Identificats altres sis restes mortals en la presó franquista d'Orduña
Els cadàvers de quatre persones a Espanya han estat identificats com un d'ells. Les labors de desobediència a Orduña van concloure al desembre de 2024 i es van recuperar els cossos d'un total de 93 persones. Amb les noves troballes, són ja disset les persones que han estat identificades.
Han identificat els cossos de les sis persones que van ser víctimes de la presó franquista d'Orduña: Antonio Bootello Negrete, de Pissarra (Màlaga); Aquilí Flores Bautista, de València de les Torres (Badajoz); José Gómez Narváez, d'Aceuchal (Badajoz); José Pozo García, de Torrenueva (Ciudad Real); i Zoonilo Vivoz Fernández i Villar.
Durant els anys 1937-1941 es va convertir en camp de concentració i presó en el Col·legi dels Pares Jesuïtes d'Orduña: en els dos primers anys va ser camp de concentració i, una vegada conclosa la guerra, va ser presó. Un total de 225 persones van morir en el recinte firal, 24 d'elles en el camp de concentració, segons dades de l'Institut Gogora. Els presoners eren classificats per la seva implicació en la república i tenien condicions de vida precàries com a amuntegaments, humiliacions, fam, fred, malalties i morts.
Encara que la majoria dels camps de concentració de la zona es van tancar en 1939, Orduña va continuar funcionant com a presó fins a 1941. Orduña es va convertir en un engranatge de la política penitenciària del franquisme i, a conseqüència d'això, van començar a canviar els perfils dels detinguts. Van deixar de rebre a presos d'Hego Euskal Herria i van començar a tancar a presos de diferents territoris de l'Estat espanyol: Segons dades de Gogora, més de la meitat de les 225 persones mortes a Orduña són de nacionalitat extremenya (125 de Badajoz i 2 de Càceres).
Investigant la memòria
Les dades s'han pogut conèixer gràcies al treball realitzat per Joseba Egiguren, així com el nom i cognoms dels morts. Les mostres d'ADN dels descendents dels morts es comparen amb les de les restes. En aquest sentit, Gogora ha subratllat que "el procés té dificultats". El pas del temps impedeix en moltes ocasions trobar als familiars, i a més l'ADN perd la seva qualitat, dificultant la determinació dels graus de parentiu. La recuperació i identificació de 93 persones d'Orduña és un programa de l'Institut Gogora, amb la col·laboració de la Societat de Ciències Aranzadi i el laboratori genètic Biomics de la UPV/EHU, encarregat de l'anàlisi forense de les restes, i de l'acarament de mostres i la realització de la identificació genètica.
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]
Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
