i altres estructures, algunes ja construïdes i altres en construcció.
Entre els quals amenacen al llac es troben: Línia elèctrica d'alta tensió de 220 KV entre Orkoien i Tafalla, una altra línia d'alta tensió de 400 KV entre Castejón i Muruarte, el Canal de Navarra (en aquest punt passa per terra), la carretera entre Tafalla i Miranda d'Arga, o el tren d'alta velocitat de Castejón a Pamplona.
El llac de Jonquera és un espai natural protegit amb la denominació de Zona d'Especial Conservació i Reserva Natural. Allí habiten nombroses espècies, com la garsa o l'aguiló, i és refugi de nombrosos ocells migradors. Entre els mamífers es troben les llúdries o els visons europeus, a més de molts altres tipus d'amfibis. Tot això gràcies a un important ecosistema cassetó format per canyissars i fenales. En la següent figura, extreta de la plataforma geogràfica del Govern de Navarra IDENA, es poden observar aquestes infraestructures que amenacen al llac.
.jpg)
Segons Sustrai Fundazioa, totes aquestes infraestructures tenen una característica comuna: “Es tracta d'infraestructures lineals, que discorren al llarg de molts quilòmetres i que de l'una o l'altra forma produeixen un efecte barrera sobre el moviment de la fauna. I en algunes d'elles l'efecte barrera és molt evident, com pot ocórrer si la construcció del TAV es completa i es posa en marxa”.
La línia d'alta tensió entre Castejón i Muruarte també passarà a 500 metres del llac per a permetre el pas del TAV una vegada autoritzat el canvi de traçat d'aquesta línia en 2015. A ells cal afegir el recent projecte de construcció d'un polígon solar fotovoltaic de 21 MW prop de la llacuna, que ocupa una superfície de 40,37 hectàrees (pintades en vermell en la imatge inferior).
.jpg)
Davant l'impacte ambiental d'aquest polígon solar sobre el llac, Sustrai Fundazioa ha presentat al·legacions al projecte. No obstant això, afirmen que “de fet, l'acumulació de totes aquestes infraestructures i la interacció entre elles” generen aquest impacte negatiu.
L'associació veu amenaçada la biodiversitat de Navarra i considera que el Govern de Navarra no està fent el necessari per a la seva conservació: “Falta de planificació democràtica de les infraestructures i, per tant, està acabant amb l'escassa biodiversitat que ens queda a Navarra”. Qui desitgi informació més detallada sobre el tema pot consultar la pàgina web de Sustrai Fundazioa.
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
