Diversos col·lectius han organitzat la fira de productes Eusko Label per a l'1 de juny. Quins productes trobarem en els vostres llocs?
El dissabte hem organitzat una fira molt animada a l'estil dels mercats tradicionals d'aquí, i vendrem productes locals. La majoria seran productes Eusko Label, i entre ells, a més de verdures, també hi haurà armes.
Heu fet reproduccions d'armes per a la fira.
Sí. Si només col·loquéssim les peces que aquí es fabriquen, ningú les identificaria. Però si veu un avió o un tanc, la gent ho entendrà. Hem fet unes maquetes d'aquestes armes a escala. Amb la preparació de les maquetes ens hem adonat que aquí es fan peces per a tota mena d'armes. A nivell europeu existeixen diversos programes d'armeria, en els quals participen pràcticament totes les empreses d'aquí, excepte les navilieres. Hi ha avions, helicòpters, míssils o bombes. I també els que no posarem, els satèl·lits i altres productes. També hem preparat panells i altres suports informatius. Hi haurà teatre i actuació musical.
Diuen que a Euskal Herria es produeixen moltes armes.
Almenys hi ha un centenar d'empreses que produeixen diferents components destinats a la indústria armera. Els quatre grans del sud són SAPA, Sener, ITP i Aernnova. ITP i Aernova treballen en el camp aeronàutic, Sener en enginyeria, míssils i aeroespacial, i SAPA més en el camp dels canons i blindats. No fabriquen productes íntegrament, sinó fragments. ITP, per exemple, produeix els motors de l'avió de caça Eurofighter. Les peces es munten en altres llocs. Formen part del teixit empresarial que participa en programes europeus d'armament. Aquests quatre grans tenen, al seu torn, un teixit empresarial organitzat a Euskal Herria, que els fa peces més petites. En el nord, els més importants són TURBOMECA i DASSAULT.
La indústria armera és una baula més d'una llarga cadena. Quina són la resta de les baules?
Aquestes empreses no podrien fer-ho si no comptessin amb altres suports en el moment de la seva realització. Les institucions públiques els concedeixen subvencions, ajudes a l'exportació, premis. Els faciliten el treball. A nivell educatiu, les universitats o els instituts de la FP desenvolupen projectes de R+D+i útils per a aquestes empreses. No sols això. ITP, per exemple, té el nom de “Aula Aueronautica” a l'escola d'enginyeria de Bizkaia, és el que decideix quines assignatures s'imparteixen en aquest programa. O la UPV/EHU té acords amb el Ministeri de Defensa i amb TEDAE, patronal de l'Estat espanyol que es dedica a la indústria armera. El rector de la Universitat Pública de Navarra és assessor del Ministeri de Defensa en l'OTAN. Els bancs d'aquí, en diferents mesures, també estan totalment integrats en el negoci de la indústria armera. El BBVA és un dels bancs amb major inversió en armament a nivell europeu.
La indústria armera basca estarà relacionada amb les guerres mundials i les migracions en la fira. Quin és el vincle?
Aquesta campanya va ser impulsada inicialment pel grup Ongi Etorri Errefuxiatuak. Van pensar que havien de superar l'enfocament assistencial i arribar a les arrels dels problemes. Van veure que els refugiats que venen aquí o tracten de venir s'estan escapant de les guerres, i que en aquestes guerres hi ha la nostra participació. És un cercle: nosaltres venem armes a governs externs, fins i tot als quals no són “democràtics”; ells les usen en les guerres per a bombardejar pobles; la gent fuig i quan intenten venir aquí l'acolliment no és bona.
D'aquesta reflexió sorgeix la campanya “Les armes Eusko Label per a la guerra”. En ella hem entrat grups que treballem en l'internacionalisme i l'antimilitarisme.
Crida l'atenció la diversitat dels organitzadors: Askapena, Bardenas Lliures, Dones contra la Guerra, Vitòria, Greenpeace, Ongi Etorri Errefuxiatuak, OXFAM Intermón...
Va néixer a Vitòria-Gasteiz, però volíem donar-li una dimensió d'Euskal Herria. Ongi Etorri Errefuxiatuak té més grups a Euskal Herria, i dins d'ells hi ha altres grups. També s'han realitzat nous contactes. El resultat és un grup bastant ampli i divers. És cert que es percep un interès pel tema, això és el que ens uneix.
També esmenten la nostra responsabilitat com a bascos.
Abans hem esmentat els més responsables, als armeros i a les institucions públiques. Però tots tenim diners en algun banc, coneixem a les persones que treballen en les empreses armeras, les institucions públiques són les que nosaltres hem triat en un nivell... tenim tot bastant a prop. En aquest sentit, l'objectiu principal de la campanya és la difusió de la informació: perquè coneguem la nostra realitat, però també la nostra participació en conflictes i guerres externes. A partir d'aquí, es pretén ampliar la possibilitat d'aprofundir en el tema.
En qualsevol cas, han subratllat l'especial responsabilitat de determinats ciutadans bascos.
És difícil saber quines persones s'amaguen darrere de la indústria armera, es comporten de forma bastant encoberta. Però hi ha persones que tenen molta responsabilitat i molts diners. Jokin Aperribay, president de la Reial Societat de Futbol, va ser president de la SAPA i actualment està en la Junta de Portaveus de l'entitat. És difícil d'entendre com, almenys, ningú li xiula quan veurà els partits. La família Sendagorta és propietària de l'empresa Sener, una rica família de Neguri, en gran manera gràcies al negoci d'armes. El cas del getxotarra Pedro Morenés és molt clar. Era un dels caps de l'empresa Instalaza de Saragossa. Allí es feien mines fins que van ser prohibides. Llavors, va demanar que li indemnitzessin pels diners que havia deixat guanyar. Amb Aznar es va convertir en secretari d'Estat de Defensa en aquest moment, per a tornar després a la Instal·lació i tornar a ser ministre de Defensa amb Rajoy. Finalment, no es va lliurar gens de diners a l'empresa, però es va produir una denúncia per part dels acusats i es va dictar una sentència en contra d'un jutge. Ara està en SAPA. Són només alguns exemples.
Historia errepikatzen dela idatzi zuen Marxek, “lehenik tragedia gisa, gero fartsa moduan”. Armagintzaren eta militarismoaren inguruan errepikapen hutsa ez, espiralean goraka doan buklea ari gara bizitzen, fartsatik asko duena, eta tragedian amaitzeko gero eta aukera... [+]
Europako Batzordeak aurkeztu duen plana ustezko gerra edo hondamendi baten aurrean “bizirauteko” kit batetik harago doa: hogeita hamar neurri proposatu ditu eskoletan, enpresetan eta herritarren artean militarismoa eta beldurra sustatuko dutenak.
“Ez dugu gerraren aurrean etsi nahi, ez dugulako hilerrietako bakea nahi”, dio manifestuak, eta agintariei irtenbide politiko baten alde lanean jartzeko eskatu diete. Sinatzaileen artean daude Delàs institutua, Gernika Gogoratuz edo Ongi Etorri Errefuxiatuak... [+]
Defentsarako gastua handitzeko Europako herrialdeen apustuaren atzean, asko dago propagandatik, eta askoz gehiago interes ekonomikotik. Kontrakoa sinetsarazi diguten arren, XVIII. mendean Ingalaterran Industria Iraultza jaio zenean, armak eta gerra izan zituen oinarri, eta ez... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Martxoaren 8a, Emakumeen Nazioarteko Eguna, munduan zehar milioika emakumeontzat berdintasuna, eskubideak eta justizia eskatzeko borroka eguna da. Hala ere, gerrek, gatazkek eta politika militaristen hazkundeak markatutako testuinguru global batean, inoiz baino premiazkoagoa da... [+]
Zerrenda honetan, 2016az geroztik armagintza programaren batean parte hartu duten enpresak sartu ditu Gasteizkoak taldeak, edo militarrentzako produktu espezifikoak garatu dituztenak (ibilgailuak, pinturak, bateriak…). Hego Euskal Herrian sortuak, edo Hego Euskal... [+]
"Ez gaude prest lauzpabost urte barru datorkigunerako. Arriskua ziztu bizian dator guregana. Aurre egin behar diogu: Ukrainan gertatzen ari dena hemen ere gerta liteke” (...) “Errusia, Txina, baina baita Ipar Korea eta Iran ere, gogor ari dira lanean Ipar... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]