L'eficiència energètica a Navarra està canviant alguna cosa?
El Govern de Navarra ha presentat un estudi sobre el consum energètic a Navarra amb dades de 2022. I ho ha fet amb molt d'optimisme, com un avanç en eficiència energètica, menor dependència de fonts d'energia externes i descarbonització. Però vegem el que realment hi ha darrere de tot això.
Primera dada preocupant: En 2022 el consum d'energies fòssils va representar el 79% del consum energètic primari. Pràcticament la mateixa que en dècades anteriors, encara que està donant un gran desenvolupament d'energies renovables. Aquesta dada qüestiona el plantejament dels qui defensen que la substitució dels combustibles fòssils en el món institucional i empresarial vindrà de la mà de l'expansió i implantació acrítica de les renovables.
Segona dada verificable: A Navarra el consum d'electricitat es manté baix, en 2022 descendeix un 0,7%. L'electricitat és només el 21% de l'energia total que consumim. I des de 2008 no ha augmentat el consum d'electricitat en unitats energètiques, mantenint una tendència molt estable. Com volem que les renovables que generen electricitat s'estenguin i disminueixin la dependència fòssil si no augmenta el consum d'electricitat?
A partir d'aquestes comprovacions, sembla que "la transició a les renovables", com ens venen, no està funcionant. I és el que està ocorrent precisament en una comunitat autònoma avançada en el desenvolupament d'energies "netes". Aquest problema se centra en els greus problemes estructurals d'aquesta mena d'energia per a poder fer front a la forma i quantitat de consum que fem en la societat capitalista actual.
Un altre element posat en valor pel conseller Irujo en presentar el Balanç Energètic de 2022 va ser la millora de l'eficiència energètica. Aquest indicador pretén mesurar la quantitat d'energia consumida per cada euro que produeix l'economia comunitària. La generació de riquesa amb un menor consum energètic pot concloure que ens porta cap a una major sostenibilitat, ja que es redueix l'emissió de CO₂ a l'atmosfera per a intentar frenar el canvi climàtic.
Amb les renovables no estem substituint els combustibles fòssils, i l'expansió de les renovables augmenta l'estractivismo dels nous materials i té un impacte en la sostenibilitat dels ecosistemes
Segons el balanç energètic de Navarra, aquest indicador ha millorat en els últims 10 anys amb una millora de l'eficiència energètica del 16,30%. Això significa que per a fabricar una riquesa d'un euro es necessiten 86 tones de petroli, enfront de les 102 de 2012. Aquesta eficàcia era valorada especialment pel conseller en l'àmbit industrial. Així les coses, sembla que milloràvem…
No obstant això, per a valorar globalment l'eficiència energètica hauríem d'analitzar la generació de riquesa en euros a Navarra. No és el mateix produir béns materials, per a això és necessari transformar la matèria utilitzant energia, produir béns "immaterials" com a serveis. En general, aquests últims consumeixen menys energia, però en el cas del turisme depenem molt dels combustibles fòssils. Tenint en compte que continuem consumint la mateixa quantitat de matèria, ens hem adonat que estem produint menys, gràcies a la importació. Aquí estan els fenòmens de desindustrialització, deslocalització o reducció d'activitat, no sols per problemes en les cadenes de subministrament.
En 2022 les exportacions de Navarra van créixer un 11,2% respecte a 2021. Però al mateix temps les importacions van créixer encara més, un 26,8%. Així, darrere de l'aspecte en el qual consumim menys energia, encara que pugem el PIB, s'amaga una mala notícia: la caiguda del consum energètic interior requereix un consum energètic externalitzat, no comptabilitzat i insostenible, i s'importen i transporten béns d'altres llocs del planeta. És la nostra contribució a l'augment del consum mundial d'energia i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
El discurs institucional, com a altaveu del capitalisme verd, xoca amb la realitat. Es tracta d'imposar la il·lusió del creixement econòmic i la producció de béns a través de les fonts d'energia renovables i el desenvolupament tecnològic. En realitat, continuem mantenint o augmentant el mateix consum energètic (interior més exterior) i el mateix nivell de contaminació, mentre que amb les renovables no estem substituint als combustibles fòssils, i l'expansió de les renovables augmenta l'estractivismo dels nous materials i té un impacte en la sostenibilitat dels ecosistemes. Les dades i les evidències científiques ens indiquen la necessitat d'una nova via.
Necessitem noves dinàmiques i propostes per a obrir nous escenaris que qüestionin el model actual de cerca de producció, consum i benefici empresarial. Reduint l'ús dels recursos naturals i la contaminació, desenvolupant polítiques reals i materialment eficaces que ens portin a la igualtat social i al benestar col·lectiu aquí i en la resta del planeta.
Pablo Lorente i Jule Goñi, membres de la Fundació Sustrai Erakuntza
Navarra, 24 de gener de 2024.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Malgrat totes les mancances, els sindicats han fet més que qualsevol altra organització humanitària que hagi estat mai a favor de la humanitat. Han contribuït més a la dignitat, a l'honestedat, a l'educació, al benestar col·lectiu i al desenvolupament humà que... [+]
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]