L'entorn d'Oarsoaldea i Bidasoa-Txingudi és un lloc especial. L'existència de les comarques de Guipúscoa més pròximes a la frontera ha influït notablement en el seu desenvolupament. El comerç, per exemple, ha tingut un gran pes a Irun, per la qual cosa és el segon municipi de Guipúscoa que més població viu actualment. A causa de l'actual crisi migratòria, hi ha un gran nombre de migrants que volen viatjar a França i a altres països europeus. És una altra ciutat. Aquest espai situat a l'est de Sant Sebastià ha tingut una història molt especial, sobretot des de la Guerra de 1936. A excepció d'Irun i altres petits pobles, era una zona molt muntanyenca i “verge”, però tan aviat com Franco va prendre Guipúscoa es va adonar que era un lloc estratègic. En tractar-se d'una zona fronterera, va veure que era necessari millorar les connexions i fortificar les mateixes per a fer front al que pogués succeir en el futur. Entre altres coses, l'objectiu era controlar l'arribada de refugiats després de la guerra.

Per a fortificar la frontera i millorar les connexions entre Guipúscoa i Navarra, no obstant això, es necessitava personal, i Franco va utilitzar als presoners de guerra, presoners de guerra. Així, segons els càlculs dels historiadors, el dictador va posar a “treballar” a més de 40.000 anarquistes, socialistes, comunistes i abertzales. Els testimonis han denunciat que les violacions dels drets humans eren contínues i que els batallons es basaven en la pedagogia de la misèria i el terror. En la primavera de 1937 es va crear la Inspecció dels Camps de Concentració de Presos, amb l'objectiu de portar als reclusos als camps de treball i controlar el seu treball. Amb jornades de vint hores i contínues pallisses es van construir diverses infraestructures actualment disponibles, com la carretera d'Oiartzun a Lesaka o el túnel d'Aritxulegi. Els accidents de treball i les malalties com el tifus eren constants i, encara que es traslladaven a l'hospital, tornaven a funcionar immediatament. A més dels presos d'Euskal Herria, hi havia molts presoners d'Andalusia, Extremadura i Salamanca. Els presos no tenien nació, l'únic delicte era el de ser antifeixista.

La carretera de Jaizkibel, la carretera que va a Lesaka, els búnquers que estan en la Penya d'Aia… La majoria de les vegades passem com si hagués passat alguna cosa, però a vegades ve bé recordar el sofriment i la sang que es va vessar sobre aquest asfalt.