Aquí hem traduït i resumit l'article Reflexions d'un corredor que està encantat i que el doctor Hernán Silva ha publicat en la web soycorredor.

L'exercici físic és beneficiós per a millorar el nostre sistema immunitari, però en l'època del coronavirus s'ha deixat per al final, com sempre, subestimat. A principis de 2019, la Reial Acadèmia Espanyola de Medicina em va convidar a una taula rodona sobre estils de vida saludables i em va semblar una oportunitat per a explicar al detall tots els avantatges de l'activitat física saludable. Diré que dels dotze ponents únicament el meu nom era l'únic que no figurava en la fulla de mà associat al nom d'un laboratori. És a dir, que jo era l'únic que marxava sense "padrí", però també l'únic que no tenia interessos convulsius.

En la taula rodona vaig sentir dir que "els éssers humans hem d'anar prenent cada vegada més pastilles per a millorar la nostra qualitat de vida". -Jo, sense les meves vuit pastilles diàries, no soc ningú-deia l'orador fornido, president d'una coneguda societat mèdico-. El matí era bastant subrealista, quan vaig començar a dir "el moviment és la vida", "l'exercici físic és una característica de la nostra espècie", "prevé l'obesitat en nens i també mata prematurament per qualsevol causa, redueix l'efecte de la cardiopatia, redueix el risc d'accident cerebrovascular, redueix la hipertensió arterial, redueix la incidència de diversos càncers (còlon, mama i pròstata). Hi ha algun medicament que aporta més beneficis? Que jo no sàpiga. Però aquest dia, en aquesta taula rodona, vaig sentir que els hàbits saludables que no exigeixen la ingesta de pastilles no importaven res als metges presents. I per descomptat, a les indústries farmacèutiques que les secundaven, molt menys.

Tot això m'ha vingut al capdavant, enmig de la pandèmia de COVID-19, quan s'ha publicat el perfil més habitual que ha matat el coronavirus: home, gros, bevedor i fumador, major de 65 anys. No afegeix que, probablement per a ser previngut, tendirà a patir hipertensió anti. Però sí que esmenta la tendència a la coincidència amb altres malalties. A més dels incidents de tensió esmentats, podríem relacionar la diabetis, els antecedents cardiovasculars o els ictus, els problemes respiratoris, i tots ells, sense mentir, amb els seus hàbits d'alimentació, el seu sedentarisme i el seu consum de tòxics. Clar que quan ens diuen que tots ens angoixem, "els joves també han mort, els que estaven molt sans". Clar que sí. Però la majoria dels casos de morts tenen el perfil descrit anteriorment. L'estadística pot ser temible, però no esmenti.

Prevenir més que curar

En els últims dies s'ha parlat molt de la falta de saturació dels hospitals i de la resta de centres de salut. En el cas d'una malaltia que es transmet, també és important no desenvolupar malalties que no es transmeten. En altres paraules, quan l'organisme és més antic, el virus corre i vola. Quan el cos està més envellit. Però aquesta vellesa natural pot accelerar-se si en edats primerenques comptem amb estils de vida inadequats.

La pràctica habitual d'exercici físic és una bona manera d'evitar totes aquestes malalties que podem tenir alhora. A més, aquestes malalties ens fan més vulnerables a virus i bacteris, o a altres malalties que no es transmeten. També es coneix molt bé la seva funció de regulació de moltes accions biològiques i la seva influència positiva en el sistema immunològic del cos. L'exercici físic, amb bones pautes i en la seva mesura, és una potent eina de salut per a fer front a moltes situacions de malaltia, així com a virus i bacteris.

He estat rellegint el treball Frontiers of Inmunology, de 2018, i entre les seves conclusions, he explicat que a mesura que complim a l'any perdem la força immunològica i que l'exercici físic ajuda a alentir aquesta pèrdua. Això és un aprenentatge molt gran, molt aplicable als nostres majors en casos com aquests durs dies que estem vivint.

Per tant, pregunto: Algú ha tingut en compte que fer exercici dues o tres vegades a la setmana, a qualsevol edat i amb bones pautes, pot prevenir els dolors que ens afecten al llarg de la nostra vida? La meva resposta: No suficient.

Se li ha ocorregut a algú impulsar l'esport a l'aire lliure com a mètode contra el coronavirus? Ara tots responen que sí. En alguns països europeus els ciutadans han tingut l'oportunitat de realitzar l'exercici de manera controlada i amb horaris rígids durant un temps limitat, fins i tot durant el confinament.

Independentment que l'exercici físic es realitzi o no a l'aire lliure (no entraré en discussió), la comunitat científica no dubte que l'exercici saludable és una activitat bàsica per a millorar la salut dels confinats en quarantena. Així ho ha defensat el doctor Wang Zhou, que és el cap del centre de control i prevenció de malalties de Wuhan. El seu treball és molt recomanable: Manual per a la prevenció del coronavirus: 101 consells científics que et poden salvar la vida i en el qual diu: "Enmig de l'aparició del COVID-19, segueixi un programa d'exercici integral, agregui a poc a poc la intensitat i realitzi l'exercici de manera constant fins que es converteixi en hàbit. La teva immunitat augmentarà.

Quan els metges diem que "és millor prevenir que curar", parlem també d'aquesta mena de mesures? Què hi ha, mesures primàries i secundàries? S'ha impulsat prou l'exercici físic en aquesta pandèmia? Algú ens ha explicat correctament la seva capacitat preventiva? Ens han explicat la necessitat de l'exercici físic en aquest llarg confinament? Algú de nosaltres ho va relacionar amb la millora de la immunitat?

Deixo aquí el punt per al debat. No sols per a aquesta aparició de la malaltia, sembla que ha començat a retrocedir, però també per a les aparicions futures, si n'hi hagués.