A la fi de maig i principis de juny s'ha convertit en una cita habitual la iniciativa Gora Herriak, organitzada per l'associació Bixi Bixi, que enguany compleix la seva vuitena edició. A partir del dijous de la setmana passada, fins al 7 de juny, Pasai Donibane acollirà tot tipus d'esdeveniments en les places i sales de la localitat: Xerrades, recitals de bertsos, concerts, cursos... sobre les comunitats d'origen americà. En la tertúlia d'aquest dijous, per exemple, Leire Artola, periodista d'ARGIA, i els membres del moviment Etxalde Amets Ladislao i Malu Egiluz i de Via Pagesa, parlaran del lideratge de les dones en la comunitat Maia q'eqchi' de Guatemala.
Per a parlar de la iniciativa i dels seus objectius i funcions, ARGIA s'ha posat en contacte amb Xabier Alegría, un dels organitzadors de Gora Herriak. Alegria ha subratllat que després d'haver estat el tema d'altres pobles originaris del món en edicions anteriors, com Cuba, enguany el festival pretén donar a conèixer la realitat dels pobles originaris d'Amèrica o de tot l'"Abya Yala". Abya Yala és el nom que donen els pobles indígenes d'Amèrica al seu territori, i significa "terra madura", "terra viva" o "terra que floreix".
Alegia ha destacat que l'ús d'aquest nom coincideix amb el reconeixement per part dels pobles indígenes del "treball que estan realitzant en els últims anys per a enfortir les seves llengües i tradicions". Per a això, l'organitzadora de Gora Herriak subratlla que a Euskal Herria és imprescindible mostrar "des de la petitesa i sense orgull" la realitat dels pobles originaris de tot el món. No sols la realitat política, sinó també la cultura i la llengua d'aquests pobles tindran cabuda en l'ampli programa organitzat per Bixi Bixi: com a exemple, Alegria ha citat els bertsos i les cançons que giraran entorn del poble indígena colombià el dissabte de la mà de Jon Sarasua.
El neocolonialisme és "encara més salvatge" en els últims temps
Quant als esdeveniments internacionals que estan succeint en els últims temps per la crisi mundial i el retorn del president dels Estats Units, Donald Trump, Alegria ha subratllat que el neocolonialisme contra els pobles s'està convertint "encara més brutal".
"Al principi els colonitzadors tenien la intenció de robar aliments o llavors de les terres, però ara també roben persones per al seu propi benefici", ha assenyalat el portaveu. A més, ha denunciat que els "sectors neofeixistes" i els discursos racistes que estan cobrant força avui dia també afecten la supervivència dels pobles indígenes, que busquen la seva "deshumanització".
49 urte preso pasa ondoren, libre utzi dute Leonard Peltier AEBetako ekintzaile autoktonoa. Otsailaren 18 honetan heldu da bere senide eta lagunen artera 80 urte dituen preso-ohia.
No és casualitat que el Dia de la Hispanitat, el de la Guàrdia Civil i la Verge del Pilar coincidissin en aquesta data. Els tres representen estructures opressores (estàtua, exèrcit i església). D'altra banda, hi ha resistència indígena i població represaliada per l'Estat... [+]
Quan en el segle XVI el conqueridor espanyol Francisco d'Orellana va navegar pel riu Amazones, va dir que hi havia grans ciutats a banda i banda del riu. Pocs van creure llavors, i molt menys en els segles següents, quan no es va trobar rastre del que la pròpia conquesta havia... [+]
El passat 23 de març, la prestigiosa editorial francesa Seuil va posar en marxa una nova secció literària denominada “Veus autòctones”. En la web Un livre dans dt. valise (Un llibre en la meva balisa), el director de la secció Laurence Baulande va explicar que llavors... [+]
Pasa den abendutik Perun gertatzen ari diren istiluak, herrialdearen egoera politiko ahularekin lotu dituzte munduko hedabide nagusiek. Pedro Castillo presidente ezkertiarraren noraeza, haren kargugabetzea, Andeetako eskualdeetako herritarren altxamendua eta haien kontrako... [+]