BETA: Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La nau espacial índia arriba al pol sud lunar

  • El país és el primer a arribar al pol sud i el quart en piga. Ha arribat el dimecres a les 14.34.

24 de agost de 2023 - 10:31
Última actualització: 12:55
Chandrayaan-3 misioaren kartela. Argazkia: ISRO.

La nau espacial Chandraya-3 ha aconseguit la piga en el pol sud. És el quart país a arribar a la Lluna, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), per darrere dels Estats Units i la Xina. Sreedahara Panicker, un dels caps de l'agència espacial de l'Índia, Somanath, ha declarat que “l'Índia està en la Lluna”.

La zona desconeguda de la Lluna té una carrera en els últims anys. Rússia va intentar la lluna el diumenge anterior, però va perdre la comunicació i no el va aconseguir. el Japó, que va perdre recentment la sonda Hzorro-R, té ara el projecte SLIM per a la zona equatorial de la Lluna. En aquestes zones existeixen reserves d'aigua congelada, la qual cosa proporciona oportunitats per a la vida; pot ser una gran font de combustible, oxigen i aigua potable, la qual cosa pot facilitar noves missions. Un altre dels objectius principals és conèixer les característiques tèrmiques, físiques i químiques d'aquesta zona lunar.

L'agència espacial índia ISRO ha experimentat en els últims anys un important creixement. En 2009, amb la nau espacial Chandrayaan-1, van veure que en el pol sud de la Lluna hi havia aigua congelada. En 2019 es va intentar fer la missió d'enguany, però un error de programació va frustrar la lluna. Al final, amb l'espaiador Chandraya-3, aconsegueixen la piga. En estabilitzar la nau, un vehicle rover descendeix al sòl i realitza els primers mesuraments en el pol sud. “Tota la informació és nova”, explica Anil Bhardware, que porta 30 anys en el programa espacial asiàtic. El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, qualifica de “un nou capítol per a l'Índia”


T'interessa pel canal: Espazioa
Alerten sobre la necessitat de mantenir l'auge dels satèl·lits
Un article publicat en la revista Science adverteix de la necessitat de regular més rigorosament els permisos per a satèl·lits d'òrbita baixa. De fet, ja hi ha milers de satèl·lits en l'espai i han previst una pujada espectacular.

Eneko Axpe. Martera begira.
“2025ean espero da lehen emakumea eta zuria ez den lehen pertsona ilargira heltzea”

Eneko Axpe Iza (Barakaldo, 1986) fisikari eta ikerlaria da NASAn, AEBetan, San Frantziskon. Lehen euskaldun fisikaria da NASAn. Musikaria ere bada, hainbat taldetan ibilia. Buru belarri ari da orain lanean; proiektu interesgarria du esku artean: ikertzen ari da nola elikatu... [+]


James Webb teleskopioaren lehen irudiak eta datuak aurkeztu dituzte

James Webb teleskopioaren lehen irudiak eta datuak aurkeztu dituzte: unibertsoari inoiz ateratako argazkirik sakonenak eta exoplaneta baten espektroskopia-datu zehatzenak. “Kosmosaren ikuspegi berri eta iraultzaile bat”, Bill Nelson NASAko administratzailearen... [+]


2021-04-25 | Unai Brea
Naiara Barrado Izagirre. Astroen behatzailea
"Dirua jarriz gero hogei urte barru Marten egongo gara, ziur"

Alboko orrialdean EHUren Ingeniaritza Eskolako teleskopioaren ondoan ageri da Naiara Barrado (Getxo, 1981), astronomoa eta Zientzia Planetarioen Ikerkuntza Taldeko kidea. Eguneroko lanean, ordea, ordenagailuko pantailari beha egon ohi da, Hubble teleskopioak espaziotik... [+]


Espazioa itxuraldatuko lukeen 'Starlink' proiektuaren kontra erresistentzia abiaturik du Normandiako herrixka ttipiak

Elon Musk munduko aberatsenak Marte planeta kolonizatzeaz gain, Starlink deitu makroproiektuarekin mundu guztian internet konexioa bideratzea du helburu. Horretarako, milaka sateliteren arteko “konstelazioa” osatzen dabil. Saint-Senier-de-Beuvron izeneko herrixkak... [+]


Eguneraketa berriak daude