La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha anunciat una pujada important dels diners públics que els membres de l'Executiu destinaran a això: “L'objectiu, explica el ministeri, és a dir la gratuïtat de l'ensenyament en els centres concertats. D'aquí ve que esperi () que l'actualització dels concerts vagi de la part d'un compromís pels col·legis concertats respecte a l'eliminació de les quotes de les…” (El País, 23/10/2024).
Però, és realment desitjable la gratuïtat de l'ensenyament concertat? Abans d'això, creiem que hi ha un debat previ: determinar quin és el paper d'aquesta mena d'ensenyament en la nostra societat actual, valorar el seu paper. En funció d'això, decidiríem si el seu finançament és digne o no.
Els qui treballem en Harro Topagunea sobre l'Escola Pública Basca creiem que l'ensenyament privat ha de tenir una funció subsidiària de l'educació pública, i només cal pactar una iniciativa privada allí on no hi ha oferta pública (i fins que existeixi) per a garantir el dret a l'educació. Si assumim aquesta funció subsidiària que ha d'exercir l'ensenyament privat respecte a la pública, i la planificació educativa i l'ús dels diners públics es fa de cara a una escola pública de tots, no es gastarien més de 820 milions d'euros (en 2023-24) en una xarxa innecessària en la majoria dels llocs.
No utilitzem els diners de tots en una oferta educativa privada innecessària, en el barri o al poble quan hi ha suficient oferta pública
Pensar i defensar que una major quantitat de diners públics facilitaria la gratuïtat de l'ensenyament concertat i reduiria la segregació són somnis de gos. L'ensenyament concertat mai ha estat gratuïta i, fins i tot amb el major finançament que ha tingut mai, no ho serà perquè no vol: vol continuar seleccionant als alumnes (i als professors), perquè ha de separar-se, perquè depèn del mercat, perquè ha de millorar contínuament l'oferta (millors serveis, major horari escolar, instal·lacions...) i perquè ha de competir amb l'escola pública. El cobrament de les quotes és il·legal des de 1987 i ho fan amb total impunitat; pensar que s'aconseguirà donant més diners i sense plantejar cap mesura penal, i que per tant, la segregació disminuirà, és una estupidesa. La pròpia concertació és la font de la segregació. La segregació escolar és la base del sistema concertat. Aquest sistema està pensat perquè no sigui inclusiu. Pensar que necessiten ser inclusius no és una realitat, està en les seves pròpies bases el no ser-ho” (Daniel Turienzo).
La gratuïtat de l'ensenyament concertat no és, per tant, l'objectiu a aconseguir. Per a què? Perquè puguin anar totes les famílies? És aquesta l'actitud de les polítiques públiques, facilitar a la ciutadania l'accés als serveis privats? Això és enganyar el poble, és una política privatitzadora, que només condueix a la precarització del servei públic. Quin tipus d'administratiu és el que dona diners a una empresa que no és la seva pròpia? En cap cas es tracta de dirigir a les famílies al servei privat, sinó d'intentar i treballar perquè la majoria triïn l'escola pública. Per a això, aquest servei públic ha de tenir una prioritat absoluta quant a recursos i planificació. Volem el millor per als nostres fills.
Es podria respondre que aquest plantejament posaria en qüestió la llibertat de les famílies per a triar el centre. Però el debat no és aquest. Les famílies sempre poden triar l'oferta que més els agrada, però no per això han de demanar que la paguin els qui no han fet aquesta opció. Igual que en la resta de sectors, les famílies que per qualsevol raó no vulguin accedir al servei públic d'ensenyament i prefereixin el privat haurien de fer front a les despeses amb els seus propis recursos. És injust que algunes famílies continuïn ajudant amb els diners de totes les altres. No es pot basar tota la planificació educativa en l'elecció del centre que realitzen les famílies, com fins ara, i amb les conseqüències negatives que coneixem.
La nostra proposta és clara: si l'escola pública pot ser el refugi de la majoria amb les seves eines, no té sentit fer-ho a través d'empreses privades. No utilitzem els diners de tots en una oferta educativa privada innecessària, en el barri o al poble quan hi ha una oferta pública suficient; no donem més diners a una xarxa privada que mai serà gratuïta i, per tant, discriminatòria; no seguim amb un sistema que actua contra la cohesió. És més lògic que aquests diners s'usi amb sentit i eficàcia a l'escola pública. Ara que estem per a debatre i aprovar els pressupostos, és hora de replantejar el sistema de concertació de l'ensenyament privat.
Maribel López de Luzuriaga Alonso i Xabier Iglesias, membres de l'Escola Pública Basca Harro Topagune
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Malgrat totes les mancances, els sindicats han fet més que qualsevol altra organització humanitària que hagi estat mai a favor de la humanitat. Han contribuït més a la dignitat, a l'honestedat, a l'educació, al benestar col·lectiu i al desenvolupament humà que... [+]
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]