La memòria històrica s'ha convertit en una plataforma de protagonisme personal i polític. El camí a la promoció personal, política i en alguns casos econòmica. També un instrument per a justificar les polítiques de comportament actuals, les lluites i sacrificis d'antany, l'actual deixadesa i la renúncia. Tot això a través d'una manipulació vergonyosa de la memòria sociopolítica dels militants represaliats.
Es construeix així una memòria històrica “blanca” i “políticament correcta”, ocultant el caràcter independentista, revolucionari, llibertari, vermell … dels militants, en nom de les “llibertats democràtiques” actuals i dels “nous temps”.És a dir, que per la “autonomia i llibertat”, per la “pau”… que tenim avui dia, van matar a militants. Els seus assassinats no són un estímul per a la justícia i per a lluitar contra el sistema capitalista, corrupte i opressor construït pels seus botxins, sinó un model de “reconciliació i reconciliació”.
Que aquests militants estaven immersos en una revolució social i nacional, i que el feixisme espanyol i el capitalisme, amb l'ajuda de l'Església Catòlica, van encendre una guerra per a ofegar amb sang qualsevol avanç social o nacional dels Pobles Ibèrics; que el “menjar-se” la reforma del Regne d'Espanya va portar amb si el conflicte sociològic i totes les seves estructures de poder; que el franquisme “va menjar” molts crims de la humanitat i les seves dècades de guerra.
Així les coses, el militant sol ser assassinat dues vegades. Primer fa 80 anys per part dels feixistes, i després d'anys, per segona vegada, en els “actes d'homenatge” organitzats per alguns al seu favor, quan la memòria sociopolítica del militant es desdibuixa i manipula totalment.
Els militants, a més de la seva família biològica, tenen una família sociopolítica, que en molts casos era el propi grup al qual militaven. Però per als grups polítics que organitzen aquests actes és fonamental no donar veu a la família sociopolítica del militant comunista, emprenedor o anarquista que “homenatja”. Per a això és molt útil per a ells donar veu als familiars del militant mort en actes institucionals (en molts casos familiars que poden estar molt lluny de la ideologia del mort), ignorar a la família sociopolítica i després fer ells mateixos una lectura de la ideologia del militant mort per a portar l'aigua al molí de la seva ideologia actual i la seva actitud política. Així ha ocorregut avui en Barrundia amb José Plazer, militant d'EAE-ANV.
Els uns i els altres obliden, com si de casualitat es tractés, que el partit que Jose Plazer va donar la seva militància, Eae-ANV, està avui il·legalitzat. Per tant, la ideologia defensada per ell, que li va portar la pena de mort de mans dels feixistes davant un piquet d'afusellament dels guàrdies civils, està fora de la llei. Això hauria de portar a una profunda reflexió en les persones que han organitzat l'homenatge al seu costat i denunciar-lo. Però per descomptat, aquesta “anècdota” desfigura la simfonia d'alguns dels “nous temps”.
Famílies polítiques d'activistes, portem dècades guardant la memòria sociopolítica dels nostres militants caiguts. Per això, aquí també volem esmentar dues coses. Un, els gudaris de la Força Basca, sota el comandament de José Plazer, cantaven la cobla en el cim d'Izarraitz en el reardit de Guipúscoa, reivindicant la seva ideologia:
“Euskadi lliure ha de ser / perquè d'això té fama / no ens manen els capellans/ ni tampoc les espases. / Amb el fusell en la muntanya / amb el porró en la taverna / Mai perden l'humor / així són els d'Acció Basca.”
I l'altre, el compromís adquirit pel Partit Històric de l'Esquerra Abertzale el 10 de desembre de 1936 en el periòdic “Terra Basca-Eusko Lurra” davant la guerra del 36:
Euzkadi i mort ha deixat de produir-se en la nostra Pàtria el sistema capitalista, pur –no ens cansarem de– d'aquesta i de totes les dissorts i agressions… serem revolucionentusiasastas i dues decidides fins a desfer el sistema capitalista, arrencar d'arrel perquè no esperem retoñar, arbre del, el fruit del qual és, i ha estat, ja que no ha estat en les misèries.
Aquest és l'homenatge a la ideologia de José Plazer que avui volem fer aquí, per sobre de totes les “Blanquejades”, la Memòria Històrica ha de ser l'instrument de les lluites d'avui dia.
Antxon Gómez Lorente, Alberto Muñoz Zufia i Txarli González Llorente són membres de la Fundació Eusko Lurra.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
ARGIAren efemerideen kanalean topatu dut berri zaharra: 1918ko apirilaren 23an, Irlandako langileek greba orokorra egin zuten I. Mundu Gerrarako derrigorrezko erreklutamenduaren aurka. Langileen eta independentziazaleen erantzunari esker, Britainia Handiak atzera egin behar izan... [+]
“Malgrat totes les mancances, els sindicats han fet més que qualsevol altra organització humanitària que hagi estat mai a favor de la humanitat. Han contribuït més a la dignitat, a l'honestedat, a l'educació, al benestar col·lectiu i al desenvolupament humà que... [+]
Mentre m'escapolia entorn de l'automatització i els animals, vaig començar a obtenir informació sobre els estables automatitzats. Em sembla que les vides dels animals que explotem massivament per al consum humà, escrivint des de la comoditat del meu escriptori, són bastant... [+]
Repeteixi amb mi: Sara Millerey. No oblidem el seu nom. Millerey és víctima del transfeminicidio: va ser torturat per un renegador transmisógino, li va tallar els braços i ho va llançar viu a una riba del riu. Va morir després de dues hores d'agonia.
J.K. és més senzill... [+]
Posible da, nonbait, zoriontasuna neurtzea. Are, bada horretan tematzen denik. NBEk ez du arrakasta handirik munduko bakeari eusten, baina halako tasuna planetan zehar nola dagoen banatua erakusten du urtero, txosten batean. Funtsean zerrenda bat da, herrialdez herrialde, zein... [+]
El diumenge 11 de maig tenim una cita en la plaça de Rekalde (Bilbao) per a reivindicar que totes les persones que viuen als pobles i ciutats basques tinguin un cens. Aquesta acció s'emmarca dins d'una àmplia campanya que promou que ningú que viva en els nostres municipis no... [+]
Fa poc més d'un any, l'empresa pública AENA, que gestiona la xarxa d'aeroports espanyols, va anunciar que vol ampliar la terminal de l'aeroport de Loiu. En 2024 es va quedar prop de la barrera dels 7 milions de viatgers i, si l'ampliació continua, a partir de 2030 podria arribar... [+]
La vulnerabilitat és un concepte que s'escolta amb freqüència des de fa diversos anys. Ara com ara, en els discursos polítics és habitual parlar de persones vulnerables. Estic segur que jo també he utilitzat aquesta paraula en la web Bizilan.eus per a explicar els drets... [+]
Rearmar Europa. reindustrialitzar per a defensar Europa. Aquesta és l'agenda que els dirigents polítics de la Unió Europea volen impulsar en els últims temps, a través del Llibre blanc sobre la defensa europea, Europa BirArmada i els plans Prestasuna 2030. La guerra... [+]
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]