Israel va anunciar a principis de maig un pla per a "endurir" l'ofensiva contra Gaza i ocupar per complet la franja, la qual cosa ha confirmat des de llavors: En les últimes 24 hores ha matat a 50 persones, de les quals unes 30 eren refugis de refugiats en una escola de Fahmi Al-Jarjawi, al nord de Gaza, on van ser cremats vius per un bombardeig. Des que a l'octubre de 2023 s'intensifiqués l'ofensiva contra la franja palestina, Israel ha matat a almenys 54.000 palestins, dels quals al voltant de 700 han mort des del diumenge passat.
No sols els atacs aeris, sinó també la fam que sofreixen els palestins en la llista. De fet, el dimarts, el cap d'Assumptes Humans de l'ONU, Tom Fletcher, va advertir que si no es rebien ajudes humanitàries en els pròxims dos dies, 14.000 nens palestins moririen. Des del bloqueig total decretat el passat 2 de març, Israel va impedir l'entrada a la franja de camions amb aliments bàsics, fins dimarts passat: L'ONU va informar que, entre el dimarts i el dijous, 90 camions han entrat a la Franja de Gaza i altres 105 esperaven a la frontera. Tenint en compte que en la llista viuen 2,5 milions de palestins i que abans d'octubre de 2023 entraven a la zona 500 camions diaris, la xifra és escassa.
L'oficina de premsa del Govern de Gaza ha donat unes dades esgarrifoses: Des de març han mort 326 persones per falta d'aliments i medicaments. A més, altres 26 persones van sofrir malalties renals que no van poder ser ateses. A més, en lloc de l'ajuda humanitària oferta per les organitzacions internacionals i pels Estats, Israel ha mostrat en els últims dies la seva intenció de controlar els recursos bàsics que arriben a Gaza: els Estats Units va anunciar la setmana passada la constitució de l'Organització Humanitària de Gaza, que immediatament va rebre el rebuig d'organitzacions humanitàries internacionals i de l'ONU, així com un comunicat. Per exemple, Fletcher va afirmar que l'organització usaria la fam com a "arma de guerra" i que la quantitat d'aliments que arribés a la llista "estaria condicionada per objectius polítics i militars".
Guernica-Palestina demana "mesures concretes i efectives"
La iniciativa popular Guernica-Palestina, en la seva compareixença del dissabte, va demanar "mesures concretes i efectives" per a frenar els atacs contra Gaza i acabar amb l'"infern" provocat pel bloqueig de l'ajuda humanitària. Representants de partits, sindicats o altres agents es van reunir en l'Alderdi Eder de Donostia-Sant Sebastià i van anunciar que diumenge que ve 1 de juny duran a terme una mobilització davant "la poderosa eina que té la ciutadania per a fer front a les injustícies". A més, Guernica-Palestina va avançar que, amb l'entrada de l'estiu, s'està duent a terme un "pla integral" per a convertir als agents en "actors contra el genocidi" aprofitant el context festiu.
Vint països es reuneixen a Madrid per a parlar de mesures per a pressionar a Israel
Representants de vint països s'han reunit aquest diumenge a Madrid per a parlar de les mesures de pressió a Israel i reafirmar-se en la solució de tots dos països. Delegacions de la Unió Europea, la Lliga Àrab i països membres de l'Organització de la Conferència Islàmica (OIC) han acudit a la capital espanyola i, en declaracions posteriors als congressos, el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ha proposat tallar la venda d'armes a Israel. "El mateix dret, el mateix dret, té el poble palestí a la pau i a la seguretat que té el poble israelià", ha proclamat Albares, així com la suspensió de qualsevol acord comercial de la UE amb Israel. "El poble palestí no té per què estar condemnat a ser un poble de refugiats per a tota la vida", ha afegit.
No obstant això, segons l'informe del Centre Delas de 25 d'abril, des d'octubre de 2023, quan Israel va endurir l'ofensiva contra Gaza, l'Estat espanyol ha signat més de 40 contractes amb empreses armamentistes vinculades a Israel, amb filials d'Israel a Espanya o amb societats de l'Estat espanyol que fabriquen sota llicència israeliana. A més, l'informe revela que el Govern espanyol, a més de continuar important armes israelianes, ha adjudicat a les empreses de seguretat i defensa israelians "més contractes públics que mai", amb un valor total de 1.041 milions d'euros. En el que es refereix exclusivament a les importacions d'armes i municions que arriben a Espanya des d'Israel, el valor ha estat de 36,7 milions d'euros entre octubre de 2023 i febrer de 2025.
Ekialde Hurbila lehen aldiz zapaldu eta bi hamarkadatara, Gazaren historia eta bertako istorioak dakartza Mikel Ayestaranek (Beasain, Gipuzkoa, 1975) bere azken liburuan: Historias de Gaza. La vida entre guerras (Gazako kontakizunak. Gerra arteko bizitza) (Península,... [+]
Bilboko hooligan inbasioari buruz idatz nezakeen, baina herri txiki batean bizi naiz ni eta ez dut sufritu. Euskaraldiari buruz idatz nezakeen, eskerrak emateko euskarari bizkarra ez ematen lagundu gaituzuenoi, baina ez da hori gorputzak eskatzen didana.
Egunak daramatzat gai... [+]
"Les massacres a Gaza són fets de guerra i el culpable és Hamas, que ha estat assassinat a Gaza. (...) No necessito, ni molt menys, enrojolar-me per la forma d'Israel de portar les lluites. (...) Tots estarien encantats que Israel acabés el seu treball”. Són paraules d'Haïm... [+]