Alguna cosa ha començat a moure's a nivell internacional. Després que Israel causés 53.000 morts des del 7 d'octubre de 2023, el Regne Unit ha suspès les negociacions amb Israel, en les quals s'estava negociant un nou acord econòmic entre tots dos països. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha qualificat de "terrible" la "crueltat" d'Israel contra Gaza i li ha demanat que augmenti l'ajuda humanitària "de manera massiva". La treva és l'"única manera" d'alliberar els ostatges, ha dit Starmer, i ha exigit la seva entrada en vigor, així com la denúncia dels assentaments cisjordans.

La Unió Europea (UE) també ha adoptat el camí emprès pel Regne Unit en aprovar una “revisió” de l'acord d'associació entre la UE i Israel, segons ha informat l'Alt Representant de Política Exterior de la UE, Kaja Kallas. En concret, es tracta del segon article del conveni, en el qual es recull el compromís pel respecte als drets humans. La revisió del Conveni és, per tant, una manera de “generar pressió”, ja que no suposa una ruptura de les relacions diplomàtiques.

La proposta, que va arribar de la mà dels Països Baixos, ha estat secundada per 17 dels 27 estats que han votat en contra, entre ells Itàlia i Alemanya. No és la primera vegada que una proposta d'aquest tipus arriba a la Comissió Europea: L'any passat Espanya i Irlanda van fer el mateix, però no van rebre resposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. L'antecessor de Kaja Kallas, Josep Borrell, també va intentar evitar el diàleg polític amb el govern de Netanyahu, que no va prosperar pel vot negatiu de diversos països, entre ells Alemanya.

Aquest tipus de demandes ja han anat més enllà d'Europa: el dimarts al matí 22 països del món han demanat a Israel que restableixi totalment l'accés a l'ajuda humanitària a Gaza.

A Espanya, a les armes d'Israel no

En les Corts d'Espanya s'ha pres una altra decisió que mira també cap a l'interior de la casa. Amb els vots del Govern i de diversos partits de l'oposició, ha admès a tràmit una proposició de llei perquè no hi hagi comerç d'armes amb Israel, però no sense conflicte. La proposta ha arribat al Parlament a petició de Sumar i Podem, i ha comptat des dels seus inicis amb el suport de diversos partits de l'oposició, entre ells EH Bildu i PNB, ERC i BNG.

No obstant això, la disputa s'ha produït entre els diferents partits del Govern, segons ha informat l'Executiu. En arribar la proposta de la mà de Sumar, que forma part de la coalició de govern, dins del PSOE han existit dubtes sobre la seva acceptació o no. En el seu moment, va rebre un informe del Govern pel 'no', però finalment ha comptat amb el suport dels diputats socialistes i també de Junts.la proposta ha estat tramitada gràcies als vots d'aquest últim, que no ha pogut ser retirat. El pp i Vox han votat en contra.

En el tema de les armes, la contractació de 6 milions d'euros per part del Govern d'Espanya amb una empresa armamentista israeliana va ser molt polèmica. A l'abril d'enguany, durant les vacances de Setmana Santa, es va fer públic que el Govern espanyol va comprar 15,3 milions de bales a l'empresa israeliana Guardian Defense & Homeland Security com a munició per a la Guàrdia Civil. La notícia va generar soroll, ja que el Govern espanyol s'havia compromès amb la proposició de llei que acaba d'aprovar: És a dir, no fer comerç d'armes amb Israel. D'aquesta manera, es va deslligar una crisi interna en el Govern, que va acabar amb la rescissió del contracte.

El ministre de l'Interior del Govern d'Espanya, Fernando Grande Marlaska, ha reconegut que el contracte va ser un "error" i s'ha fet càrrec d'ell. Marlaska ha reiterat el seu "ferm compromís" amb la causa palestina i amb la pau a Orient Pròxim, en un comunicat.